...O COM LA TRAMUNTANA, LA LLUNA I LA MAR PODEN AFECTAR A LES PERSONES.

dissabte, 26 d’octubre de 2013

PER TOTS....

Pels que m’han ensenyat a estimar.
Pels que m’han sabut sempre escoltar.
Per aquells que van confiar amb mi
quan vaig decidir canviar el meu destí.

Pels que em guarden els petits secrets.
Pels que m’han fet sentir especial.
Per aquells amb qui he tingut bons silencis,
dels que no molesten, que et fan sentir bé.

Pel que estava amb mi a la llar de foc,
grans converses d’hivern d’Empordà.
Per aquells que tant m’han fet costat
animant-me a veure sempre el got mig ple.

Pels que van omplir el polisportiu
de no sé quina nit de Sant Joan.
Pels qui vam compartir caminades,
en dies d’estiu, això sí era amistat.

Tot el meu passat es treu la roba i puja al terrat,
s’estira a una hamaca, pren el sol amb una copa de xampany,
mirant les vistes, la ciutat preciosa està. S’aixeca i se’n va cantant.

Per aquells que han sigut referents meus.
I els que creuen que els he ajudat.
Pel que em va acompanyar aquell terrat
de lluna tan clara, el Marroc va marcar.

Per tots els que m’han fet reaccionar.
També pels que m’han fet riure tant.
Per aquells amb qui he fet unes platges,
una cervesa, olivetes, si us plau!

Per la que em va fer el primer petó.
I per la que m’ha vist plorat tant.
Per la que jo vaig perdre els papers
en dues butaques d’un cine oblidat.

Pels qui vam fer aquelles calades
del primer Ducados, teníem 12 anys.
Pels que em van deixar copiar en exàmens,
sembla mentida els anys que fa...

Pel qui estimo però que ja no hi és.
Pels que saben quan estic nerviós.
Per aquells amb qui tant m’he abraçat
quan cridem el gol en les nits de futbol.

I per últim els que no he vist més,
alguns estaran sempre dins meu,
d’altres el temps m’ha fet oblidar,
però potser jo estic al record d’algun d’ells.

Andreu Rife

4 comentaris:

  1. Sense deixar-ne cap.
    Què maco aquest poema, ninona!

    Nanit, preciosa.

    ResponElimina
  2. És molt bonic aquest poema, i deu ser precisa,ment per això que m'ha fet venir ganes de plorar...

    ResponElimina
  3. Que bonic recordar-se de tantes persones d'una manera tan sincera, segur que també es recorden d' ell...
    No serà el mateix Andreu Rife que és músic?
    Petonets dolços.

    ResponElimina
  4. Segur que moltes persones es veuen reflectides en aquest poema. És de l'Andreu Rife de "Polseres Vermelles" ?

    ResponElimina

esplaiet tu també...però amb seny, eh...!