Un lloc preciós, els aiguamolls, penso que són un petit tresor del nostre paisatge...Vaig veure el reportatge i em va agradar, perquè em va portar molts records, ja una mica oblidats...Fa anys que vaig estar-hi, recordo que aleshores n'era el director, el Josep Espigoler...Era l'època de la cigonya Guita, que els infants se l'estimaven molt... Petonets,
Vaig veure aquest reportatge l'altre dia a TV3. Està molt bé, és una història emocionant amb final feliç. Conec alguns dels protagonistes, tornar a veure'ls tan joves m'ha recordat aquella Figueres dels anys 70.
He sentit a parlar del documental, però ara és massa tard. Fa molt temps que no vaig als Aiguamolls de l'Empordà, potser hauré de fer un pensament!
ResponEliminaHi haurem de tornar... aquest tast obre la gana... :) Bon dia, princesa!!!
ResponEliminaUn paisatge espectacular ... una visita pendent!! ;)
ResponEliminaBessets ben ensucrats, ninona.
Un paisatge impresionat que de tan en tan s'ha d'anari.
ResponEliminaun lloc encisador i màgic
ResponEliminaUn lloc preciós, els aiguamolls, penso que són un petit tresor del nostre paisatge...Vaig veure el reportatge i em va agradar, perquè em va portar molts records, ja una mica oblidats...Fa anys que vaig estar-hi, recordo que aleshores n'era el director, el Josep Espigoler...Era l'època de la cigonya Guita, que els infants se l'estimaven molt...
ResponEliminaPetonets,
Vaig veure el documental, espectacular. Et fa adonar del que de vegades la persistència pot portar l'èxit.
ResponEliminaAquest cap de setmana fan la festa dels ocells als aiguamolls
ResponElimina
ResponEliminaVaig veure aquest reportatge l'altre dia a TV3. Està molt bé, és una història emocionant amb final feliç.
Conec alguns dels protagonistes, tornar a veure'ls tan joves m'ha recordat aquella Figueres dels anys 70.
Bon dia Sargantana :)