...O COM LA TRAMUNTANA, LA LLUNA I LA MAR PODEN AFECTAR A LES PERSONES.

diumenge, 26 de febrer de 2012

ORGULL DE MARE...

... QUAN VEIG LA TEVA FORÇA, QUE EMPENY I QUE ES REVOLTA...
T'ESTIMO...

13 comentaris:

  1. Uf, quina mandra em faria ara posar-me a córrer... sort que d'altres ho fan la mar de bé.

    ResponElimina
  2. es pot dir més alt, però no més clar. Felicitats a ell i la mare qui el va...........

    ResponElimina
  3. ondia! el meu fill gran també hi era!
    tot i que ha passat la nit del lloro, caparrut ell, ha volgut córrer igualment...
    no ha fet la seva millor cursa... però li ha posat nassos hi ha acabat...

    no hi ha res com ser taaaant jove..
    ;¬)

    ResponElimina
  4. que burru que sóc...
    que l'he publicat sense finalitzar el comentari...

    el mes important:
    Moltes Felicitats al teu fill i, de retruc a la família, no?
    ;¬)***

    ResponElimina
  5. Felicitats a tos dos sargantaneta!

    ResponElimina
  6. Felicitats!, quina il.lusió et fa, és bonic!, paraules ben escollides...
    I quina resistència!, no aguanto pas tant...

    ResponElimina
  7. No sé com una sargantana com tu no es va posar a córrer darrera la cria orgull i fill d'uns pares que...vaja, dues joies!

    Petonassos, estimada!

    ResponElimina
  8. No m'estranya que estiguis tan orgullosa. Felicitats, Sargantana!

    ResponElimina
  9. Mem, si vinc aquesta setmana,
    et porto "clinex"? Imagin que
    has acabat les existències...

    Petonàs pel fill, per la mare i
    pel pare també!

    ResponElimina
  10. Bravo! Aquest post el podria haver signat la meva estimadíssima mama també! ;p

    ResponElimina
  11. Ets la seva mare, l'estimaries fins i tot fent el pi.

    Ptns

    ResponElimina

esplaiet tu també...però amb seny, eh...!