...O COM LA TRAMUNTANA, LA LLUNA I LA MAR PODEN AFECTAR A LES PERSONES.

divendres, 29 de juny del 2012

A L'AMIC PERE...



Desde el umbral de un sueño me llamaron...
Era la buena voz, la voz querida.

-Dime: ¿vendrás conmigo a ver el alma?....
Llegó a mi corazón una caricia.

-Contigo siempre....Y avancé en mi sueño
por una larga, escueta galería,
sintiendo el roce de la veste pura
y el palpitar suave de la mano amiga.

Antonio Machado.

Felicitats, senyor Pere


3 comentaris:

  1. Quan menys t'ho esperes
    t 'amanyaga una mà amiga
    apareix sense dir res
    com les ombres a la sorra
    bufa vent i ... mai se les emporta.

    Moltes gràcies Angels, un petó.

    ResponElimina
  2. no les donguis Pere
    et guanyes el nostre afecte, lletra a lletra

    un petó de sargantana

    ResponElimina
  3. Només tu pots fer aquestes coses nina, i molt ben fetes!!

    A n´en Pere ja l´he felicitat, però si torna per aquí, el torno a felicitar.

    Bessets per al dos!!

    ResponElimina

esplaiet tu també...però amb seny, eh...!