...O COM LA TRAMUNTANA, LA LLUNA I LA MAR PODEN AFECTAR A LES PERSONES.

dilluns, 24 d’octubre de 2011

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS


Sóc un home que no té més remei que escriure, 
i no té més remei que escriure certes coses, 
i les diu, i les diu com les veu, com les sent, 
o potser com les viu, amargament, amb presses, 
pensant que va a morir-se demà o despús-demà, 
amb alegria a voltes, però amargament sempre,
amb una coentor des dels peus al cervell, 
en carn viva, cremant-li les boles dels ulls. 
Escrivint em sé lliure. Absolutament lliure.
                                       

7 comentaris:

  1. És indispensable, de tant en tant, anar fent una revisada a les lletres d'Estellés. Imprescindible.

    ResponElimina
  2. Ni que sigui escrivint és bo sentir-se lliure, absolutament lliure...

    Sempre és bo recordar Estellés!

    ResponElimina
  3. "El meu secret, de què et fas confident
    és aquest gust general per la vida.
    Res no és obscè i tan sols compta el bé..."

    Bona tarda Sargantana.

    ResponElimina
  4. I jo també (amb tot el meu respecte).

    Petons.

    ResponElimina
  5. atès que la llibertat no és més que una sensació,quina diferència hi ha entre ser i creure´s lliure?

    ResponElimina
  6. Quant més llegeixo l'Estellés més m'agrada!

    ResponElimina
  7. Jo el conec poc..per aixo m'hi aplico...

    ResponElimina

esplaiet tu també...però amb seny, eh...!