...O COM LA TRAMUNTANA, LA LLUNA I LA MAR PODEN AFECTAR A LES PERSONES.

diumenge, 1 de maig de 2011

BARRAQUES...

A l'escenari un home gran d'edat i de mida,
ros com la rinxols d'or
i amb una faldilla escocesa que movia al ritme de la trompeta que tocava,
un bateria embogit i hiperactiu
i dos guitarristes endollats a la trifàsica
mes focus que una presó de alta seguretat
i un fum d'olor sospitosa que ho emboirava tot.

A baix, el jovent amb *pantalons cagats*, rastes i mes ferro a sobre que una *xatarreria*
carregats amb ampolles plenes de nèctars casolans o avituallats amb gots de plàstic reciclables
també hi lluïa alguna estelada...

De sobte, un soroll estrident, avisa que l'espectacle comença
l'intens *patrum-patrum* et posseeix i no et deixa estar quieta
la cançó m'és familiar i m'hi abandono (i'm singing in te rain )
la segona també es reciclada,*ines, ines..inesita , ines*... desprès ja em perdo
però m'hi sento bé...

i perquè no???


7 comentaris:

  1. version en castellano

    BARRACAS...



    En el escenario un hombre mayor de edad y de tamaño, rubio como la ricitos de oro y con una falda escocesa que movía al ritmo de la trompeta que tocaba,
    un batería enloquecido y hiperactivo
    dos guitarristas enchufados a la trifàsica
    mas focos que una prisión de alta seguridad
    un humo de olor sospechoso que lo nublaba todo.
    Abajo, la juventud con * pantalones cagados *, rastas y más hierro encima que una * chatarreria * cargados con botellas llenas de néctares caseros o avituallados con vasos de plástico reciclable
    tambien lucía alguna estelada ...

    De repente, un ruido estridente, avisa de que el espectáculo empieza
    el intenso * patrum-patrum * te posee y no te deja estar quieta
    la canción me es familiar y me abandono (i'm singing in te rain) la segunda también se reciclada, después ya me pierdo
    però me siento bien ...

    y porque no?

    ResponElimina
  2. Amiga, me alegro mucho de verte alborotada y contenta. Me alegro de que disfrutaras del espectaculo que tan magnificamente has descrito.

    Un abrazo grande, Sargantana

    ResponElimina
  3. La meva sargantaneta
    Bones fires de la Santa Creu!!!
    oi tant que ti tens que sentir bè
    I aquet any amb mes força que mai.
    Petonets, reina

    ResponElimina
  4. ara si que estem perduts...les sargantanes corren de nit i tot!!!!!!
    bones fires i festes

    ResponElimina
  5. He llegit Iniesta en comptes d'Inesita...
    Amb això d'ho dic tot.

    Petons.

    ResponElimina
  6. Por supuesto que si, cuando uno está bien que no se mueva,
    y yo con tus geniales posts tambien disfruto.
    un beso.

    ResponElimina
  7. Oitant!!, no hi ha res millor que bellugar-se i somriure.

    Abraçada!.

    ResponElimina

esplaiet tu també...però amb seny, eh...!