...O COM LA TRAMUNTANA, LA LLUNA I LA MAR PODEN AFECTAR A LES PERSONES.

dilluns, 8 de juliol del 2013

TOSSUDAMENT...

Aixis es com la Silvia Soler encapçala el seu article de El Punt Avui del dissabte; una secció que m'encanta i que no em perdo mai
Us el transcric per si el voleu compartir...

* Més enllà de l'error evident que va suposar triar aquesta cançó per tancar el Concert per la Llibertat, s'ha de reconèixer que Tossudament alçats és un poema magnífic, que cal llegir a poc a poc i pair bé. És una lletra que enllaça amb perfecta sintonia amb les veus dels nostres poetes, els vells i els nous, que van ser recordats --tossudament, també-- la nit del dissabte, al Camp Nou. Vam recordar les paraules dels poetes, la cançó de Llach insistia en la tossuderia i les paraules de Muriel Casals reblaven el clau: "No som aquí per buscar un somni, nosaltres som el somni." Per mi, aquesta és la clau, aquest és el gran salt endavant que ha fet allò que genèricament en diem el catalanisme. Jo, com que ja tinc una edat, vaig ser al Camp Nou el juny del 1981, en el concert organitzat per la Crida. I vaig tornar-hi quatre anys després per veure i sentir Lluís Llach. En les tres ocasions --comptant el concert de dissabte passat-- vaig cridar fins a esgargamellar-me i em vaig emocionar fins a la pell de gallina. Però, amb els anys passats des del 85 fins ara, s'ha produït un canvi, que jo també vaig sentir endins meu: ja no cridàvem ni ens emocionàvem amb un anhel que vèiem difícilment realitzable, ja no érem baules d'una cadena que portaria el sentiment patriòtic dels nostres pares i avis als nostres fills i néts, tot desitjant que la nostra descendència visqués la realització del desig. No. La Muriel ho va dir molt bé: ara nosaltres som el somni. Ara creiem fermament que viurem el canvi, que participarem activament d'aquest món nou. I per això estem tossudament alçats. Quan jo era petita i anava a l'escola de monges, la tossuderia era un defecte. "Aquesta nena és molt tossuda", deia la Madre Consuelo --en castellà i amb expressió de rebuig--. Em rebel·lava perquè no em permetien seure al costat de la meva millor amiga. O insistia que un càstig era injust si així m'ho semblava honestament. O em resistia a acceptar normes absurdes, o em queixava una vegada i una altra d'aquella mestra que ens denigrava. "Aquesta nena és molt tossuda", repetia la monja com una lletania davant dels meus pares. I, ara, tants anys després, veig finalment que jo tenia raó en el meu raonament infantil: si la causa que defenses és bona, la tossuderia no és un defecte, és una gran virtut.*


10 comentaris:

  1. Sí senyora, em trec el barret, davant d'aquest article!!!

    ResponElimina
  2. Molt bon article!
    M'he vist reflectida en ell ... jo també sóc molt tossuda!! ;)

    Bona setmana, ninona!
    Bessets rematadament tossuts!! :)

    ResponElimina
  3. La tossuderia, segons per què és molt bona, però jo mai ho he entès com una ofensa si em diuen que sóc tossuda...
    Hi ha una cosa que no entenc d'aquest article...Per què diu que va ser un error evident tancar el concert amb aquesta cançó? A mi em va semblar molt bé, a part que va ser una mica de guirigall, perquè la gent no es sabia la lletra!!!

    Petonets, també tossuts.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també penso així... a mi també em va semblar bé, acabar amb aquesta cançó. Però és cert que la gent no se sabia la lletra. Ni els que eren dalt l'escenari... se l'haurien pogut aprendre, tampoc costava tant! :)

      Jo tampoc ho trobo com una ofensa. Jo que era tant bona nena al cole i a casa, sort en tenia de ser tossuda, quan ho tenia clar, sinó no sé pas què hauria estat de mi... he, he, he...

      Elimina
  4. Ten tota la raó, la tossudesa moltes vegades et fa arribar a fer moltes coses que els altres creian que no o farias.

    Un petó tossuda!!

    ResponElimina
  5. sóc tan tossut ¡¡
    sóc tan del meu país ¡¡
    sóc tan amant de la llibertat ¡¡
    que si ser tossut és delicte, que em tanquin a la presó eternament.

    ResponElimina
  6. A tossut no em guanya ningú......ja veureu pregunteu-li a la meva dona...... :-)Molt bon article

    ResponElimina
  7. Como hoy estoy un poco "perro" y me voy ahora mismo a ver los sanfermines en la tele, voy a copiar y pegar lo que dijo Lluna, que ya sabes que sabe mucho y seguro que habra dicho algo apropiado..

    "Molt bon article!
    M'he vist reflectida en ell ... jo també sóc molt tossuda!! ;)

    Bona setmana, ninona!
    Bessets rematadament tossuts!! :)..."

    Vuelvo en un rato, desayunado y sanfermineado, y con libro de las tradcciones en la mano

    Un abrazo fuerte (y disculpame si no vuelvo, que ya sabes que soy muy desmemoriado...)

    ResponElimina
  8. Amiga, aqui me tienes... Me da una pena inmensa pensar en una Cataluña independiente... No puedo decir otra cosa...

    Un abrazo, Sargantana

    ResponElimina

esplaiet tu també...però amb seny, eh...!