Sargantaneeeeeetaaaaa!!!! Vinga va, dóna'm aquesta maneta!!! Bé, jo et dono el meu peu de ministre... El poeta del poble no pot faltar en una reivindicació nascuda del poble, i que és el poble el que l'empeny (malgrat hi ha qui encara no ho sap veure).
Estic contenta de com esta sortint tot aixo.. m'agradaria poguer recorre la cadena de blogs un a un i comentar-los i gaudir-los tranquilament, pero aixo ara mateix es molt lluny per mi son quasi tres quarts de tres de la matinada i aquets darrers dies hem passat moltes hores davant del ordinador a mes de fer moltes altres coses cotidianes pero ho fare..ja ho crec que si !! i us agraire a cada un la vostra participacio perque sense vosaltres..tot aixo hagues sigut nomes un somni
avui al matí he estat fent els preparatius per anar a la cadena. tinc una estelada que porta un any penjada al balcó de casa, es petita, però orgullosa. el diumenge passat vam fer el Sant Benet, també un cim petit, però orgullós. quan fèiem camí de tornada el meu fill la feia onejar amb força, i el vent ens ajudava a dibuixar les quatre barres al cel. vaig tenir la sensació que res ens podria aturar, vaig anar-hi amb els que més estimo, els de casa meva, igual que avui. aniré a la cadena. amb els que més estimo i la meva petita estelada.
Trobo encertadíssim el teu post!! Un poema molt bonic i amb una música preciosa de Lluís Llach!! Ens has fet donar les mans a tota aquesta gent virtual, m'he sentit molt més propera a vosaltres amb aquest post. Això ha estat una passada!!!
He trobat encertadíssim el teu post!! Un poema molt bonic i una música preciosa de Lluís Llach! Ens has fet donar la mà a tots aquests personatges virtuals i m'has fet sentir molt més propera a vosaltres. Això ha estat una passada!
Genial idea la de la cadena humana, i genial la d'enllaçar blocs. Em permet apropar a nous amics i amigues blocaires, com bé m'has dit en el teu comentari. Et seguiré, Sargantana!
Hola Sargantana, gràcies pel teu comentari. De tots els teus blogs em quedo amb aquest, potser perquè el poema de Miquel Martí i Pol sembla fet a mida pel moment que vivim. Tant de bo ben aviat puguem assolir el que semblava impossible. Una abraçada.
Bonic poema de Martí i Pol. Ens donem la mà i un a un anem afegint baules. Viu tenir una gran idea!
ResponEliminael Mestre es un dels meu mes estimats poetes
Eliminales seves paraules expresen molt be els sentiments de molts
gracies per formar part del nostre somni
:-)
Molta gent s'està espavilant a publicar els seus posts ja avui! Esperem que algú es reservi pel dia 11, hehehe. Som-hi!
ResponEliminaesperar?'..res..res
ResponEliminaque no recordes allo del..si ens llevem ben d'hora ben d'hora
jajajajajja
la il·lussio ens mou Xexu !!
Què ben trobat, Sargantaneta! Preciós!!
ResponEliminaa n'en Llach tambe li va agradar i li va posar musica...
ResponEliminahttp://www.youtube.com/watch?v=yWtJdLfQKFc
gracies nina
M'encanta el silenci que precedeix el cant...
ResponEliminasegurament una cosa ajuda a gaudir l'altre
Eliminasalutacions Ignasi
Dona'm la mà, dona'm el cor... te'ls dono nina... gràcies per ser com ets...
ResponEliminaAbraçades.
se que els tinc, estimada
Eliminason un tresor molt valuos per mi
petonets
Amb ell, Martí i Pol, vaig endinsar-me en la bellesa.
ResponEliminaSempre dic que és "el meu poeta".
aixis va esser tambe amb mi...
Eliminaquan em fallen les paraules..ell sempre em dona la mà
una abraçada
Et dóno la mà.
ResponEliminaBona diada!!!
em fas enveja..t'he vist visitar tans blogs ja !!
Eliminatinc ganes de fer-ho tambe..pero el blog-mare ens te molt enfaines ara mateix
pero contentes !!
bona diada i bona cadena tambe per tu
De vegades crec que pensem juntes. :)
ResponEliminaDonem-nos la mà!!
Bessets ninona.
fa temps que anem juntes de la ma tu i jo
Eliminai mira que te merit ehhhhhhh..hi ha molta aigua entremig
besets, petones i aferrades
Sargantaneeeeeetaaaaa!!!! Vinga va, dóna'm aquesta maneta!!! Bé, jo et dono el meu peu de ministre... El poeta del poble no pot faltar en una reivindicació nascuda del poble, i que és el poble el que l'empeny (malgrat hi ha qui encara no ho sap veure).
ResponEliminaQuina il·lusió donar-te la mà!
si porquet..en va fer molta il·lusio donar la ma al meu cavaller de la rosa
Eliminaem sembla que ara..es el poble el que parla i els dirigents els que han d'escoltar
i tot nomes donan't-nos les mans..
petons porquet meu
un poema molt emotiu.
ResponEliminaMolt ben triat!
moltes gracies
Eliminapoema i canço sempre m'han arribat molt endins
Bona diada !
Preciós!!!! i Visca Catalunya Lliure!
ResponEliminaQue Visqui, Marta..ja ho crec !!
Eliminajajajajja
Estic enllaçada, Bona diada.
ResponEliminaEs genial Paki
Eliminamoltes gracies, maca
Ostres això funciona a tota marxa....visca Catalunya lliure de pallassos
ResponEliminacalla..calla...no m'en parlis
Eliminapero es maco , no?
molt millor que el que havienm pensat..i vosaltres ho he heu fet posible
gracies !!
