...O COM LA TRAMUNTANA, LA LLUNA I LA MAR PODEN AFECTAR A LES PERSONES.

dijous, 17 d’abril de 2014

ESCRIURE VERSOS EN L'ARENA...

 
Al cim d'un promontori que domina
les ones de la mar,
quan l'astre rei cap al ponent declina,
me'n pujo a meditar.
Ab la claror d'aqueixa llàntia encesa contemplo mon no-res
contemplo el mar i el cel, i llur grandesa
m'aixafa com un pes.
Eixes ones, mirall de les estrelles, me guarden tants records,
que em plau reveure tot sovint en elles
mos somnis que són morts.
Aixequí tants castells, en eixes ribes, que m'ha aterrat lo vent,
ab ses torres i cúpules altives
d'evori, d'or i argent:
poemes, ai!, que foren una estona joguina d'infantons,
petxines que un instant surten de l'ona
per retornar al fons:
vaixells que ab veles i aparell s'ensorren en un matí de maig,
illetes d'or que naixen i s'esborren
del sol al primer raig:
idees que m'acurcen l'existència duent-se'n ma escalfor,
com rufagada que s'endú ab l'essència
l'emmusteïda flor.
A la vida o al cor quelcom li prenen
les ones que se'n van;
si no tinc res, les ones que ara vénen,
digueu-me: què voldran?
Ab les del mar o ab les del temps un dia
tinc de rodar al fons;
per què, per què, enganyosa poesia,
m'ensenyes de fer mons?
Per què escriure més versos en l'arena?
Platja del mar dels cels,
quan serà que en ta pàgina serena
los escriuré ab estels?
 
Jacint Verdaguer
Flors de Calvari 1895
 
 
 
 

5 comentaris:

  1. Escriure versos amb estels és la metàfora més bonica de la mort que he llegit mai.

    Un poema tristot i desesperançat... Els sentiments interiors i intensos de mossèn Cinto sempre tenen alguna cosa que m'arriba i que comparteixo.

    Ell creia que escrivia versos a l'arena? Al menys ens han arribat fins aquí... Som molts que escrivim versos en una arena que els esborra immediatament... Ell només s'ho pensava.

    ResponElimina
  2. Petjades que s'ensorren, com els somnis, com els mons ...

    Bessets, ninona. ♡

    ResponElimina
  3. Preciós aquest poema, d'en Verdaguer metàfora de la mort, com diu la Carme...Gràcies per posar-lo...Ara escriu poemes a l'arena, després ho farà al cel, amb estels!
    Petonets.

    ResponElimina
  4. Verdaguer devia sofrir molt quan escriví aquests versos. Titular el poemari "Flors del Calvari" és de lo més eloqüent.
    Molt va patir, i no sols per la malaltia, fins a morir el 1902.

    ResponElimina
  5. no havia llegit abans, crec, aquest poema de Verdaguer, brutal i punyent ...moltes gràcies!

    ResponElimina

esplaiet tu també...però amb seny, eh...!