...O COM LA TRAMUNTANA, LA LLUNA I LA MAR PODEN AFECTAR A LES PERSONES.

diumenge, 30 d’octubre del 2011

BENAURANÇA...

Qui no tinga a la finestra
dos testos de flors germans,
un aucell dins d'una gàbia,
i un cor enamorat,
no sap lo que és benaurança
ni podrà saber-ho mai.
I a fe us dic que es bella cosa
el diumenge, al desvetlla's
veure en les flors la rosada,
sentir l'aucell refilar
i per gaudir-lo amb l'aimia,
un jorn de festa al davant:
Amb l'aimia que us espera
abocada al finestral
amb el vestit dels diumenges
que es aquell de colors clars.
             
Joan Maragall

5 comentaris:

  1. version en caastellano

    BIENAVENTURANZA...

    Quien no tenga en la ventana dos macetas de flores hermanas, un ave en una jaula, y un corazón enamorado, no sabe lo que es bienaventuranza ni podrá saberlo nunca.
    y a fe os digo que es bella cosa el domingo, al desvelarse ver en las flores el rocío, sentir el ave refilar para disfrutarlo con la amada, un día de fiesta por delante: con la amada que le espera vestida en la ventana con el traje de los domingos que es aquel de colores claros.

    Joan Maragall

    ResponElimina
  2. Prefereixo sentir els ocells del parc del davant que tenir-lo tancat en una gàbia, encara que sigui d'or.

    ResponElimina
  3. Escoltar-los refilar fora de les gàbies, si.
    Tot i així, és ben bonica aquesta benaurança d'en Maragall.

    ResponElimina
  4. jajaja...dons tens rao deric
    un petó als dos

    ResponElimina
  5. Bonica benaurança!, no la coneixia...

    ResponElimina

esplaiet tu també...però amb seny, eh...!