...O COM LA TRAMUNTANA, LA LLUNA I LA MAR PODEN AFECTAR A LES PERSONES.

dimecres, 21 d’agost de 2013

REFLEXIONS A LA FRESCA...




Sovint quan tens qu'educar els fills et preguntes si ho fas be..si en saps prou, i si esculls la manera correcte d'ensenyar i fer les coses 

Aquesta incògnita segueix fins que es fan grans i son ells qui governen i administren la seva vida.

Els hi vols inculcar el que tu creus es correcte i important, ajudar.los a que siguin responsables i sàpiguen com actuar en les diferents situacions que la vida els col·locara ( tot i que sovint la millor lliçó la deuen trobar en la nostra manera de fer... i llavors encara et venen mes dubtes)

També es cert que un pare gaire mai es imparcial i el nostres fills sempre son els millors (coi, si no ho diguem nosaltres..qui ho farà??
tot i que en el meu cas, es la veritat)

Peró de vegades tens la possibilitat de veure de primera mà la manera d'actuar, de pensar i de fer d'altres joves, i de comparar com afronten l'adversitat o tan sols de com actuen en moments complicats i llavors es quan et dius a tu mateixa..

dons mira, tampoc ho devem haver fet tant malament !!

Gràcies fills meus per esser com sou !!

11 comentaris:

  1. Afirmo que no ho heu fet gens malament!! :)

    Bessets per tots, pels fills i per vosaltres.

    ResponElimina
  2. Hi ha moltes maneres diferents d'afrontar l'educació dels fills, i la majoria són igual de bones, els nens surten la mar de bé! Només una constant, donar molt amor, això ho és tot.

    ResponElimina
    Respostes
    1. parles com un pare experimentat, tens tota la rao

      un petonas, maco

      Elimina
  3. Doncs segur que ho heu fet molt bé, segur...

    Crec que hi ha un primer factor que són ells, i la seva manera de ser i el segon és el que ensenyem i el que veuen en nosaltres... i tot és important. I per descomptat, l'amor, com diu en XeXu.

    ResponElimina
  4. jajjaj..bons ingredients
    es barreja be tot i..tachannnnn...surt la personeta

    ;-))

    el pitjor de tot es que el que creus haber apres amb un...no serveix per l'altre, oi??

    ResponElimina
  5. Jo no tinc fills, però si nebots/des, i és veritat que de vegades a u li venen pensament del tipus "ho estaré fent bé?" "potser ací he tingut que ser més flexible, o potser més rigorós"... etc etc, però a fi de comptes u acabe sentint eixe orgull, què li anem a fer :)

    I si em permets, et contesto ací la pregunta que has fet en el meu bloc: SÍ. Faltaria més! és clar que pots quedar-te a La Rialla, o navegar pel Riu Sec de tant en tant, o com vulgues. Eres benvinguda, ja ho saps. :)

    Un abraç des de La Plana.

    ResponElimina
  6. Jo tampoc en tinc de fills, però et puc dir que com a mestra, m'he fet la tira de vegades les mateixes preguntes i he tingut els mateixos dubtes...Però penso que això és bo, ja que així, sempre s'intenta millorar...I penso que sobretot els pares i mares( per la proximitat), predicar amb l'exemple és un gran què!!!
    Petonets, estiuencs.

    ResponElimina
  7. Si en compte de ser reflexions a la fresca fossin d'una fresca......segur que no haurien sortit tant bé. Sempre es pot fer millor, però molt pitjor també, és per això que fem tot el que podem.

    ResponElimina
  8. Veig que ho heu fet molt bé. Ja te'n pots sentir orgullosa.

    ResponElimina
  9. Hola Ängels jo també penso que sobre tot son bones persones i ens estimen,així que segurament no l'habret fet tan malament.



    Una forta abraçada.

    ResponElimina

esplaiet tu també...però amb seny, eh...!