IMATGES SLOW..??

Sempre vaig amb la meva càmera a la bossa, mai se sap que pots veure, i fer una foto no es mes que *enfrascar* un instant per reviure'l desprès o per compartir-lo
encara axis, en moltes ocasions en el temps que has tret la màquina, has enfocat i tal, l'imatge que volies captar s'ha esvaït i pitjor encara..tu te l'has perdut
d'altres vegades es la càmera la que deixa evindecia de seves limitacions i no aprecia o mostra el que tu has vist o sentit en la realitat.
per tot això m'he avituat a fer el que jo en dic un *clik d'ull* que no es mes que capturar amb la retina el moment, fitxant l'atencio en tot els detalls, fer un lleuger parpadeig i arxivant-ho tot al cor, per poder compartir-ho o revisualitzar-ho en qualsevol moment

M'ha semblat que avui que se'ns proposava pujar imatges slow i tal,  a manera de juguesca potser era una bona ocasió per compartir això del *clik d'ull *amb vosaltres
al fi i al cap no deixa d'esser una actitud molt significativa del moment slow en que em sento
i que no te res a veure amb l'inactivitat, repeteixo, sino amb l'intensitat i les maneres de gaudir el que fas;
potser mes profundament diria

Bé..aquí us deixo la meva imatge slow..gaudiu-la!!

Feia mes de dues hores que havia sobrepassat la mitjanit, estàvem cansats i varem parar en un racó de la carretera
una esmortida llum groguenca provinent de unes faroles rovellades posava un vel a la realitat
repenjada a la barana de obra que envoltava l'aparcament vaig sentir un flash encegador i el vaig veure, allà davant meu a dalt de un turonet : el far magestuos vetllava
un curt..un llarg i espai
un curt..un llarg i espai
un curt,,un llarg i espai
incansable repetia una i un altre vegada la seva lletania


al horitzó, els vaixells engalanats amb les seves llums navegaven tranquils sota el seu esguard
mentre entre les roques un exercit de pescadors amb les seves llanternes i esquers amb llum es movien sense treva donat un especta  fantasmagoric a tot plegat


la musica del mar esmunyin-se per entre les pedres de la platja era com un bàlsam per tanta activitat en un espai que semblava quasi oblidat al mig de l'asfalt