Si algo bo tenen les vacances es que ens permet gaudir del temps i de les persones amb mes calma i mes proximitat moltes vegades
hem compartit espai amb amistats de mar enllà...
aixo també ens ha permès veure la nostra ciutat amb ulls de foraster
recorre espais cotidians desde un altre punt de vista
i valorar allò que de vegades s'ens oblida l'important que es
teníem el mati per nosaltres...
i li vaig voler ensenyar un lloc ple de fantasia i de il·lusió
juguem??
com una criatura s'hi va enganxar enseguida...i es que la Paula es aixis
i com si fos un viatge a traves del temps varem recuperar....
 |
| l'escola de monjes |
 |
| la cuineta de fusta |
 |
| els patins |
 |
| joguines senzilles a la llum de una espelma |
 |
| joguines per a invidents |
 |
| joguines fetes de paper |
 |
| don Osito Marquina aquest osset tant escaturit es l'os que en Lorca va regalar als seus amics Salvador i Anna Maria Dalí i al que ell mateix li va dedicar unes cartes |
ja deveu haver endevinat que la vaig convidar a anar al museu del joguet de Catalunya a Figueres
i ens ho varem pasar pipa...
juguem??
Ah noia, fas tard i no calia endevinar res. Només havent llegit el seu post abans ja sabíem de què anava. Com dues criatures, vaja.
ResponEliminaes que tu sempre estas *al loro* Xexu..
Elimina;-)
És un museu que em va encantar i que algun dia m'agradarà tornar a visitar!
ResponElimina:)
Sempre va bé fer de Cicerone en territori propi perquè, com bé dius, mires el que tens proper amb uns altres ulls!
Que acabis de disfrutar de les vacances!
Una abraçada, àngels-sargantana!
gracies fanalet,
Eliminapero ja saps que mai es poden fer plans...
tot i que descansar sempre va be
petons
Vaja que si, m´ho vaig passar molt, molt bé!!
ResponEliminaTenia una bona amfitriona, amiga, companya i tan nena com jo!! ;)
És un dels intants màgics que vaig passar a Figueres.
Gràcies per ser com ets!
A la LLUNETA!!! :-))
ResponEliminaA la propera hi vens,Assumpta???
EliminaEstic segrestada! No disposo d'un cèntim per fer res de res... Ja m'agradaria, ja :-)
EliminaJa em diràs on i et vindrem a rescatar!! ;)
Eliminajugarem a pirates i princeses dons...
EliminaJa li he dit a la Lluna, que jo avorrida i suant i vosaltres jugant, conye... i jo també, evidentment, he endevinat on éreu!
ResponEliminaPerò ahir era dia de no moure's!!!! Si és per morir-se!!!
es ben cert que no ens hem estalviat ni cinq de calor...redeuuu
EliminaEl joc no té edat! El joc ens fa lliures, ens relaxa, ens diverteix.... ens fa crèixer!
ResponEliminatotalment d'acord
Eliminavarem jugar tot fent memoria i revisquen jocs mig oblidats
Quin records! jo en tenia un molt semblant de col·legi, amb la sor, la pissarra, els mapes...
ResponEliminaÉS clar que ho vau passar bé tu i la Paula, no m'estranya gens!
Per cert sé d'una parelleta que és van casar al Museu, ho vaig trobar molt original :)
dons si que es un lloc original per fer-ho
Eliminajugar a estimar-se?? ummmm..sona bé !!
carai vinc de ca sa lluna i va anar també a visitar-lo...jugar és sa i és molt bo!
ResponEliminaes que hi varem anar juntes..jejejjeje
Eliminaon està la Play?
ResponEliminaNo tens Play, Pons? jo creia que ho tenies tot!!
Eliminano n'hi vaig veure cap..pero hi habia L'exin castillos, el mecano, i moltes maquines de cine, bitlles, boles de vidre i fins i tot un madelman
Eliminajajajjajaj
no t'haguesis aburrit, promes!!
Yo, cuando me fui a la mili, en los tiempos del blanco y negro, conservaba como oro en paño un revolver que me habian echado los reyes hacia mas unos 15 años.
ResponEliminaEl revolver, el unico recuerdo de mi infancia, lo guardaba como un tesoro.
Un buen dia apareció por casa un chaval, un querido sobrino, y a la primera rompio el revolver en mil trozos.
Todavia lo lloro...
Un abrazo, y creo que van ya cuatro o cinco
no te reprimas amigo mio
ResponEliminame encantan tus abrazos !!
gracias