...O COM LA TRAMUNTANA, LA LLUNA I LA MAR PODEN AFECTAR A LES PERSONES.

dimarts, 28 de maig del 2013

NO SON GIGANTES, MI SEÑOR DON QUIJOTE, SINO....



Ulls de gegants
embadalits, que miren
menudes flors.

I elles s'alcen
pentinades de lila
ben presumides.

Carme


15 comentaris:

  1. Ara no sé si m'agrada més la foto o les etiquetes de freelance i paranoies juntes... :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. es que avui he tingut ajuda, Joan
      i en companyia..tot millora
      ;-)

      Elimina
    2. mira..i ara encara si ha afegit la Carme
      aixo es genial !!

      Elimina
  2. Ulls de gegants
    embadalits, que miren
    menudes flors.

    I elles s'alcen
    pentinades de lila
    ben presumides.

    Bona nit, sargantana...

    ResponElimina
    Respostes
    1. que maco, Carme !!
      si no et fa res ho lluire al post
      moltes gracies...ets un regal
      petons

      Elimina
    2. Sí que em fa, :) em fa molt a il·lusió, :) és un regal també que t'agradi i que llueixis el haikús al post. Gràcies.

      Elimina
  3. No, no, no...

    La ultima vez que hablé con Cervantes, en la taberna de la esquina, conseguí convencerle de que, en efecto, eran gigantes...

    Y la cosa quedó zanjada...

    Un abrazo, Sargantanella

    ResponElimina
    Respostes
    1. jajja..sabes?
      por algun estraño azar..vino a mi memoria jose mota y sus personages historicos (o algo asi que vi una vez en su programa de humor..jajajaj )

      besos y mas besos...!!

      Elimina
  4. ¿O será Polifemo mirando a Uliles? :)

    El conjunto resulta de una ternura realmente adorable.


    Ptns

    ResponElimina
  5. ummmm...un ciclop !!
    quin bon cop d'ull

    petons, Lluis

    ResponElimina
  6. No, no son gegants, som somriures satisfets per la feina feta tot esperant un nou començament.

    Bessets ninona!

    Ps: m'ha costat entrar, però ho he aconseguit!!

    ResponElimina
  7. Ulls de gegants!!!

    Ets una crack.

    Petons.

    ResponElimina
  8. Quines bales( o paques, o...) de palla, que vistes tan de prop si que semblen gegants...Els animalons en passaran via a l'hora d'enfrontar- s'hi...Saps, alguna vegada m'agradaria veure riure una flor!
    Petons de cap al tard.

    ResponElimina
  9. Quin post més xulo! Molt enginyós.
    I la Carme, com sempre, encertadíssima!

    ResponElimina
  10. M'han encantat Ángels, ets tota plena d'ingeni.

    Petonets.

    ResponElimina

esplaiet tu també...però amb seny, eh...!