...O COM LA TRAMUNTANA, LA LLUNA I LA MAR PODEN AFECTAR A LES PERSONES.

dijous, 19 de maig de 2011

UNA CANÇO...

Fa uns dies que aquesta canço em presegueix..i lo millor es que la segona part...m'exalta..em motiva...em...em...no se com dir-ho !

Hi ha fins i tot el dret a la rebequeria??

Aviam que us sembla a vosaltres...





Apostols i cabdills:
llenceu el crit d´alerta!
Savis, tècnics, obrers
forceu les vostres màquines.
Genis de totes les arts
embelliu la croada.
Homes, dones, infants,
de tota llengua i raça
i els misers i els vençuts
ramada innumerable.
espereu i engrossiu
el clam que ens agermana.
Encara hi som a temps,
encara, encara, encara.
Destruirem un món
estúpid i sense ànima.
Cavem els fonaments
d´una vida més alta !!

7 comentaris:

  1. version en castellano

    UNA CANCION

    La letra dice asi...

    Cuando tenga cincuenta años/ no quiero ser como el padre:/ cansado y sin fe,/ maldición y risotada;/ trabajo embrutecedor,/ fútbol cada domingo,/ el tute al culo de un bar,/ tabaco de ocho pesetas./ La televisión/ que ahoga la palabra; y baños en un mar sucio/ cuando llegan las vacaciones./ La madre, un gancho:/ la fuente y la limpieza;/ y mis hermanos pequeños,/ escuelas de malos maestros./ ¡Qué vacío! Tal vez/ sólo viven de veras/ los que mueren matando/ en la calle o en la guerra.// Apóstoles y caudillos,/ ¡lanzad el grito de alarma!/ Sabios, técnicos, obreros,/ ¡forzad vuestras máquinas!/ Genios de todas las artes,/ ¡emebelleced la cruzada!/ Hombres, mujeres, niños,/ de toda lengua y raza/ y los miserables y los vencidos,/ rebaño innumerable,/ esperad y engordad/ el clamor que nos hermana./ ¡Todavía estamos a tiempo!/ ¡Todavía, todavía, todavía!/ ¡Destruiremos un mundo/ estúpido y sin alma!/ ¡Cabemos los cimientos/ de una vida más alta!


    Hace dias que la tengo en la cabeza y principalemte la segunda parte me exalta...me motiva

    Solo queria saber que os parecia a vosotros.

    ResponElimina
  2. D'adolescent l'havia cantat a ple pulmó, tot i que al meu pare no podia identificar-lo així, i els anys m'ho van confirmar. A tocar dels cinquanta ja m'agrada assemblar-m'hi amb alguna de les seves conviccions i actituds.
    Un lluitador com en Ramon Muntaner, no sé si ara està tan convençut i lluitador com aleshores.

    Però clar, de vegades, la pela...corromp.

    Un petó, sargantana!

    ResponElimina
  3. Ui, sí, jo també la recordo, també l'havia cantada... i penso que jo em creia que encara hi érem a temps... m'ho creia. I ara?

    Encara, encara, encara...?

    ResponElimina
  4. sempre hi serem a temps...per més que costi

    ResponElimina
  5. Espero i desitjo que vosaltres aconseguiu canviar aquest mon... es el vostre futur. Us recolzem. Nosaltres ja ens deixarem la pell en l'intent.


    petons

    ResponElimina
  6. Pues yo estoy confuso, Sargantana amiga, muy confuso...

    Un gran abrazo

    ResponElimina
  7. Recordo perfectament aquesta cançó. Avui la lletra es podria apuntar perfectament al cantant que al cantava, és un dels màxims dirigents de les SGAE a Catalunya...

    Des del far salut.
    onatge

    ResponElimina

esplaiet tu també...però amb seny, eh...!