...O COM LA TRAMUNTANA, LA LLUNA I LA MAR PODEN AFECTAR A LES PERSONES.

dilluns, 16 de gener de 2012

POESIA VISUAL ???






L'altre dia vaig anar de acompanyant a una visita al oculista
desprès de recórrer els diferents aparells de la consulta
va tocar el moment de llegir unes lletres incoherents a la distancia fins aquí tot normal...


però al fer la lectura d'aprop vaig sentir com deia...
oh que cansat estic de la meva covarda, vella i tan salvatge terra....i em va cridar l'atenció dons normalment la lectura va de corneas i diòptries
desprès tafanejant vaig aprendre que era un poema de l'Espriu
te bon ull aquest oculista!!

Aixo deu esser poesia visual??

Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m'agradaria d'allunyar-me'n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: -Com l'ocell que deixa el niu,
així l'home que se'n va del seu indret-,
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l'antiga saviesa
d'aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo, a més, amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria."

11 comentaris:

  1. version en castellano

    POESIA VISUAL??

    El otro día fui de acompañante en una visita al oculista
    después de recorrer los diferentes aparatos de la consulta
    tocó el momento de leer unas letras incoherentes en la distancia hasta aquí todo normal ...


    pero al hacer la lectura de cerca oí como decía ...
    oh qué cansado estoy de mi cobarde, vieja y tan salvaje tierra .... y me llamó la atención pues normalmente la lectura va de corneas y dioptrías
    después curioseando aprendí que era un poema de Espriu
    tiene buen ojo este oculista!

    Esto debe ser poesía visual?

    ¡Oh, qué cansado estoy de mi
    cobarde, vieja, tan salvaje tierra,
    y como me gustaría alejarme,
    norte,
    donde dicen que la gente es limpia
    y noble, culta, rica, libre,
    despierta y feliz!
    Entonces, en la congregación, los hermanos dirían
    desaprobando:-Como el pájaro que deja el nido,
    así el hombre que se va de su lugar-,
    mientras yo, ya muy lejos, me reiría
    de la ley y de la antigua sabiduría
    de este mi árido pueblo.
    Pero no tengo que seguir nunca mi sueño
    y me quedaré aquí hasta la muerte.
    Pues soy también muy cobarde y salvaje
    y quiero, además, con un
    desesperado dolor
    esta mi pobre,
    sucia, triste, desdichada patria. "

    ResponElimina
  2. No sóc gens de poesia, però no deixa de ser curiós el fet! Els oculistes es culturitzen.

    ResponElimina
  3. bé mentre no hi posin lletres i pagarés......
    bona idea

    ResponElimina
  4. Ja em diràs quí és aquest bon home. En l´última visita que hi vaig fer, només hi havía lletres i cada vegada més petites...que ho fan per fer la punyeta? perquè ni ells podríen llegir-les!
    Molt bé com l´has batejada- Poesia visual- mola!

    ResponElimina
  5. Ja em pots dir on és aquest oculista que m'hi vaig a fer la propera revisió! En comptes de dir "laaaa AAA" (llegir amb veu d'Eugenio), poder llegir poemes com aquests, de pell de gallina.... ah, no té preu! (bé sí, la clatellada de les ulleres que vindran després!)

    ResponElimina
  6. Aquest oculista havia de ser un admirador de l'obra de Joan Brossa ... i suposo que tenia textos poètics en diferents idiomes, segons la nacionalitat del pacient.

    Bona tarda Sargantana.

    ResponElimina
  7. Quin oculista més interessant... jo que no hi vaig mai, si en tingués un així potser hi aniria!

    ResponElimina
  8. Dóna'm l'adreça, si us plau, que em cal anar-hi. Així potser no em farà tanta mandra!!!!
    :)
    Una abraçadeta, sargantana!

    ResponElimina
  9. Que cosa tan bella, amiga...

    Aqui seguimos leyendo palotes...

    Un abrazo grande

    ResponElimina
  10. Però...però....si ja saps la lletra, l'oculista no pot dictaminar...hihihi, això dic jo quan em posen lletres a la paret "sóc mestra!!!!, les conec toteeeeeeeeeeeeeees!!!!


    Muacks!
    Jo també sento vergonya de la meva terra...no, dels governants---

    ResponElimina
  11. Quin oculista més peculiar i poètic!
    Clar que la Zel té raó i, si convé, es pot fer trampa.
    El poema de l'Espriu, carn de gallina.

    ResponElimina

esplaiet tu també...però amb seny, eh...!