Sovint el cel es l'escenari per on discorren els somnis...
avui volia mostrar-vos el meu cel particular
el cel de l'Empordà
la majoria de les fotos son fetes des de la finestra de la meva habitació
ja veieu quin espectacle que s'hi veu
un dia, algu de vosaltres feia broma en el blog i deia
que volia esser nuvolec per inventar-se els núvols al seu gust
em va semblar algo tan maco
que avui..ho he volgut fer una mica jo també...
;-)
Les fotos de núvols sempre són maques... jo també m'ho passo pipa!
ResponEliminaHolaaaaaaaaa!!!
ResponEliminaEstava veient "El convidat", amb en Kilian Jornet (què maco!!) i ara vinc aquí i tu em convides a seguir gaudint de la natura!
Quin espectacle tan maco! Jo és que m'hi quedo encantada mirant els núvols!... Gràcies per pensar en mi!! :-))
L'Assumpta té una col·lecció de núvols que fa por. Ostres, és que hi ha cels de foto, se'ns dubte. Jo de tant en tant tampoc puc evitar fotografiar-los.
ResponEliminade vegades el millor es estar als núvols
ResponEliminaCotonets que juguen amb la nostra imaginació, què bonics són!!
ResponEliminaAvui, damunt Tramuntana hi ha l´únic nigul de tot el cel, és petitó, d´un blanc trencat i va jugant a desfer-se en dos i replegar-se de nou...somiem!!
Bessets tendres!
Mirar els núvols i res més...
ResponEliminaPetons.
Quan era petit, sempre em deien que estava als nùvols.
ResponEliminaAra entenc perquè hi estava tan bé.
Bon dia, Sargantana.
els núvols són tan bonics.... m'encanta mirar al cel i veure que cada dia és diferent!
ResponEliminaDe dia l'espectacle dels núvols i de nit el de les estrelles.... és genial!!!!
Oh, veo que tambien te gusta fotografiar las nubes, las maravillosas nubes...
ResponEliminaUn abrazo, amiga
Que bé, poder mirar els núvols...a veure si a part de les teves fotos, penso en dedicar una estona a mirar-los al natural. Almenys veuré que hi ha coses que segueixen tant maravellose com sempre!
ResponElimina