...O COM LA TRAMUNTANA, LA LLUNA I LA MAR PODEN AFECTAR A LES PERSONES.

dijous, 9 de febrer del 2012

ELS PRIMERS LLIBRES...

He reempres l'habit de la lectura i me'n alegro
mamare me'l va inculcar de ben jove,

 Suposo que el meu padrí també hi va tenir algo a veure
dons em va començar una col·lecció de llibres i sempre mes
en cada nadal..en cada aniversari n'hi afegia un volum
(quan vaig fer 18 anys, em va regalar una anell molt maca
amb el símbol de la pau, i va pensar que ja devia haver crescut prou
com per buscar les meves pròpies lectures...)

També el senyor Canet hi va tenir part de culpa segurament
potser em ve d'ell (que era impressor) l'afició als papers i les lletres
recordo que al anar a comprar a la seva llibreria amb els pares, m'ensenyava i
em regalava alguns llibres, em deixava entrar a l'impremta
que tenia a la rebotiga de la rambla .
Tornava a casa carregada de retalls de papers
de colors i textures diferents com si fossin un vell tresor
sense sapiguer que el verdader tresor era en els llibres

(en l'ultim reconta, varem superar els 3.000 llibres a casa,
...no era per falta de material que no llegia, s'ha de reconeixer...)

10 comentaris:

  1. version en castellano

    LOS PRIMEROS LIBROS...


    He retomado el hábito de la lectura y me alegro
    mi madre me lo inculcó desde muy joven

    Supongo que mi padrino también tuvo algo que ver, pues me empezó una colección de libros y siempre
    en cada navidad .. en cada aniversario le añadía un volumen
    (cuando hice 18 años, me regaló un anillo muy bonito con el símbolo de la paz, y pensó que ya debía haber crecido lo suficiente como para buscar mis propias lecturas ...)

    También el señor Canet tuvo parte de culpa seguramente
    quizá me viene de él (que era impresor) la afición a los papeles y las letras
    recuerdo que al ir a comprar a la librería con mis padres, me enseñaba y me regalaba algunos libros y me dejaba entrar a la imprenta
    que tenía en la trastienda de la rambla.
    Volvía a casa cargada de recortes de papeles
    de colores y texturas diferentes como si fueran un viejo tesoro
    sin saber que el verdadero tesoro estaba en los libros

    (el último recuento que hicimos supera los 3.000 libros en casa,
    ... no era por falta de material que no leía, se ha de reconocer ...)

    ResponElimina
  2. També eren un tresor els retalls de colors, fixa´t! t´han portat al record de la imprenta i, amb ell, als primers llibres.
    Jo en tinc un bon record d´un que no fa molt me va arribar de més enllà del mar...i té gran valor per a mi.

    Bessets mallorquins ninona.

    ResponElimina
  3. Yo recuerdo que los primeros cuentos los devoraba, eran versiones abreviadas de los Hermanos Grimm tamaño doble folio con un pequeño dibujo hecho a tinta bajo el título. Aquel dibujito me daba para imaginar el cuento entero y leerlo poco a poco. No tenía más de cuatro o cinco años... y de ahí vino lo demás. Llegó el cómic semanal, llegaron los viajes de Gulliver, llegó Misericordia de Benito Pérez Galdós y así....

    Un beso.

    ResponElimina
  4. Ostres! 3000 llibres són molts llibres, és una veritable biblioteca.
    Jo t'aconsello que no tornis a l'hàbit de la lectura, si llegeixes tot això no tindràs temps per viure la vida en primera persona i et faràs malbé la vista.
    Pensa que quan has llegit una mica veus que tot es repeteix, tot ja està escrit. El drama, la comèdia, les belles paraules, el teatre, la filosofia, les aventures, la poesia, al final tot et recorda a alguna cosa que has llegit anteriorment.
    Potser hi ha qui pensa que val la pena perdre dies de lectura per trobar un passatge nou, un escrit emocionant i instructiu ... jo no!
    Bé, també hi ha l'amor a la lectura i amb els sentiments tot s'hi val.

    Bon dia Sargantana :)
    (Aquest comentari és un xic provocador)

    ResponElimina
  5. Doncs això és com la bicicleta, encara que no ho practiquis, mai s'oblida. I si t'hi reenganxes aviat tornaràs a gaudir de les pedalades, les rampes i les baixades que ens fan fer els bons llibres!

    ResponElimina
  6. Ooooh! 3000 llibres! No tens excusa, ni perdó de déu! Quin somni, tant de bo jo n'arribi a tenir tants algun dia... de moment em sembla que de propis no passo de 200...

    ResponElimina
  7. Ai els retalls de papers!! Mare meva!! Quins records m'has portat!! Recordo que una vegada fa moooooooooolts, moltíiiiiiissims anys em van regalar com un mostrari amb diferents papers. Era de restes d'una botiga... és que ni ho tinc massa clar. Però allò era un tresor per a mi! :-))

    Jo també llegia molt de petita, després ho vaig perdre una mica i ara ho he tornat a recuperar :-)

    ResponElimina
  8. 3000 llibres son molts llibres!
    Gaudeix-los...poc a poc, amb mesura. Els llibres son pacients i esperaran el seu torn.
    Bona nit, Sargantana!

    ResponElimina
  9. No, si al final resultara que vives en aquel mitico almacen de libros olvidados...

    Esperemos que las autoridades mandonas no reparen en que leer nos produce placer, porque seguro que lo prohiben...

    Un abrazo

    ResponElimina
  10. sa lluna
    de vegades nomes es questio de sapiguer que tot es important..i que res ho es
    una aferrada, bonica

    Veronica
    me has hecho recordar unos libros que tenia, a un lado tenia el cuento en viñetas y al otro solo texto
    empece con las viñetas..
    tanta letra me cansaba, pero despues...
    jajajja
    que recuerdos!!
    un beso

    Pere
    que trapella esta avui senyor Pere..jajjaj
    deu esser la tramuntana

    porquet
    tot estriba en gaudir..si senyor
    ;-)

    Xexu
    es cert..son un tresor
    hi han els de la meva mare..els nostres i ara s'hi afegeixen els dels nostres fills
    a mes..amb moltes tematiques diferents
    Ja saps..a disposar, no et tallis !!

    Assumpta
    les lletres i els llibres sempre son al nostre voltan
    nomes cal gaudir-los

    Glo bos
    i tant...cap pressa
    lletra a lletra
    i que el llegir no ens fasi perdre l'escriure, oi?

    Antiqva
    no..no..no vivo ahi..pero no me importaria
    los libros tienen un lugar tan importante en mi casa que cedimos el espacio del comedor al de la biblioteca y comiamos en una mesa plegable..jajjaja

    otro abrazo a ti

    ResponElimina

esplaiet tu també...però amb seny, eh...!