Nosaltres, ben mirat, no som més que paraules,
si voleu, ordenades amb aliva arquitectura
contra el vent i la llum,
contra els cataclismes,
en fi, contra els fenòmens externs
i les internes rutes angoixoses.
Ens nodrim de paraules
i, algunes vegades, habitem en elles,
així en els mots elementals de la infantesa,
o en les acurades oracions
dedicades a lloar l'eterna bellesa femenina,
o, encara, en les darreres frases
del discurs de la vida.
Tot, si ho mireu bé, convergeix en nosaltres
perquè ho anem assimilant,
perquè ho puguem convertir en paraules
i perduri en el temps,
el temps que no és res més
que un gran bosc de paraules.
I nosaltres som els pobladors d'aquest bosc.
I més d'un cop ens hem reconegut
en alguna antiquíssima soca,
com la reproducció estrafeta
d'una pintura antiga,
i hem restat indecisos
com aquell que desconeix la ciutat que visita.
Però la nostra missió és parlar.
Donar llum de paraula
a les coses inconcretes.
Elevar-les a la llum amb els braços de l'expressió viva
perquè triomfem en elles.
Tot això, és clar, sense viure massa prop de les coses.
Ningú no podrà negar que la tasca és feixuga.
Miquel Martí Pol
version en castellano
ResponEliminaPALABRAS...
Nosotros, bien mirado, no somos más que palabras,
si queréis, ordenadas con aliva arquitectura
contra el viento y la luz,
contra los cataclismos,
en fin, contra los fenómenos externos
y las internas rutas angustiosas.
Nos nutrimos de palabras
y, algunas veces, habitamos en ellas,
así en las palabras elementales de la infancia,
o en las cuidadas oraciones
dedicadas a alabar la eterna belleza femenina,
o, aún, en las últimas frases
del discurso de la vida.
Todo, si lo miráis bien, converge en nosotros
porque lo vamos asimilando,
porque lo podamos convertir en palabras
y perdure en el tiempo,
el tiempo que no es nada más
que un gran bosque de palabras.
Y nosotros somos los pobladores de este bosque.
Y más de una vez nos hemos reconocido
en alguna antiquísima cepa,
como la reproducción contrahecha
de una pintura antigua,
y hemos restado indecisos
como aquel que desconoce la ciudad que visita.
Pero nuestra misión es hablar.
Dar luz de palabra
a las cosas inconcretas.
Elevarlas a la luz con los brazos de la expresión viva
porque triunfamos en ellas.
Todo esto, claro, sin vivir demasiado cerca de las cosas.
Nadie podrá negar que la tarea es pesada.
Miquel Martí Pol
Dins del gran bosc de paraules que és el temps (segons el poeta) hi ha gent que fa tala descontrolada i que no té cap interès en utilitzar-les bé i quan convé i se les treu del davant de mala manera... i jo dono la raó a MMP i no puc viure sense paraules.
ResponEliminaLa tasca és feixuga, es cert; però intentarem elevar les paraules a la llum, com diu el poeta. Si podem...
ResponEliminaJo visc de silencis
ResponEliminade paraules perdudes,
tu darrerament no dius res
i no m'importa,
perquè et sento a prop
cada cop ... més silenciosa.
Bona nit Sargantana.
i de vegades som tant rucs que els fem servir en contra nostre....bon diumenge
ResponEliminaGran Martí i Pol. Poderoses les paraules que ens habiten i on habitem.
ResponEliminaAmiga, claro que debe ser tarea dura porque yo conozco a cierta "lagarta" que hablar, lo que se dice hablar, habla poco...
ResponEliminaSin embargo, tiene un corazon tan grande que aunque hable poco habla mucho.
Un abrazo grande, Sargantana
Carme
ResponEliminatampoc jo, bonica
pero t'ha sortit una bona metafora
un peto molt gran
globos
es que transmeten tant!!
no creus??
Pere
fins i tot sona be aixo de *viure de silencis* si es sap sentir aquesta proximitat que diu
perque potser si silenciosa..pero soc aqui, no ho dubti
una abraçada especial senyor Pere
Garbi
jajajj..noi com sempre..l'has clavat!!
petons per tots
nimue
cada dia m'agrada mes aquest home..oi?
es un geni !!
Antiqva
querido, que placer tenerte aqui
razon tienes..pero me enmendare
lo prometo
os llevo en mi corazon, pòr eso es grande
besos a Maria, a la señorita C, a los gatos...
y como no uno especial para ti
nos vemos en tu casa...
Paraules desitjades, estimades, enyorades, paraules que somriuen, paraules humides..., n'hi ha de tots colors!.
ResponEliminaI malgrat aquest extraordinari exercici literari en pro de la paraula, jo trobo que hi ha moments brillants, memorables, fantàstics, tristíssims, plens de dolor, o plens de joia en el que no cal pronunciar ni una sola paraula!
ResponElimina