Preciós el poema d'en Martí i Pol...Donem-nos la mà, primer en silenci, després ja vindran els cants.
ResponEliminaPetons estelats.
quins petons mes estimulants
Eliminadona'm la ma...dona'm el cor
Preciós poema. Bona Diada!
ResponEliminaBona diada tambe per tu
Elimina;-)
Donem-nos la mà, demostrem la nostra força i el nostre lleial sentiment!
ResponEliminaaixo es el que fa mal..la nostra força silenciosa
EliminaGaudiu de la cadena =)
Mà a ma fem sentir arreu el nostre desig de ser lliures.
ResponEliminamira si es senzill i maco
Eliminai mira si costa d'entendre de vegades...
Genial!
ResponElimina;-)
Eliminauna abraçada
:)
EliminaPreciós!! Donem-nos les mans! Junts ho acoseguirem!
ResponEliminaBona diada!!
jo tambe ho vull creure aixi
Eliminabona diada Thera
Et donem la mà, amb agraïment.
ResponEliminaPoema encertadíssim.
Merces, Jordi
Eliminano hi havia posiblitat de fallida amb en Martí Pol
;-)
Pren la meua mà!
ResponEliminaBona diada!
amb molt de gust
Eliminade fet, dintre de unes poques hores...
bona diada tambe per tu
Estic contenta de com esta sortint tot aixo..
ResponEliminam'agradaria poguer recorre la cadena de blogs un a un i comentar-los
i gaudir-los tranquilament, pero aixo ara mateix es molt lluny per mi
son quasi tres quarts de tres de la matinada i aquets darrers dies hem passat moltes hores davant del ordinador a mes de fer moltes altres coses cotidianes
pero ho fare..ja ho crec que si !!
i us agraire a cada un la vostra participacio perque sense vosaltres..tot aixo hagues sigut nomes un somni
que tingueu una molt bona diada !!
sou genials !!
OOOOOOOOOOOOOOOOOOOOhhhhhhhhhhhhhh, no va sortir el meu missatge emocionat? Casumlolla, segur que em fan boicot!
ResponEliminaVaja, és igual, t'estimo princesa!
jo tambe a tu..i ni cal que diguis res
Eliminat'entenc be
;-)
avui al matí he estat fent els preparatius per anar a la cadena.
ResponEliminatinc una estelada que porta un any penjada al balcó de casa,
es petita, però orgullosa.
el diumenge passat vam fer el Sant Benet, també un cim petit, però orgullós.
quan fèiem camí de tornada el meu fill la feia onejar amb força,
i el vent ens ajudava a dibuixar les quatre barres al cel.
vaig tenir la sensació que res ens podria aturar,
vaig anar-hi amb els que més estimo, els de casa meva,
igual que avui. aniré a la cadena.
amb els que més estimo i la meva petita estelada.
llegir-te mai en deixa indiferent, Pep
Eliminagracies per aquestes senzilles pero orgulloses paraules
una abraçada
bona diada! estem fent una cadena de blogs impressionant!
ResponEliminadons si...
Eliminaquan volem...podem !!
Bona Diada, Sargantana!
ResponEliminamoltes gracies Victor
Eliminauna bona diada per tu tambe
Dir Miquel Martí i Pol és com dir Catalunya!!! Fantàstic poema Sargantana!!!! I bona diada!
ResponEliminaDolors
moltes gracies
Eliminagaudiu de la jornada, s'ho val !!
||*|| Bona Diada,Sargantana ||*||
ResponEliminaun peto molt gran i estelat,Joan
Elimina=)
Quin goig, passejar per aquesta cadena... Felicitacions i molt bona Diada, Sargantana!
ResponEliminagracies, Alfred
Eliminano es mes que una mostra de que junts podem fer moltes coses
;-)
Em sembla que aquest Miquel Martí i Pol és un jove poeta amb molt futur per davant ;)
ResponEliminaFeliç Diada des de Castelló, Sargantana :)
hi han persones qu'es mantenen joves d'esperit per sempre...
ResponEliminaha estat una jornada memorable..oi?
un bes, Ximo
No la coneixia aquesta.
ResponEliminaVa ser un dia per no oblidar!
esperem que no siguem els unics que no l'oblidem....
Elimina;-)
Trobo encertadíssim el teu post!! Un poema molt bonic i amb una música preciosa de Lluís Llach!! Ens has fet donar les mans a tota aquesta gent virtual, m'he sentit molt més propera a vosaltres amb aquest post. Això ha estat una passada!!!
ResponEliminasi..va esser una ideia..una pensada
Eliminapero el resultat ha estat millor encara
gracies a tots els que ho heu fet posible
=)
He trobat encertadíssim el teu post!! Un poema molt bonic i una música preciosa de Lluís Llach! Ens has fet donar la mà a tots aquests personatges virtuals i m'has fet sentir molt més propera a vosaltres. Això ha estat una passada!
ResponEliminaGenial idea la de la cadena humana, i genial la d'enllaçar blocs. Em permet apropar a nous amics i amigues blocaires, com bé m'has dit en el teu comentari.
ResponEliminaEt seguiré, Sargantana!
tambe jo et tinc controlat, Eduard
Eliminabentrobat i benvingut
=)
Felicitats per l'exit de la cadena de blocs.
ResponEliminaSou genials!!!
sou vosaltres qui ho ha fet realitat
ResponEliminagracies !!
;-)
Hola Sargantana, gràcies pel teu comentari. De tots els teus blogs em quedo amb aquest, potser perquè el poema de Miquel Martí i Pol sembla fet a mida pel moment que vivim. Tant de bo ben aviat puguem assolir el que semblava impossible. Una abraçada.
ResponEliminacada vegada ho tenim mes aprop..segur !!
ResponEliminauna abraçada Teresa