...O COM LA TRAMUNTANA, LA LLUNA I LA MAR PODEN AFECTAR A LES PERSONES.

diumenge, 24 de juliol del 2011

EL SOSI...

Tot i que era un elefant, ella li deia *el sosi*.
Li van regalar quan va néixer i no es van separar mai.
La recordo amb l'animaló agafat del coll, potes i cua penjant cansadament quasi tocant el terra,i ella fent la pipa amb l'altre mà.
Estava descolorit, recusi't i perdia el relleno per algun racó de la pota..pero era *el sosi*

15 comentaris:

  1. version en castellano

    *SOSI*

    Aunque era un elefante, ella le llamaba sosi,
    se lo regalaron al nacer y nunca se separaron
    la recuerdo con el bicho agarrado por el cuello y chupando el pugar la otra mano mientras el peluche colgaba cansadamente casi rozando el suelo
    estaba viejo, deslorido y perdia relleno por algun rincon de la pata...pero era su *sosi*

    ResponElimina
  2. Sembla tan suavet! No m'estranya que estigui molt fet servir, és la típica joguina de la qual la canalla es fa inseparable. Jo tenia un lleó gegant! Gegant per mi, és clar. No t'explico com va acabar el pobre.

    ResponElimina
  3. Que maco! Com acompanyen aquests animalons! I tant que ajuden a créixer!

    ResponElimina
  4. I ajuden a comprendre què es el final d'una existencia, per eixemple quan un goset juganer agafa al "sosi", i el redueix a trocets de drap i farciment :(


    petons

    ResponElimina
  5. I tot el que li deu haver explicat, al sosi, si pogués parlar...

    Guapa, petonassos!

    ResponElimina
  6. Tinc una amiga que quan es va casar es va endur el seu estimat i petit arlequí i el deixà al calaix de la tauleta de nit del seu nou dormitori. La meva filla gran va pel mateix camí amb la seva petita, preciosa i toveta "non"

    ResponElimina
  7. M'has fet recordar l'osset (bé, tampoc era tan petit, que era forçaros) que em va acompanyar durant un munt d'anys de la meva infantesa... ens hem fet grans...

    ResponElimina
  8. hi han molts socis que no duren tant.......aquest per el que es veu era un bon soci

    ResponElimina
  9. Tot infant té el seu 'sosi' particular i intransferible. Jo en tenia un, de peluix, un osset, que després va ser una foca petitona... No metamorfosi, sinó evolució de l'infant que encara duc dins.

    I, pel que fa al post de Lucien Freud, no sóc 'benvinguda', sinó 'benvingut'. Sóc nascut amb sexe masculí, encara que no ho sembli... ;)


    d.

    ResponElimina
  10. Una mascota sempre es una mascota,
    que tengas una feliz semana.
    un abrazo.

    ResponElimina
  11. Quins records tendres...jo mai vaig ser massa dels pelutxos. Però tenia una nina, la Carolina, que record amb especial carinyo.

    ResponElimina
  12. El Sosi es una passada de maco.
    No m'extranya que no es separés mai.

    Petons.

    ResponElimina
  13. Creo que es lo que distingue a los hombres de las mujeres... Todas las mujeres, de niñas, tuvieron un sosi...

    Los hombres, no...

    un abrazo fuerte, Sargantana

    ResponElimina
  14. Agraeixo el teu comentari a "globos.blog".
    més encara després de conèixer el teu blog, que trobo magnífic. Et viditaré sovint, a veure que ens expliques.
    Espero que seguim en contacte, doncs valoraré molt les teves opinions i suggeriments.
    Salut! Glòria

    ResponElimina

esplaiet tu també...però amb seny, eh...!