...O COM LA TRAMUNTANA, LA LLUNA I LA MAR PODEN AFECTAR A LES PERSONES.

dissabte, 15 de març de 2014

ALL I OLI...


FA UNS DIES VAIG SER A LA BISBAL

TOTA MENA DE TERRISSES, POTS, OLLETES I TESTETS EM TEMPTAVEN CONTINUAMENT

FEIA TEMPS QUE S'HAVIA TRENCAT EL MORTER I VAIG APROFITAR A RENOVAR-LO

ARA, JA HE RECORDAT PERQUE NO HO HAVIA FET ABANS: RESULTA QUE NO SE FER ALL I OLI

BE..LA TEORIA SI; PERO A L'HORA DE FER ANAR LA MA DE MORTER...TOT CANVIA

VOSALTRES TENIU ALGUN SECRET O RECEPTA ESPECIAL QUE NO ES TALLI SEMPRE?

11 comentaris:

  1. Jo et ouc ajudar a menjar-lo, però de fer-lo sempre hi he estat negat.....i mai millor dit.

    ResponElimina
  2. El meu avi me'n va ensenyar, però ara fa moltíssims anys que no en faig. Es diu que s'ha de fer girar sempre la mà de morter en la mateixa direcció i d'una manera més o menys constant. No sé quina mena de física actua aquí, però realment quan es nega, no hi ha manera de recuperar-lo...

    ResponElimina
  3. Aquí, a Mallorca, es fa amb patata, en principi per menjar amb cargols, però a mi m'encanta fins i tot només amb pa. També ho he provat untat en el pa i amb pernil dolç sobre. Bé, a l'assumpte:
    - Bulls patates, tantes com quantitat vulguis fer (pensa que això puja les racions)
    - Tritures en el morter uns quants alls (al gust)
    - Vas afegint les patates bullides, abans que es refredin del tot.
    - Quan la patata estigui ben triturada es posa un rovell d'ou (a més quantitat, més rovells)
    - Afegeixes sal al gust.
    - Per acabar, vas afegint oli lentament mentre no deixes de moure la maça, fins que agafi el punt de suavitat que desitgis.
    I a menjaaaaaaaaaaar!!

    Ja sé que no és el típic all i oli, que només porta oli i all, però si ho proves estic segura que repetiràs.
    Apa, que crec que avui en faré!!

    Avui aferradetes, pels alls ho dic!! :)

    ResponElimina
  4. Hi ha moltes manies, que si sempre s'ha de girar en la mateixa direcció, que si ho fa una dona no tingui la menstruació, que no et pots aturar ni un instant.... solució: encara que perd tot el romanticisme, ho faig amb el minipimer i sempre es lliga. I si algun dia es talla, afegir un rajolí d'aigua i es lliga de nou amb el minipimer.
    Per fer-ho bonic i no fer el salt a la Bisbal, després el poso al morter.

    Fita

    ResponElimina
  5. Comprar-lo al súper. No és el mateix però és còmode.

    ResponElimina
  6. Tan l'avi matern com el patern eren aficionadíssims a l'al i oli; i tots els germans van passar rigorosament pels aprenentatges de l'avi patern que la seva estratègia era que l'oli s'havia de posar "goteta a goteta" i ai làs si se'ns escapava un raig del setrill! A canvi, acabàvem amb un duro a la butxaca...Pots imaginar-te que de petits tots ens oferíem voluntaris!
    I mai ni aturar-se ni canviar el sentit quan es remena amb la mà de morter. T'asseguro que li quedava ben lligat, i per demostrar-no-ho, posava el morter boca avall.

    ResponElimina
  7. Jo recordo que la mare quan en feia, també deia que sempre s'havia de rodar cap el mateix cantó i sense parar...A ella no se li tallava mai. Segurament és més còmode fer-la amb el minipimer, però es perd tot l'encant de la tradició del morter...
    Petonets.

    ResponElimina
  8. Ja t'ho han dit prou bé... L'oli gota a gota...

    ResponElimina
  9. La traça és tan important com la tècnica.
    Jo sóc de les que s'han passat al "minipimer" com en diu en Xavier. I sempre lligo. L'all i oli, vull dir.

    ResponElimina
  10. Jo també soc de "minipiner". El meu marit el lliga a ma, el va ensenyar el meu pare, amb mi no ho va aconseguir. I mira que es molt més bo a mà, però soc negada...

    ResponElimina
  11. No sé si et servirà (a part de tirar l'oli poc a poc i seguit) però et deixo dues recomanacions:

    - la mà de morter sempre vertical (si la inclines agafa aire)

    - no tallis mai els alls: si els talles, es talla la fibra i costa més de lligar.

    ResponElimina

esplaiet tu també...però amb seny, eh...!