...O COM LA TRAMUNTANA, LA LLUNA I LA MAR PODEN AFECTAR A LES PERSONES.

dissabte, 9 de febrer del 2013

SAPS QUIN LLIBRE LLEGEIXO...?

...la vida es el tren, no l'estació del tren

...sé que estic en les persones del meu entorn i elles estan en mi. Plegats escrivim el Llibre de la Vida, amb les nostres trobades, sempre determinades per el destí i les nostres mans unides en l'esperança de poder canviar el món. Cadascú col·labora amb una paraula, una frase, una imatge, pero al final, tot te un sentit: la felicitat d'un es transforma en l'alegria de tots..

...no hi ha cap vida completa sense un toc de bojeria...

..les paraules son llagrimes escrites. Les llagrimes son paraules que necesiten brollar. Sense elles, cap alegria resplandeix ni cap tristesa te un punt final. per tant, moltes gracies per les teves llagrimes...

...no hi han dues fulles iguals en un bosc de cent mil arbres...

...alló que no te solució, ja està solucionat...




9 comentaris:

  1. Jo no el sé, però crec que té molt bon suc.

    ResponElimina
  2. No em sona, no crec que l'hagi llegit...

    ResponElimina
  3. Jo tampoc l'endevino, però segur que val la pena.

    Abraçades, bonica, llargues, llargues...

    ResponElimina
  4. Això del "trasecolare" és un traductor o un diccionari, però no tinc ni idea del que llegeixes.

    Bon dia Sargantana :)

    ResponElimina
  5. Sorprendre's, meravellar-se. Aquesta seria la traducció de la paraula de la teva imatge, tot i que no sé a quin llibre pugui pertànyer.
    Segueixo llegint el text, amb la lectura reflexiono i arribo a la conclusió que el llibre és el que escrivim tots, vivint dia a dia...

    Aferradetes farcides de bessets tan dolços com tu, ninona.

    ResponElimina
  6. Potser és un llibre que hauriem de tenir tots a la capçalera del llit.
    Potser hauriem de tenir una llibreta en blanc per anotar-hi les coses que ens passen pel cap.
    Potser és la nostre vida i tots plegats hauríem d'omplir-lo i deixar anar alguna llàgrima de tan en tan per que quedés constància que hem aprés de tots i de tot.
    un petó, Sargantana, per obrir el llibre.

    ResponElimina
  7. Un bon llibre, segur!
    I molt recomanable.

    ResponElimina
  8. veig que la fotografia us ha enganyat..
    nomes volia mostrar lletres...
    en el seguent post us ensenyo el llibre que estic llegin
    i us l'aconsello...val la pena

    ResponElimina

esplaiet tu també...però amb seny, eh...!