...O COM LA TRAMUNTANA, LA LLUNA I LA MAR PODEN AFECTAR A LES PERSONES.

dijous, 16 de maig de 2013

PLOVIA...





...També plovia avui,
com abans, ho recordes?
Estimàvem la pluja...
la fràgil intimitat de la pluja,...

M.M.Pol

16 comentaris:

  1. Jo ja ho saps, tant si plou com si fa sol, a poc poc ... com un cargol.

    Bon nit Sargantana :)

    ResponElimina
  2. Algú que diu aquestes paraules o escriu aquests versos, ni que sigui en aquest precís instant, és feliç. Hi llegeixo una felicitat petita i profundament autèntica... qui sap si el cargol també ho és, amb la pluja que el crida a sortir...

    ResponElimina
    Respostes
    1. el poema senser es maco, cert
      pero aquestes breus paraules em van calar com pluja

      qui sap, Carme

      un bes

      Elimina
  3. Recordo tantes intimitats fràgils com la pluja!!
    Preciosos versos, imatge clara.

    Cargolet treu banya, anirem a la muntanya...
    o més lluny, si cal. :)

    Bessets com pluja de maig.

    ResponElimina
  4. ja se sap que la humitat sempre en porta més....fins a quedar tot xop

    ResponElimina
  5. I jo a la terrasa
    assegut al balancí
    veien caura la pluja,
    la pluja que et feia sortir..

    ResponElimina
  6. i....,quina carona que hi posa ell! hahaha..!

    ResponElimina
  7. L'altre dia, quan plovia, en vaig veure un al mig del pati.
    A saber la planta que es deu estar cruspint.

    ResponElimina

esplaiet tu també...però amb seny, eh...!