...O COM LA TRAMUNTANA, LA LLUNA I LA MAR PODEN AFECTAR A LES PERSONES.

dilluns, 19 de març del 2012

PARE...



...Quan vaig esser mes gran la mare em deixava baixar a baix el carrer a esperar-lo en lloc de fer-ho desde la finestra..nomes fins la cantonada que ella podia veure des de la finestra de la seva cambra
jo, pacientment vigilava les passes dels que venien fins que apareixia ell..
el pare mes alt, mes guapo i mes estimat que mai hi ha hagut
d'un salt pujava als seus braços i anàvem fins a casa aixis...
abraçats com si tinguéssim por de perdre'ns...

10 comentaris:

  1. version en castellano

    PAPÁ..

    ... Cuando fui mayor mi madre me dejaba bajar abajo la calle a esperarlo en lugar de hacerlo desde la ventana .. solo hasta la esquina que ella podía ver desde la ventana de su cuarto
    yo, pacientemente vigilaba los pasos de los que venían hasta que aparecía él ..
    el padre más alto, más guapo y más querido que nunca ha habido
    de un salto subía en sus brazos y nos íbamos hasta casa asi ...
    abrazados como si tuviéramos miedo de perdernos ...

    ResponElimina
  2. Aquests records, sargantana, són un petit tresor. I m'ha emocionat quan l'has mencionat com "el més alt, guapo i estimat".

    Preciós.

    ResponElimina
  3. Sempre és un bon moment per valorar i enaltir la figura del pare. No caldria que fos avui...

    ResponElimina
  4. Avui dia del pare...ara toca.
    No soc de dies, prefereixo el dia a dia del que sigui, pero...
    les teves lletres m'han fet retornar la imatge del meu pare, el més guapo, alt, elegant, nadador fins la boia, i jo petita a la sorra, admirada, em va ensenyar a nadar i...tantes coses.
    Sargantana, et visito de tan en tan, i es un plaer, petons i pel pare.

    ResponElimina
  5. Ooh! nina, que bonic!
    com m'ha agradat!

    m'ha fet il·lusió que tinguessis un pare com el meu "més alt, més guapo més estimat que mai" ;)

    ResponElimina
  6. el de cadascú sempre ha estat i serà el millor....

    ResponElimina
  7. Amb el meu no hi vaig poder jugar mai
    ara, podem parlar i ens anem coneixent.
    Era el més...treballador.

    ResponElimina
  8. que em de dir del nostre pare, sempre serà el millor del mon, i que per molts anys! un petonet maca

    ResponElimina
  9. Jo recordo al meu pare cada dia. I, si, era el més guapo i el més fort...i la persona, junt amb la mare, que més m'ha estimat.

    ResponElimina

esplaiet tu també...però amb seny, eh...!