...O COM LA TRAMUNTANA, LA LLUNA I LA MAR PODEN AFECTAR A LES PERSONES.

dilluns, 4 de març del 2013

AMB EL COR ENCONGIT...


Aixis em vaig quedar ahir, al passejar per el que eren boscos de Palau Surroca,
a la zona que hi haver fosc l'estiu passat a l'Empordà

Si era trist veure els arbres cremats, deserts de sotabosc i  plens de cendra,



ahir s'em va mostrar una imatge mes trista encara...
ja no hi havia bosc, ni ocells, ni formigues..nomes pilots de llenya amuntegada
aquell silenci i buidor em van deixar el cor encongit...


7 comentaris:

  1. esperem els brots verds, de ben segur arribaran, la natura és sàbia.

    ResponElimina
  2. I no és és per menys, hauríem de poder preservar els recursos naturals i encara ens els carreguem.

    ResponElimina
  3. Sóc del mateix pensament que en Joan, brollarà de nou la natura i el cor tornarà a somriure.

    Que passeu una bona setmana.
    Bessets, ninona.

    ResponElimina
  4. :( La natura és potent... però necessita temps.

    ResponElimina
  5. Arriba la primavera. Ella portarà esperança, segur.

    ResponElimina
  6. Amiga, un abrazo muy fuerte... Toma conciencia de que tu no tienes la culpa de los males del mundo...

    Lo dicho, un abrazote

    ResponElimina
  7. El paisatge de terra cremada és veritablement esfereïdor. Molt trist. Massa trist. I malauradament es necessiten molts anys per que tot torni a reverdir amb la ufana que ho feia abans...

    Per cert, et dec una resposta. Ho tinc present! ;)

    ResponElimina

esplaiet tu també...però amb seny, eh...!