...O COM LA TRAMUNTANA, LA LLUNA I LA MAR PODEN AFECTAR A LES PERSONES.

dilluns, 20 d’agost de 2012

JUGUEM...??


Si algo bo tenen les vacances es que ens permet gaudir del temps i de les persones amb mes calma i mes proximitat moltes vegades
hem compartit espai amb amistats de mar enllà...
aixo també ens ha permès veure la nostra ciutat amb ulls de foraster
recorre espais cotidians desde un altre punt de vista
i valorar allò que de vegades s'ens oblida l'important que es

teníem el mati per nosaltres...
i li vaig voler ensenyar un lloc ple de fantasia i de il·lusió
juguem??
com una criatura s'hi va enganxar enseguida...i es que la Paula es aixis
i com si fos un viatge a traves del temps varem recuperar....


l'escola de monjes

la cuineta de fusta

els patins
joguines senzilles a la llum de una espelma


joguines per a invidents

joguines fetes de paper



don Osito Marquina


aquest osset tant escaturit es l'os que en Lorca va regalar als seus amics Salvador i Anna Maria Dalí i al que ell mateix li va dedicar unes cartes










ja deveu haver endevinat que la vaig convidar a anar al museu del joguet de Catalunya a Figueres
i ens ho varem pasar pipa...

juguem??



23 comentaris:

  1. Ah noia, fas tard i no calia endevinar res. Només havent llegit el seu post abans ja sabíem de què anava. Com dues criatures, vaja.

    ResponElimina
    Respostes
    1. es que tu sempre estas *al loro* Xexu..

      ;-)

      Elimina
  2. És un museu que em va encantar i que algun dia m'agradarà tornar a visitar!
    :)
    Sempre va bé fer de Cicerone en territori propi perquè, com bé dius, mires el que tens proper amb uns altres ulls!
    Que acabis de disfrutar de les vacances!
    Una abraçada, àngels-sargantana!

    ResponElimina
    Respostes
    1. gracies fanalet,
      pero ja saps que mai es poden fer plans...
      tot i que descansar sempre va be

      petons

      Elimina
  3. Vaja que si, m´ho vaig passar molt, molt bé!!
    Tenia una bona amfitriona, amiga, companya i tan nena com jo!! ;)
    És un dels intants màgics que vaig passar a Figueres.

    Gràcies per ser com ets!





    ResponElimina
  4. Respostes
    1. A la propera hi vens,Assumpta???

      Elimina
    2. Estic segrestada! No disposo d'un cèntim per fer res de res... Ja m'agradaria, ja :-)

      Elimina
    3. Ja em diràs on i et vindrem a rescatar!! ;)

      Elimina
    4. jugarem a pirates i princeses dons...

      Elimina
  5. Ja li he dit a la Lluna, que jo avorrida i suant i vosaltres jugant, conye... i jo també, evidentment, he endevinat on éreu!
    Però ahir era dia de no moure's!!!! Si és per morir-se!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. es ben cert que no ens hem estalviat ni cinq de calor...redeuuu

      Elimina
  6. El joc no té edat! El joc ens fa lliures, ens relaxa, ens diverteix.... ens fa crèixer!

    ResponElimina
    Respostes
    1. totalment d'acord
      varem jugar tot fent memoria i revisquen jocs mig oblidats

      Elimina
  7. Quin records! jo en tenia un molt semblant de col·legi, amb la sor, la pissarra, els mapes...
    ÉS clar que ho vau passar bé tu i la Paula, no m'estranya gens!
    Per cert sé d'una parelleta que és van casar al Museu, ho vaig trobar molt original :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. dons si que es un lloc original per fer-ho
      jugar a estimar-se?? ummmm..sona bé !!

      Elimina
  8. carai vinc de ca sa lluna i va anar també a visitar-lo...jugar és sa i és molt bo!

    ResponElimina
  9. Respostes
    1. No tens Play, Pons? jo creia que ho tenies tot!!

      Elimina
    2. no n'hi vaig veure cap..pero hi habia L'exin castillos, el mecano, i moltes maquines de cine, bitlles, boles de vidre i fins i tot un madelman
      jajajjajaj
      no t'haguesis aburrit, promes!!

      Elimina
  10. Yo, cuando me fui a la mili, en los tiempos del blanco y negro, conservaba como oro en paño un revolver que me habian echado los reyes hacia mas unos 15 años.

    El revolver, el unico recuerdo de mi infancia, lo guardaba como un tesoro.

    Un buen dia apareció por casa un chaval, un querido sobrino, y a la primera rompio el revolver en mil trozos.

    Todavia lo lloro...

    Un abrazo, y creo que van ya cuatro o cinco

    ResponElimina
  11. no te reprimas amigo mio
    me encantan tus abrazos !!

    gracias

    ResponElimina

esplaiet tu també...però amb seny, eh...!