...O COM LA TRAMUNTANA, LA LLUNA I LA MAR PODEN AFECTAR A LES PERSONES.

dimarts, 8 de novembre del 2011

EL CAFE DE LA IAIA...


Els dilluns quan tenia festa, anava a casa seva a visitar-la, ella feia cafè i jo portava una mica de pa de pessic o un xuixo de nata que li agradava molt
Veure-la moldre el cafè amb l'antic molinet tot donat voltes lentament però amb força fins omplir el calaixet de fusta
Mai mes he pres cafè com aquells, els feia amb un pot que tot i esser net ja tenia el color del cafè i la senyal d'on tenia que arribar l'aigua, el colava amb un *xino* (aquells coladors de roba amb forma punxeguda i anse de ferro )
Retirava el pot del foc, protegint els dits amb la cantonada del davantal i el servia en unes taces de topos de color vermell i blanc de duralex que li havien portat de Perpigna, quan aquí encara no sabien ni que era
Era gran..molt gran pero sempre havia fet el cafè aixis...

12 comentaris:

  1. version en castellano

    EL CAFE DE LA ABUELA...

    Los lunes cuando tenía fiesta, iba a su casa a visitarla, ella hacía café y yo llevaba un poco de bizcocho o un xuxo de nata que le gustaba mucho
    Verla moler el café con el antiguo molinillo dando vueltas lentamente pero con fuerza hasta llenar el cajóncito de madera
    Nunca más he tomado café como aquellos, los hacía con un bote que a pesar de estar limpio ya tenía el color del café y la señal de donde tenía que llegar el agua, lo colaba con un * chino * (aquellos coladores de ropa con forma puntiaguda y asa de hierro)
    Retiraba el bote del fuego, protegiendo los dedos con la esquina del delantal y lo servía en unas tazas de topos de color rojo y blanco de duralex que le habían traído de Perpiña, cuando aquí aún no sabían ni que era
    Era mayor .. muy mayor pero siempre había hecho el café asi ...

    ResponElimina
  2. I que s'aparti el Clooney... what else?

    ResponElimina
  3. Les iaies.... totes iguales... :)
    I les taces de duralex...eternes :)


    petons

    ResponElimina
  4. Em fas pensar que cada migdia agafo un cafè dolentíssim de màquina, allà a la feina... com podré seguir fent-ho després del que expliques...

    ResponElimina
  5. Quins records! que boniques aquestes imatges. I que dolces...

    ResponElimina
  6. Jo encara en conservo un d'aquests molinets, de l'àvia, també.
    El calaixet, mira que han passat anys, encara fa olor!
    I del Duralex...ni te cuento...tinc un extens joc de color "xampany" que en deien, que la mare va anar comprant mica en mica per quan ens reuníem tota la colla pessigolla!
    Una abraçadeta, sargantana!

    ResponElimina
  7. En aquells cafès de mitjó de vegades hi afegien una mica de xicoira perquè quedés més negre o... per estalviar.

    Bona nit Sargantana.

    ResponElimina
  8. Jo també tinc un d'aquests molinets.

    Sempre són bonics els records de les iaies!

    Les meves van viure massa poc per convidar-me a cafè. Jo la recordo per la seva llet amb Cola-cao, era diferent, devia ser més autèntica i fresca, la llet, directament de els vaques...

    ResponElimina
  9. tinc un molinet d'aquests a casa.....i si ho probo? Portaras el xuxo? farem com la iaia.....

    ResponElimina
  10. El record dels nostres avis ha de viure dins nostre, com l'olor del cafè de bon matí, com les coses i les persones que més estimem.
    Perquè són nostres.

    ResponElimina
  11. Quin post tan maco!!... Pas a pas... avui en dia anem tan ràpid sempre!

    Jo també he pensat en en Clooney hahaha... molt millor el de la teva àvia, segur!!

    Fa anys el meu germà i la meva cunyada em van regalar un molinet de cafè d'aquests, el tinc a la cuina, com a decoració :-)

    ResponElimina
  12. porquet
    a sapiguer on era en clooney quan la meva avia ja feia cafes..jajajja
    va arribar als 104 anys.!!!
    potser era per el cafe??
    jajajjaj

    de cenizas
    dons si, ni tan sols escantonades

    xexu
    ho sento, pero jo tampoc se fer un cafe aixis
    jo em prenc un nescafe
    com ho veus??

    glo.bos
    les guardo al cor..potser es per aixo

    fanal
    jo tinc molts pocs recordas fisic de la meva avia
    pero vaig compartir moltes coses amb ella...i les tinc molt presents

    pere
    tambe en diu cafe de mitjons??
    creia que nomes pasava casa meva aixo
    quina gracia!!

    carme
    ja us val..jo no en tinc de molinet
    sniffff,,
    m'els ensenyeu??
    va..porfa..porfaaaa

    garbi
    ja ho crec que si!!
    si tu hi poses el cafe..jo faig una coca
    jajajajja

    pep
    ja tens rao i de vegades en aquell moment no saps veure l'importants que son

    assumpta
    jo el vull veureeeee
    jajajaj
    t'hi animes??

    ResponElimina

esplaiet tu també...però amb seny, eh...!