ITACA...

Quan surts per fer el viatge a Ítaca
demana que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
No temes als Lestrígons ni als ciclops
ni al colèric Posidó,
éssers ho, mai trobaràs en el teu camí,
si el teu pensar és elevat, si selecta
és l'emoció que toca el teu esperit i el cos.
Ni als Lestrígons ni als ciclops
ni al salvatge Posidó trobaràs,
si no els portes dins la teva ànima,
si no els dreça la teva ànima davant teu.

Demana que el camí sigui llarg.
Que moltes siguin els matins d'estiu
en què arribis - amb quin plaer i alegria! -
a ports mai vistos abans.
Atura't en els mercats fenicis
i fes-te amb belles mercaderies,
nacre i coral, ambre i banús
i tota mena de perfums sensuals,
quants més abundants perfums sensuals puguis.
Vés a moltes ciutats egípcies
a aprendre, a aprendre dels que saben.

Tingues sempre a Ítaca en la teva ment.
Arribar allà és el teu destí.
Però no forcis mai el viatge.
Millor que duri molts anys
i atracar, vell ja, a l'illa,
enriquit de que hauràs guanyat fent el camí
sense aguantar que Ítaca et enriqueixi.

Ítaca t'ha donat el bell viatge.
Sense ella no hauries emprès el camí.
Però no té res a donar-te.

I si la trobes pobra, Ítaca no t'ha enganyat.
Així, savi com t'has tornat, amb tanta experiència,
entendràs ja què signifiquen les Ítaques.

Kavafis