Uf, quina mandra em faria ara posar-me a córrer... sort que d'altres ho fan la mar de bé.
es pot dir més alt, però no més clar. Felicitats a ell i la mare qui el va...........
ondia! el meu fill gran també hi era!tot i que ha passat la nit del lloro, caparrut ell, ha volgut córrer igualment...no ha fet la seva millor cursa... però li ha posat nassos hi ha acabat...no hi ha res com ser taaaant jove..;¬)
que burru que sóc...que l'he publicat sense finalitzar el comentari...el mes important:Moltes Felicitats al teu fill i, de retruc a la família, no?;¬)***
Felicitats a tos dos sargantaneta!
Felicitats!, quina il.lusió et fa, és bonic!, paraules ben escollides...I quina resistència!, no aguanto pas tant...
No sé com una sargantana com tu no es va posar a córrer darrera la cria orgull i fill d'uns pares que...vaja, dues joies!Petonassos, estimada!
Diques que sí!!!!Felicitats! :)
Felicitats a tos dos
No m'estranya que estiguis tan orgullosa. Felicitats, Sargantana!
Mem, si vinc aquesta setmana, et porto "clinex"? Imagin quehas acabat les existències...Petonàs pel fill, per la mare ipel pare també!
Bravo! Aquest post el podria haver signat la meva estimadíssima mama també! ;p
Ets la seva mare, l'estimaries fins i tot fent el pi. Ptns
esplaiet tu també...però amb seny, eh...!
Uf, quina mandra em faria ara posar-me a córrer... sort que d'altres ho fan la mar de bé.
ResponEliminaes pot dir més alt, però no més clar. Felicitats a ell i la mare qui el va...........
ResponEliminaondia! el meu fill gran també hi era!
ResponEliminatot i que ha passat la nit del lloro, caparrut ell, ha volgut córrer igualment...
no ha fet la seva millor cursa... però li ha posat nassos hi ha acabat...
no hi ha res com ser taaaant jove..
;¬)
que burru que sóc...
ResponEliminaque l'he publicat sense finalitzar el comentari...
el mes important:
Moltes Felicitats al teu fill i, de retruc a la família, no?
;¬)***
Felicitats a tos dos sargantaneta!
ResponEliminaFelicitats!, quina il.lusió et fa, és bonic!, paraules ben escollides...
ResponEliminaI quina resistència!, no aguanto pas tant...
No sé com una sargantana com tu no es va posar a córrer darrera la cria orgull i fill d'uns pares que...vaja, dues joies!
ResponEliminaPetonassos, estimada!
Diques que sí!!!!
ResponEliminaFelicitats! :)
Felicitats a tos dos
ResponEliminaNo m'estranya que estiguis tan orgullosa. Felicitats, Sargantana!
ResponEliminaMem, si vinc aquesta setmana,
ResponEliminaet porto "clinex"? Imagin que
has acabat les existències...
Petonàs pel fill, per la mare i
pel pare també!
Bravo! Aquest post el podria haver signat la meva estimadíssima mama també! ;p
ResponEliminaEts la seva mare, l'estimaries fins i tot fent el pi.
ResponEliminaPtns