L'altre dia vaig anar de acompanyant a una visita al oculista
desprès de recórrer els diferents aparells de la consulta
va tocar el moment de llegir unes lletres incoherents a la distancia fins aquí tot normal...
però al fer la lectura d'aprop vaig sentir com deia...
oh que cansat estic de la meva covarda, vella i tan salvatge terra....i em va cridar l'atenció dons normalment la lectura va de corneas i diòptries
desprès tafanejant vaig aprendre que era un poema de l'Espriu
te bon ull aquest oculista!!
Aixo deu esser poesia visual??
Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m'agradaria d'allunyar-me'n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: -Com l'ocell que deixa el niu,
així l'home que se'n va del seu indret-,
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l'antiga saviesa
d'aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo, a més, amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria."
version en castellano
ResponEliminaPOESIA VISUAL??
El otro día fui de acompañante en una visita al oculista
después de recorrer los diferentes aparatos de la consulta
tocó el momento de leer unas letras incoherentes en la distancia hasta aquí todo normal ...
pero al hacer la lectura de cerca oí como decía ...
oh qué cansado estoy de mi cobarde, vieja y tan salvaje tierra .... y me llamó la atención pues normalmente la lectura va de corneas y dioptrías
después curioseando aprendí que era un poema de Espriu
tiene buen ojo este oculista!
Esto debe ser poesía visual?
¡Oh, qué cansado estoy de mi
cobarde, vieja, tan salvaje tierra,
y como me gustaría alejarme,
norte,
donde dicen que la gente es limpia
y noble, culta, rica, libre,
despierta y feliz!
Entonces, en la congregación, los hermanos dirían
desaprobando:-Como el pájaro que deja el nido,
así el hombre que se va de su lugar-,
mientras yo, ya muy lejos, me reiría
de la ley y de la antigua sabiduría
de este mi árido pueblo.
Pero no tengo que seguir nunca mi sueño
y me quedaré aquí hasta la muerte.
Pues soy también muy cobarde y salvaje
y quiero, además, con un
desesperado dolor
esta mi pobre,
sucia, triste, desdichada patria. "
No sóc gens de poesia, però no deixa de ser curiós el fet! Els oculistes es culturitzen.
ResponEliminabé mentre no hi posin lletres i pagarés......
ResponEliminabona idea
Ja em diràs quí és aquest bon home. En l´última visita que hi vaig fer, només hi havía lletres i cada vegada més petites...que ho fan per fer la punyeta? perquè ni ells podríen llegir-les!
ResponEliminaMolt bé com l´has batejada- Poesia visual- mola!
Ja em pots dir on és aquest oculista que m'hi vaig a fer la propera revisió! En comptes de dir "laaaa AAA" (llegir amb veu d'Eugenio), poder llegir poemes com aquests, de pell de gallina.... ah, no té preu! (bé sí, la clatellada de les ulleres que vindran després!)
ResponEliminaAquest oculista havia de ser un admirador de l'obra de Joan Brossa ... i suposo que tenia textos poètics en diferents idiomes, segons la nacionalitat del pacient.
ResponEliminaBona tarda Sargantana.
Quin oculista més interessant... jo que no hi vaig mai, si en tingués un així potser hi aniria!
ResponEliminaDóna'm l'adreça, si us plau, que em cal anar-hi. Així potser no em farà tanta mandra!!!!
ResponElimina:)
Una abraçadeta, sargantana!
Que cosa tan bella, amiga...
ResponEliminaAqui seguimos leyendo palotes...
Un abrazo grande
Però...però....si ja saps la lletra, l'oculista no pot dictaminar...hihihi, això dic jo quan em posen lletres a la paret "sóc mestra!!!!, les conec toteeeeeeeeeeeeeees!!!!
ResponEliminaMuacks!
Jo també sento vergonya de la meva terra...no, dels governants---
Quin oculista més peculiar i poètic!
ResponEliminaClar que la Zel té raó i, si convé, es pot fer trampa.
El poema de l'Espriu, carn de gallina.