dilluns, 3 d’octubre del 2011
ARA QUE TINC 20 ANYS...
Aviam, que son aquestes rialletes nomes llegir la capçalera?
Jo, diria que tots o la immensa majoria dels que passem per aquí tenim 20 anys, l'únic que alguns fa tant de temps que els vam fer que ja ni ho recordem..
Aquesta cançó sempre m'ha donat empenta i he pensat que avui dilluns es el que molts necessitem
Pensat fredament lo millor dels 20 anys era tenir tota la vida per davant, però..
Vosaltres voldríeu tornar-hi als 20 anys ??
PD. no val dir que si amb l'experiència d'ara...aixis es fàcil, jejejejj
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
version en castellano
ResponEliminaAHORA QUE TENGO 20 AÑOS..
A ver, que son estas risitas sólo leer la cabecera?
Yo, diría que todos o la inmensa mayoría de los que pasamos por aquí tenemos 20 años, lo único que algunos hace tanto tiempo que los hicimos que ya ni lo recordamos ..
Esta canción siempre me ha dado empuje y he pensado que hoy lunes se lo que muchos necesitamos
Pensado fríamente lo mejor de los 20 años era tener toda la vida por delante, pero ..
Vosotros querríais volver a los 20 años?
PD. no vale decir que si con la experiencia de ahora ... asi es fácil, jejejejj
Si et serveix de consol, ni jo me'n recordo de quan tenia 20 anys!
ResponEliminaLa meva resposta és clara, ja ho he dit més d'un cop. Ni de conya tornava als 20. Quina pèrdua de temps. Ara en tinc 33, potser sí que tornaria uns 5 anys enrere, perquè penso que prop dels 30 comença (o pot començar) el millor de la vida. Als 20 queden massa coses per fer i per aprendre. Hi ha exepcions, és clar, que no tothom és igual. Però pel meu gust, jo no hi tornaria pas, no.
Jo ni de conya tornaria als 20 anys... tinc massa feina feta per tenir ganes de tornar-hi.
ResponEliminaEstic molt millor i més feliç ara que als 20 i fins i tot que als 30. Sempre he dit que els 40 van estar força bé i els millors els 50... de moment!
L'ànima morta no la tenim no, sargantana...
I de força, espero que encara ens en quedi per molt temps!
Com que puc fer gairebé el mateix que amb vint anys.....no hi vull tornar. Però si que posaria el fre de ma a l'edat actual.....que si està molt bé
ResponEliminaDoncs saps cada época a la vida té el seu qué, passats els 20 jo diría que es quan millor comencem a coneixer el significat dels 20, osigui que ni lela torno als 20 , jo com en Garbí em paro amb els que acabo de fer aquest mes, i l'any vinent torno a cumplir el mateixos, i l'altre també......
ResponEliminaQue et sembla?? T'hi apuntas??
Petonets bonica
A veure que em marco un rewind de memòria ... “amb 20 anys anava a la facultat cada dia sense massa mal de caps, sortia dijous, divendres i dissabte nit tot tantejant la resistència de cos i fetge, entrenava dilluns i dimecres i diumenge jugava a futbol, ....”.
ResponEliminaVal, no segueixo amb el rewind: SI, hi tornava de cap!!! : )
Mareta meva, veig moltes similituds amb els vint anys de l'Òscar... a no! que jo jugava a bàsquet!
ResponEliminaDoncs mira, per algunes coses hi tornaria (facultat universitària, facultat física, amors esbojarrats, moltes ganes de festa...) per altres no hi tornaria a posar els peus (amors frustrats, ara tinc poques coses clares però llavors en tenia menys, dependència econòmica...).
M'has fet recordar quan els meus pares em van posar aquesta cançó pel meu vintè aniversari... hi ha algú a qui no li hagin posat ???
Jo si que tornaria als vint anys ara mateix, ja saps que em diuen ... Pere Pan.
ResponEliminaParlant una mica més seriosament et dire que hi ha a molta gent que no voldria tornar a aquesta edat, potser no van ser prou feliços en la seva joventut.
O potser els fa mandra tornar a recórrer tot el camí de nou ....
Bona tarda Sargantana:)
Jo tornaria, i ja sé que no val, amb l'experiència d'ara.
ResponEliminaHo sento però, per més voltes que hi dono no em surten els números, quan tenia vint anys era tan infantil que pensava que els tres reis existien, el tió no cagava si no li posa menjar i no creia amb els angelets perquè ja m'havien caigut totes les dents,(i tornat a sortir).
Per el que he decidit que si torno...
amb experiència.
Jo m'ho vaig passar molt bé i van ser uns vint anys intensos, però la vida és anar afegint i creixent, i no sento les ganes de tornar-hi; ara, més d'un dia em poden fer mal els genolls, però les articulacions del pensament i de l'ànima crec que han millorat amb escreix.
ResponEliminaOstres...doncs no hi tornaria, prefereixo anar sumant, però en tinc bons records, que és el que compta, no?.
ResponEliminaJo si que tornaría.
ResponEliminaAra mateix.
Petons.
en el fons , crec que som aqui, perque em pasat per alla
ResponEliminasabeu que vull dir??
gracies a tots