...O COM LA TRAMUNTANA, LA LLUNA I LA MAR PODEN AFECTAR A LES PERSONES.

dissabte, 24 de setembre del 2011

PARAULES...


Nosaltres, ben mirat, no som més que paraules,
si voleu, ordenades amb aliva arquitectura
contra el vent i la llum,
contra els cataclismes,
en fi, contra els fenòmens externs
i les internes rutes angoixoses.
Ens nodrim de paraules
i, algunes vegades, habitem en elles,
així en els mots elementals de la infantesa,
o en les acurades oracions
dedicades a lloar l'eterna bellesa femenina,
o, encara, en les darreres frases
del discurs de la vida.
Tot, si ho mireu bé, convergeix en nosaltres
perquè ho anem assimilant,
perquè ho puguem convertir en paraules
i perduri en el temps,
el temps que no és res més
que un gran bosc de paraules.
I nosaltres som els pobladors d'aquest bosc.
I més d'un cop ens hem reconegut
en alguna antiquíssima soca,
com la reproducció estrafeta
d'una pintura antiga,
i hem restat indecisos
com aquell que desconeix la ciutat que visita.
Però la nostra missió és parlar.
Donar llum de paraula
a les coses inconcretes.
Elevar-les a la llum amb els braços de l'expressió viva
perquè triomfem en elles.
Tot això, és clar, sense viure massa prop de les coses.
Ningú no podrà negar que la tasca és feixuga.
Miquel Martí Pol

10 comentaris:

  1. version en castellano

    PALABRAS...

    Nosotros, bien mirado, no somos más que palabras,
    si queréis, ordenadas con aliva arquitectura
    contra el viento y la luz,
    contra los cataclismos,
    en fin, contra los fenómenos externos
    y las internas rutas angustiosas.
    Nos nutrimos de palabras
    y, algunas veces, habitamos en ellas,
    así en las palabras elementales de la infancia,
    o en las cuidadas oraciones
    dedicadas a alabar la eterna belleza femenina,
    o, aún, en las últimas frases
    del discurso de la vida.
    Todo, si lo miráis bien, converge en nosotros
    porque lo vamos asimilando,
    porque lo podamos convertir en palabras
    y perdure en el tiempo,
    el tiempo que no es nada más
    que un gran bosque de palabras.
    Y nosotros somos los pobladores de este bosque.
    Y más de una vez nos hemos reconocido
    en alguna antiquísima cepa,
    como la reproducción contrahecha
    de una pintura antigua,
    y hemos restado indecisos
    como aquel que desconoce la ciudad que visita.
    Pero nuestra misión es hablar.
    Dar luz de palabra
    a las cosas inconcretas.
    Elevarlas a la luz con los brazos de la expresión viva
    porque triunfamos en ellas.
    Todo esto, claro, sin vivir demasiado cerca de las cosas.
    Nadie podrá negar que la tarea es pesada.

    Miquel Martí Pol

    ResponElimina
  2. Dins del gran bosc de paraules que és el temps (segons el poeta) hi ha gent que fa tala descontrolada i que no té cap interès en utilitzar-les bé i quan convé i se les treu del davant de mala manera... i jo dono la raó a MMP i no puc viure sense paraules.

    ResponElimina
  3. La tasca és feixuga, es cert; però intentarem elevar les paraules a la llum, com diu el poeta. Si podem...

    ResponElimina
  4. Jo visc de silencis
    de paraules perdudes,
    tu darrerament no dius res
    i no m'importa,
    perquè et sento a prop
    cada cop ... més silenciosa.

    Bona nit Sargantana.

    ResponElimina
  5. i de vegades som tant rucs que els fem servir en contra nostre....bon diumenge

    ResponElimina
  6. Gran Martí i Pol. Poderoses les paraules que ens habiten i on habitem.

    ResponElimina
  7. Amiga, claro que debe ser tarea dura porque yo conozco a cierta "lagarta" que hablar, lo que se dice hablar, habla poco...

    Sin embargo, tiene un corazon tan grande que aunque hable poco habla mucho.

    Un abrazo grande, Sargantana

    ResponElimina
  8. Carme
    tampoc jo, bonica
    pero t'ha sortit una bona metafora
    un peto molt gran

    globos
    es que transmeten tant!!
    no creus??

    Pere
    fins i tot sona be aixo de *viure de silencis* si es sap sentir aquesta proximitat que diu
    perque potser si silenciosa..pero soc aqui, no ho dubti

    una abraçada especial senyor Pere

    Garbi
    jajajj..noi com sempre..l'has clavat!!
    petons per tots

    nimue
    cada dia m'agrada mes aquest home..oi?
    es un geni !!

    Antiqva
    querido, que placer tenerte aqui
    razon tienes..pero me enmendare
    lo prometo
    os llevo en mi corazon, pòr eso es grande
    besos a Maria, a la señorita C, a los gatos...
    y como no uno especial para ti
    nos vemos en tu casa...

    ResponElimina
  9. Paraules desitjades, estimades, enyorades, paraules que somriuen, paraules humides..., n'hi ha de tots colors!.

    ResponElimina
  10. I malgrat aquest extraordinari exercici literari en pro de la paraula, jo trobo que hi ha moments brillants, memorables, fantàstics, tristíssims, plens de dolor, o plens de joia en el que no cal pronunciar ni una sola paraula!

    ResponElimina

esplaiet tu també...però amb seny, eh...!