...O COM LA TRAMUNTANA, LA LLUNA I LA MAR PODEN AFECTAR A LES PERSONES.

divendres, 16 de novembre de 2012

CARRERS ESTRETS...



Avui passava per els carrers estrets de la ciutat
aquell que abans eren mig foscos i abandonats
vells racons on aprofitàvem per fer-nos un petó 
o per anar un tallet agafats de la mà
ara son plens de llum, de cotxes aparcats a banda i banda
i les portes de les escaletes estan totes tancades a pany i clau
tantes miradetes,tantes carícies, tans sospirs afogats
..on viviu?




Ara tot aixo es viu de un altre forma
tot va mes depresa i es mes directe

...pero no saben el que es perden !! 


pintura de Alfonso Silio Olaizola






10 comentaris:

  1. Avui també hi ha joc, suposo que tenim una percepció de ser tot més pim pam, però també hi ha d'haver, per força, això que descrius tu, encara que els carrers estiguin més il·luminats.

    ResponElimina
  2. No sé si tothom va tant de presa com sembla a vegades.

    Però els que hi van, sí que s'ho perden, sí! :)

    Bona nit, Àngels!

    ResponElimina
  3. Encara n´hi ha d´escaletes, sotaportals i jardins amagats, Sargantana. Qui els vulgui trobar,els trobarà ;-)

    La llàstima es veurel´s amb un mòbil a la mà i cadascú al seu rotllo. D´aquesta ignorància sí que ens en vam beneficiar!

    ResponElimina
  4. Jo encara conservo algun raconet de la ciutat en que hi guardo bellíssims records. Per sort. Fa molt mal veure com s'enduen llocs importantíssims, vitals i fonamentals de la vida d'hom.

    ResponElimina
  5. per molt canvis en el temps..
    hi han coses que cal fer-les poc a poc

    ResponElimina
  6. Sargantana, solo para dejarte un abrazo... Es que hoy estoy un poco "perro", digamos que con cierto desanimo en no se donde, y no me animo siquiera a echar mano del traductor...

    Bueno, en ves de uno, que sean dos los abrazos..

    Seguro que el Altisimo me lo sabra premiar (iluso yo...)

    ResponElimina
  7. Ai! quins records...
    Ara tot va "aqui te pillo aqui te mato", és tot molt diferent. La nit i el dia.

    ResponElimina
  8. Que emocionant era saber que tenies una piga al ... melic, i morir-se de ganes que arribés l'instant en què fóra descoberta!

    Ara l'emoció es centra en quants missatges arriben en qualsevol dels aparells de comunicació que ens inunden ... tindrà el seu punt eròtic-festiu!!??

    Un somriure amb picadeta d´ullet!!

    ResponElimina

esplaiet tu també...però amb seny, eh...!