...O COM LA TRAMUNTANA, LA LLUNA I LA MAR PODEN AFECTAR A LES PERSONES.

dilluns, 24 de juny del 2013

ELS MEUS PUNTS CARDINALS...

EL MEU NORD....EL CANIGÓ

AL SUR...EL MONTGRÍ

AL OEST...LA MARE DE DEU DEL MÓN

I..AL EST, CAP DE CREUS I LA MAR

28 comentaris:

  1. Unes fotos que fan enveja i uns punts cardinals que també... sort que de tant en tant us els vinc a manllevar i per uns dies faig meus els vostres punts cardinals.

    ResponElimina
    Respostes
    1. es el millor..poder resituar-se de tant en tant

      que descansis, Carme

      Elimina
  2. amb el teu permís,
    me'ls faig meus també els teus punts cardinals.

    ResponElimina
  3. Maco el post, ja tenim totes les teves referències! Això és viure el país.

    Per cert, m'has fet anar a mirar el Canigó, a veure com està el tema de pujar-lo...

    ResponElimina
    Respostes
    1. m'encanaria fer-ho tambe
      pero...esperare que tu fasis el post
      val?

      Elimina
  4. Bons punts cardinals. Bons punts de referencia. Bon País!

    ResponElimina
  5. caram,estàs molt ben acompanyada!!!! ;-)

    petons de muntanya!

    ResponElimina
  6. Respostes
    1. ahhhh.se sienteeee !!
      pero en som d'afortunades ehh..

      Elimina
  7. M'havien dit de tot, però això de ser un punt cardinal és d'allò més sensual!! ;)

    Molt maques les fotos, preciós aquest país petit!!

    Bessets salats!! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. encara hi faltava dir que si aixeco els ulls
      tinc la lluna que em vigila i em cuida..no?

      petons. estimada

      Elimina
  8. El Canigó encara té un xic de neu.
    Cada punt cardinal de l'alt Empordà té un vent característic. Avui tramuntana.

    Bon dia Sargantana :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. la tramuntana es el condiment especial en tota aquesta amanida de muntanyes
      es ella qui li dona força i llum

      no us sembla Pere?

      Elimina
  9. Respostes
    1. aixis em sento...
      pero cada raco te els seus encants

      :)

      Elimina
  10. Quin privilegi poder gaudir d'aquest entorn, és bonic miris on miris. No et cal una brúixola, estàs molt ben orientada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. tampoc em faria perdrem per algun d'aquets raconets...

      Elimina
  11. Unes fotos per quedar-se embadalit/da...De veritat des d'on vius estàs al bell mig de tanta bellesa, o és només una il·lusiuó???
    Tenim un país petit , però bonic!
    Un petonet per cada punt cardinal.

    ResponElimina
    Respostes
    1. i no parlem de la seva gent..
      genialment boja o bojament genial
      vaja un combinat !!

      aquets petons m'orienten cap a tu
      gracies

      Elimina
  12. Oh, que bellos paisajes, amiga...

    Yo, para buscar el norte, lo tengo muy facil... Me pondo de pie, firme, y el norte da siempre en mi pecho, y el sur en la espalda...

    Bueno, eso me dijeron -si lo entendi bien- de niño...

    Con el este y el oeste ya me lio un poco...

    Un abrazo, amiga del noreste (o era noroeste, o quizas sureste... Espera, espera, que me pongo de pie ahora mismo...)

    ResponElimina
    Respostes
    1. ya se que tengo que regalarte para tu cumple.
      incluso los egipcios se orientan mejor que tu...!!

      no te pierdas, Antiqva

      Elimina
  13. Ets una privilegiada amb aquestes maravelloses vistas, jo solament tin el veins de devant,jeje.


    Besitos,amiga.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ei...que si es jove i ben plantat..jajajajajjaja

      gracias paki
      tot be per Bilbao??

      Elimina
  14. Fa anys vam venir a la Mare de Déu del Mon, quan els fills eren petits, en vam quedar marevellats, si fe bon dia tots els teus punts es veuen des d'alla dalt. Preciós.

    ResponElimina

  15. Amb aquest post et quedes embadalit i vas mirant amunt, avall, ara l'est, ara l'oest... Preciós!!! Què maca és Catalunya!! :-))

    ResponElimina

esplaiet tu també...però amb seny, eh...!