...O COM LA TRAMUNTANA, LA LLUNA I LA MAR PODEN AFECTAR A LES PERSONES.

diumenge, 6 d’octubre de 2013

*ELLA...*

D'ella podria moltes coses:
diria que es una bona mare,
una molt bona amiga,
una persona amb una gran consciencia social i un esperit de lluita que és més gran que ella mateixa,
és sensible, alegre i generosa com poques
però no seria ella si no digues que es MESTRA, ( crec que es la seva verdadera essència )
potser perquè sempre aprenc d'ella,
perquè simbolitza com voldria que aprenguessin tots els infants
o potser perquè ella mateixa es una nena i no para d'aprendre per compartir-ho;

Avui es el seu aniversari...(però no us diré pas els que fa..hahaha que encara corre més ràpid que jo)
i li volia regalar una cançó que sempre m'ha emocionat, pels records que em porta, perquè segurament tots hem tingut una senyoreta Contxita a les nostres vides...





FELICITATS ZEL !!!!

8 comentaris:

  1. Ets la meva fada dels bons ulls, Qui té el goig de tenir-te sap el que és un tresor. Gràcies estimada. I tot allò altre, ja ens ho direm, avui és ara mateix.

    ResponElimina
  2. Ei! Felicitats, ZEL!!! Això, sargantaneta és com un homenatge, més que una felicitació. Merescut, per descomtpat!!!

    Comparteixo felicitacions i tresors... I abraçades a les dues, boniques...

    ResponElimina
  3. I tant que he tingut una senyoreta Conxita a la meva vida! però va ser un mestre :) Moltes felicitats!

    ResponElimina
  4. Preciós homenatge a una amiga, em trec el barret...Fixa't, jo , serratista de tota la vida i no coneixia aquesta cançó...
    Haver estat la senyoreta Conxita de molts nens i nenes, seria per a mi el millor premi a tos els anys de dedicació als infants...
    Petonets a les dues, i felicitats a la Zel.

    ResponElimina
  5. Jo si que la vaig tenir. I es deia Eufrosina!
    Un detall preciós, Sargantana, a qui s'ho mereix.

    ResponElimina
  6. Sempre a la nostra vida hi ha una persona a la qual sempre recordem i tu ho has fet molt bé.

    Una abraçada.

    ResponElimina

esplaiet tu també...però amb seny, eh...!