Benvolguda tardor que engalanes el dia,
mil i una fulles trenades pel vent,
regales catifes amb contes d’orient,
i sedueixes cors amb olor a melangia.
Maleïda tardor quan parles de nit,
que amb la veu del vent ferest,
t’entossudeixes en dur-me un fred,
que no vull sentir al meu llit.
Estimada tardor la que somriu la terra,
simfonia d’un xilòfon amb notes de pluja,
sol, núvols i llamps pentinen les bruixes,
revolta de sons i colors que mai em decep
Furtiva tardor que de llum ens fas orfes,
gebradora boira de somnis desperts,
amagues la plana enmig del no res,
i t’endus amb tu les ànimes mortes.
Benvolguda, maleïda, estimada o furtiva... la tardor sempre em captiva!
Assumpta Pijoan
Faig servir aquest poema recien descobert de la meva... nostra amiga Assumpta Pijoan
M'explicava contenta que l'han recitat al programa Només hi faltes tu de Catalunya Música i m'ha fet orgull lluir-lo també al meu blog per donar la benvinguda a la tardor
Gràcies, Assumpta !!
Benvinguda, captivadora tardor!!!
ResponEliminaUn poema molt bonic!!
Explora totes les vessants de la tardor, però en conjunt, per mi és la millor estació, ara toca gaudir-ne!
ResponEliminaUna estació per fer-nos adonar que tot nomdura per sempre i les coses acaben sempre caient......jo prefereixo la primavera, com les sargantanes.. :-)
ResponEliminaLa tardor m'agrada, és temps de viure i sentir com tot canvia al voltant nostre. Temps de silenci i solitud. Temps de colors increïbles.
ResponEliminaPerò quan canvien l'hora, quan es fa fosc més aviat i comença a fer fred ... m'entristeix.
Bona tarda Sargantana.
Es veritat, ja s'acosta, ja està aquí! Es una estació bonica, el que no m'agrada és comprovar com cada dia s'escurcen les hores de llum.
ResponEliminaEl poema és molt bonic. Felicitats a l'autora!
Un poema molt maco,felicita a l'autora.
ResponEliminaPetons Ángels
Jo em quedo em totes les coses boniques i positives de la tardor, que en té moltes...Benvinguda tardor, ets com casa meva, perquè tu em vas acollir, al teu bressol de fulles de colors...
ResponEliminaPetonets.
És una bona estació, sense extrems i plena d'energia. M'agrada la tardor :)
ResponEliminaM'agrada el joc de contrastos
ResponEliminaBenvinguda tardor!!! Un poema molt bonic. :)
ResponElimina
ResponEliminaBeneïda tardor, que reflecteix l'ambivalència de l'ésser... Tal vegada, per això mateix, m'identifico tant amb una estació amb més contrasts que cap altra. O bé m'ho sembla a mi, en escoltar el seu brogit i contemplar els seus colors!
Gràcies Àngels per aquest detall preciós. És un orgull i tot un honor poder-lo trobar aquí! La tardor m'entristeix una mica per la pèrdua de llum i per altres motius personals, (tal com indico: sedueix el meu cor amb olor a melangia). Potser perquè vaig nèixer dies abans de l'inici de l'estació, igual que a l'escola, aquestes dates sempre em condueixen a nou inici de curs en la universitat de la vida. Petons ben dolços! ;-)))
ResponElimina