...O COM LA TRAMUNTANA, LA LLUNA I LA MAR PODEN AFECTAR A LES PERSONES.

dissabte, 30 de març del 2013

SAETA...



¡Oh, la saeta, el cantar
al Cristo de los gitanos,
siempre con sangre en las manos,
siempre por desenclavar!
¡Cantar del pueblo andaluz,
que todas las primaveras
anda pidiendo escaleras
para subir a la cruz!
¡Cantar de la tierra mía,
que echa flores
al Jesús de la agonía,
y es la fe de mis mayores!
¡Oh, no eres tú mi cantar!
¡No puedo cantar, ni quiero
a ese Jesús del madero,
sino al que anduvo en el mar!



3 comentaris:

  1. La pell de gallina i una llàgrima que no puc ofegar cada vegada que l'escolto, no puc evitar-ho...

    Molt bon dia, preciosa!
    T'estim!!

    ResponElimina
  2. Las saetas que no perdonan son las del reloj...

    Bsss

    ResponElimina
  3. Ângels a mi en passa com a Sa LLuna, es una saeta molt maca que arriba al cor.

    ResponElimina

esplaiet tu també...però amb seny, eh...!