Jo sempre he pensat que el meu Àngel de la Guarda és així, amb aquestes ales. De vegades dormint sento que em fa un petó a la galta i veig els seus ulls, però ... només és un somni. Bé, això és el que crec.
Carai ¡¡¡ quina papallona ¡¡ Deu ser de plàstic ¡ A casa no hi pot pas venir, hauriem de posar les ales a la terrassa. I els veíns és pensarien que visc amb un colom. Bona tarda, Sargantana.
es ben cert.. que faria jo amb un parell d'ales aixis?? a mes.. amb les mides del pisos de avui en dia i tinguen en compta que si jo en tingues..els meus fills es semblarien a mi i tambe en tindrien no em faig a la ideia de tots sentats devant la tele amb les ales per alla.. a mes.. segur que perdre pluma ha d'esser mes engorros encara que tenir un gat o un gos
l'unic que em seduia era la sensacio de sentir-se bonica i tenir la seguretat que sembla te l'angel de l'imatge
a mes..potser esta *tocada de l'ala* jajajajjaja val..deixem-ho dons
version en castellano
ResponEliminaNO HACE FALTA SER ASI...
...pero seguro que estaria bien poderse sentir asi
Dona, ser així tampoc ha d'estar malament... si t'agrada que et mirin...
ResponEliminaJo sempre he pensat que el meu Àngel de la Guarda és així, amb aquestes ales.
ResponEliminaDe vegades dormint sento que em fa un petó a la galta i veig els seus ulls, però ... només és un somni.
Bé, això és el que crec.
Bona tarda Sargantana.
Vols dir?
ResponEliminapetons
Jo com de cenizas... Vols dir? :) Bé si fos com un àngel de la guarda, encara... però així, així, em sembla que no m'hi apunto pas.
ResponEliminaEns han de treure uns quants anys, uns quants, només, i ja farem bondat....ui i que ens regalin el lot de gim i clínica! hihihi
ResponEliminaPetonassos!
aquestes plomes deuen pesar una tona!!!
ResponEliminaCarai ¡¡¡
ResponEliminaquina papallona ¡¡
Deu ser de plàstic ¡
A casa no hi pot pas venir,
hauriem de posar les ales a la terrassa.
I els veíns és pensarien que visc amb un colom.
Bona tarda, Sargantana.
La noia fa patxoca, però deu de ser molt incomode anar així guarnida.
ResponEliminaho dius per les ales....no?
ResponEliminaUna mica massa oostentós no? Una mica dimonieta també estaria bé!
ResponEliminaUhm, con el Photoshop todo es posible, amiga... Todo es posible...
ResponEliminaUn abrazo fuerte, Sargantana
es ben cert..
ResponEliminaque faria jo amb un parell d'ales aixis??
a mes.. amb les mides del pisos de avui en dia i tinguen en compta que si jo en tingues..els meus fills es semblarien a mi i tambe en tindrien
no em faig a la ideia de tots sentats devant la tele amb les ales per alla..
a mes..
segur que perdre pluma ha d'esser mes engorros encara que tenir un gat o un gos
l'unic que em seduia era la sensacio de sentir-se bonica i
tenir la seguretat que sembla te l'angel de l'imatge
a mes..potser esta *tocada de l'ala*
jajajajjaja
val..deixem-ho dons
gracies per els vostres comentaris