...O COM LA TRAMUNTANA, LA LLUNA I LA MAR PODEN AFECTAR A LES PERSONES.

dimarts, 4 d’octubre de 2011

ELS POTS I LES OLLES...

Deia en Serrat, que els fills eren aquells *locos bajitos* que es movien amb els nostres gestos
res mes encertat, crec
El meu fill te un blog i el visito habitualment, primer perquè soc la seva mare, jejje i desprès perquè m'agrada el que diu i com el porta
El que em sorpren es quan hi llegeixo coses semblant a les que jo he dit o fet (per molt que a ell no li agradi)
Potser en el dia a dia no se apreciar-ho amb la mateixa claredat que allà que ho llegeixo amb ulls d'estrany, de foraster; però no puc evitar que m'agradi i que em fasi sentir orgullosa

I es que ja ho diuen que els pots s'assemblen a les olles oi?

9 comentaris:

  1. version en castellano

    DE TAL PALO TAL ASTILLA...

    Decía Serrat, que los hijos eran aquellos * locos bajitos * que se movían con nuestros gestos
    nada más acertado, creo
    Mi hijo tiene un blog y lo visito habitualmente, primero porque soy su madre, jejje y después porque me gusta lo que dice y cómo lo lleva
    Lo que me sorprende es cuando leo cosas parecida a las que yo he dicho o hecho (por mucho que a él no le guste)
    Quizás en el día a día no se apreciarlo con la misma claridad que allí lo leo con ojos de extraño, de forastero, pero no puedo evitar que me guste y que me haga sentir orgullosa

    Y es que ya lo dicen que de tal palo tal astilla no?

    ResponElimina
  2. M'agrada molt la primera raó "perquè sóc la seva mare"... i punt, no cal afegir res més, no? Hehe

    Doncs jo no tinc fills (almenys de moment) però entenc que deu ser un motiu de satisfacció veure com la criatura exterioritza coses, valors i sentiments que els hi has intentat inculcar.

    Així que t'ha sortit un nen blogaire també? Fixa't si s'assemblen els pots a les olles!

    ResponElimina
  3. i com ens cau la baba! Em pasa el mateix :)


    petons

    ResponElimina
  4. Doncs a mi no m'agrada la primera raó, ehem. Però són manies meves. Si tens el seu permís, és clar.

    En la resta estic molt d'acord, la influència en un fill és inevitable, ens agradi o no, tots tenim trets dels nostres pares. La genètica fa molt. I també que són les persones de les que hem copiat per fer-nos persones nosaltres mateixos des que vam néixer.

    I no sabrem el blog del sargantanet?

    ResponElimina
  5. Jo de tu no hi deixaria gaires comentaris.....no sigui que es senti vigilat

    ResponElimina
  6. Yo, en cierta ocasion, le pregunté a una de mis hijas si tenía algun blog...

    Ella me mordió, sin mas...

    Como para volver a preguntar...

    Un abrazo, Angels

    ResponElimina
  7. Un dia vaig veure com un nen llençava un paper per la finestra del cotxe.
    Una metres més enllà el pare llençava una burilla.
    Em va semblar molt trist.
    I crec que els nen són com esponges,
    fan el que veuen fer.

    ResponElimina
  8. Es clar que si! ben orgullosa has d'estar, un fill blogaire, com sa mare!
    Casi res!!!

    ResponElimina

esplaiet tu també...però amb seny, eh...!