He sortit aviat a voltar pels carrers de la matinada, he mirat els horts de la nit freda que finalment ha deixat entrellucar el nou dia. He pensat que faríem alguna cosa junts: inventarem un núvol de foc? desviarem un riu? Abaixarem muntanyes? Aturarem el mar? Les mudes flors d’un altre jardí, potser, se’m tornaran paraules. Aquest és el primer dia de l’any: et donaré dos llibres que t’he comprat. En un cafè t’hi posaré minuciosament endreces. Beurem després alguna copa junts. (Joan Vinyoli) |
...O COM LA TRAMUNTANA, LA LLUNA I LA MAR PODEN AFECTAR A LES PERSONES.
diumenge, 1 de gener del 2012
PRIMER D’ANY...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
versio en castella
ResponEliminaAÑO NUEVO...
He salido temprano a pasear por calles de la madrugada, he mirado los huertos de la noche fria que finalmente ha dejado atisbar el nuevo dia.
He pensado que hariamos alguna cosa juntos: inventaremos una nube de fuego? desviaremos un río? bajar montañas? Detendremos el mar?
Las mudas flores de otro jardín, tal vez, se volverán palabras.
Este es el primer dia del año: te daré dos libros que he comprado.
En un cafe les pondré minuciosamente orden.
Beberemos después alguna copa juntos.
(Joan Vinyoli)
Que dolç i que bonic!
ResponEliminaPer començar l'any amb amor i tendresa...
Molt bon any, Àngels, una abraçada amb els millors desitjos.
Bona manera de començar.
ResponEliminaBon any!!!
petons.
No podia començar l'any amb un dia més esplèndid que el d'avui. El cel és blau, net de núvols, bufa una lleu brisa de ponent i el Canigó dibuixa l'horitzó, blanc i impressionant.
ResponEliminaFa calor i potser és un presagi de que 2012 no serà tan dolent com diuen.
Bon dia Sargantana.
Quina manera més bonica de començar...
ResponEliminaUn petó, Àngels-sargantana!
Qu el teu sigui també preciós!
Que dice la señorita C. que ya tiene ganas de darse un paseo contigo... Y de mirar las nubes... Y de intercambiaros libros... Y de tomar un cafe en la Luna...
ResponEliminaSi hay hueco, yo tambien querría...
Un abrazo, querida amiga
Començar l'any amb Vinyoli sempre és un cant a l'esperança.
ResponEliminaAquest matí he pensat el mateix que en Pere, segurament perquè hem vist el mateix.
ResponEliminaM´ha agradat molt aquest Vinyoli tant proper.
Bon començament Sargantana!
bona entrada l'any i que durant tot l'any segueixi així
ResponEliminaQuina forma de començar, Àngels...!
ResponEliminafantàstica!
i dolça
El millor per tu...
una bosseta de petons dolços...
:¬)****
d'això... una cosa...
i no voldria semblar repel·lent, ni que et molestessis..
en un llibre, les "endreces", són les "dedicatories"...
un altre petonet.. endreçat.. ;¬)*