Li van regalar quan va néixer i no es van separar mai.
La recordo amb l'animaló agafat del coll, potes i cua penjant cansadament quasi tocant el terra,i ella fent la pipa amb l'altre mà.
Estava descolorit, recusi't i perdia el relleno per algun racó de la pota..pero era *el sosi*
version en castellano
ResponElimina*SOSI*
Aunque era un elefante, ella le llamaba sosi,
se lo regalaron al nacer y nunca se separaron
la recuerdo con el bicho agarrado por el cuello y chupando el pugar la otra mano mientras el peluche colgaba cansadamente casi rozando el suelo
estaba viejo, deslorido y perdia relleno por algun rincon de la pata...pero era su *sosi*
Sembla tan suavet! No m'estranya que estigui molt fet servir, és la típica joguina de la qual la canalla es fa inseparable. Jo tenia un lleó gegant! Gegant per mi, és clar. No t'explico com va acabar el pobre.
ResponEliminaaixo ajuda a creixer...no creus?
ResponEliminaQue maco! Com acompanyen aquests animalons! I tant que ajuden a créixer!
ResponEliminaI ajuden a comprendre què es el final d'una existencia, per eixemple quan un goset juganer agafa al "sosi", i el redueix a trocets de drap i farciment :(
ResponEliminapetons
I tot el que li deu haver explicat, al sosi, si pogués parlar...
ResponEliminaGuapa, petonassos!
Tinc una amiga que quan es va casar es va endur el seu estimat i petit arlequí i el deixà al calaix de la tauleta de nit del seu nou dormitori. La meva filla gran va pel mateix camí amb la seva petita, preciosa i toveta "non"
ResponEliminaM'has fet recordar l'osset (bé, tampoc era tan petit, que era forçaros) que em va acompanyar durant un munt d'anys de la meva infantesa... ens hem fet grans...
ResponEliminahi han molts socis que no duren tant.......aquest per el que es veu era un bon soci
ResponEliminaTot infant té el seu 'sosi' particular i intransferible. Jo en tenia un, de peluix, un osset, que després va ser una foca petitona... No metamorfosi, sinó evolució de l'infant que encara duc dins.
ResponEliminaI, pel que fa al post de Lucien Freud, no sóc 'benvinguda', sinó 'benvingut'. Sóc nascut amb sexe masculí, encara que no ho sembli... ;)
d.
Una mascota sempre es una mascota,
ResponEliminaque tengas una feliz semana.
un abrazo.
Quins records tendres...jo mai vaig ser massa dels pelutxos. Però tenia una nina, la Carolina, que record amb especial carinyo.
ResponEliminaEl Sosi es una passada de maco.
ResponEliminaNo m'extranya que no es separés mai.
Petons.
Creo que es lo que distingue a los hombres de las mujeres... Todas las mujeres, de niñas, tuvieron un sosi...
ResponEliminaLos hombres, no...
un abrazo fuerte, Sargantana
Agraeixo el teu comentari a "globos.blog".
ResponEliminamés encara després de conèixer el teu blog, que trobo magnífic. Et viditaré sovint, a veure que ens expliques.
Espero que seguim en contacte, doncs valoraré molt les teves opinions i suggeriments.
Salut! Glòria