...O COM LA TRAMUNTANA, LA LLUNA I LA MAR PODEN AFECTAR A LES PERSONES.

diumenge, 30 d’octubre del 2011

POST FUNEST...

Sempre he dit que no em fa cap gracia pensar en que se'm mengin els cucs quan em mori, osigui que per mi, la millor opció es d'incineració i aixis n'he deixat constància.
Els cementiris em motiven molt poc, em costa retrovarme allà amb la gent que m'he estimat i que ja no hi son; però quan visito un cementiri que no em toca en res, per dir-ho d'alguna manera, la cosa canvia
M'agrada molt els cementiris que tenen la gent enterrada a terra, però avui, al contrari de altres vegades, he mirat enlaire i mireu el que vist...



imatges del cementiri de Colliure













Curiosament aquest dies m'ha caigut a les mans publicitat de una empresa de serveis funeraris, se'm fa estrany que et convidin a visitar les instal·lacions, que et puguis fer una joia amb les cendres del difunt, o que puguis donar el condol on line, aixis com que et regalin un encenedor publicitari on diu algo aixis com..*fuma tranquil, que no tenim cap pressa*

Dons si...aquest post esta sortint algo funest,pero els dies s'ho porten segurament
però ja posats...
Heu pensat mai que voldríeu que digues el vostre epitafi???

11 comentaris:

  1. version en castellano

    POST FUNESTO..

    Siempre he dicho que no me hace ninguna gracia pensar en que me coman los gusanos cuando me muera, osea que para mí, la mejor opción es la incineración y asi he dejado constància.
    Los cementerios me motivan muy poco, me cuesta reencontrarme allí con la gente que me he querido y que ya no están, pero cuando visito un cementerio que no me toca en nada, por decirlo de alguna manera, la cosa cambia
    Me gusta mucho los cementerios que tienen la gente enterrada en el suelo, pero hoy, al contrario de otras veces, he mirado hacia arriba y mirad lo que he visto ...

    imágenes del cementerio de Colliure

    Curiosamente estos días me ha caído en las manos publicidad de una empresa de servicios funerarios, se me hace extraño que te inviten a visitar las instalaciones, que te puedas hacer una joya con las cenizas del difunto, o que puedas dar el pésame on line, asi como que te regalen un mechero publicitario donde dice algo asi como ..* fuma tranquilo, que no tenemos ninguna prisa *
    Pues si ... este post esta saliendo algo funesto, pero los días se lo traen seguramente

    pero ya puestos ...
    Has pensado que te gustaría que diga tu epitafio??

    ResponElimina
  2. Com amb la majoria de coses, em considero massa poc important com perquè el meu epitafi digui res. Prefereixo que m'incinerin, crec, però per motius una mica absurds. Després de sentir casos de gent enterrada viva, la veritat és que no m'agradaria que em passés. Almenys així me n'asseguro. I finalment, pots comprovar que tot és negoci. Afegeix a la sobreexplotació de les situacions això dels funerals. Bodes, tenir canalla i els funerals, el millor negoci del món. No sé per què no ens hi dediquem.

    ResponElimina
  3. jajajja
    jo ja ho faig xexu...jajajajja
    bona nit, maco

    ResponElimina
  4. De mi sols quedarà un record, la paraula escrita, la brillantor dels ulls i el fart de riure que us fèieu quan explicava històries divertides ...


    Bona tarda sargantana.

    ResponElimina
  5. més que això, he pensat sovint on voldria ser enterrat, en quin cementiri i no en trobo cap on m'agradaria passar l'eternitat al costat dels altres morts (potser, en tot cas, en el Pierre Lachaise de París), per això crec que vull incineració i les cendres llançades al mar o, si m'apures, al wc...

    ResponElimina
  6. Als epitafis només és posa el bo del difunt, ja es sap! Jo em conformaria que de mi diguessin que he sigut bona gent.
    Ah! És convenient dir el que es vol que es faci amb les cendres, sinó és un embolic pels que ho han de decidir.

    ResponElimina
  7. Jo dic sempre que m'agradaria tornar.
    No pas per res, és que tinc por de no viure tot el que tinc que viure.
    No sé si m'explico.
    Hi han tantes i tantes històries que voldria seguir, tantes mirades per compartir, tantes alegries i tantes tristeses que.... m'agradaria tornar.
    Sentir que t'estimen, estimar, plorar, riure, observar mil coses que ens passen per alt.I tornar a somiar que puc fer-ho tot.
    I dibuixar un desig a la sorra i quan l'aigua del mar l'esborri tornar-lo a dibuixar.
    En fi que millor no pensar amb la mort i ser una mica somiadors.
    Bona nit, Sargantana.

    ResponElimina
  8. No, no ho he pensat.
    Jo també vull la incineració.
    Ràpida i neta.

    Petons.

    ResponElimina
  9. Ayer, en la tele, vi el epitafio de un tipo que dijo: "Aqui yace uno que siempre pagó su vino..."

    Creo que es un epitafio magnifico.

    Pero vamos, si es preciso poner algo mas trascendente, podria ser aquello de:

    "El morir es el vivir para el que vive muriendo..."

    que lei alguna vez en un cementerio de no se donde...

    Sabes, Lagartija amiga, me tuviste todo el fin de semana buscando una imagen otoñal, pero el poema aquel... Al fin, la encontre...

    Un abrazo fuerte

    ResponElimina
  10. el meu epitafi......?
    si vols llegir, no cal que vinguis aquí, compra un llibre o crea un blog.

    ResponElimina
  11. Ui, jo ni epitafi ni res. Que em cremin i que amb les meves cendres vagin a la muntanya i plantin algun arbre amb elles (un arbre adaptat al nostre ecosistema eh?).

    Els cementiris, a mi, no em fan ni fred ni calor. No hi vaig gairebé mai. En tinc prou en recordar la gent que m'agrada recordar en el meu pensament, en el meu cap i en la meva memòria.

    L'altre dia vaig veure que a no sé on de l'Amèrica del Sud treuen els ossos dels morts dels nínxols i els netegen per a que l'ànima sempre els trobi nets per la diada de Tots Sants.... vaig pensar en un primer moment que això sí que era ben funest. Després, però, vaig pensar que és una manera ben diferent de mirar i afrontar la mort, molt més directa, molt menys tràgica.... no ho sé, potser millor.

    ResponElimina

esplaiet tu també...però amb seny, eh...!