Sóc un home que no té més remei que escriure,
i no té més remei que escriure certes coses,
i les diu, i les diu com les veu, com les sent,
o potser com les viu, amargament, amb presses,
pensant que va a morir-se demà o despús-demà,
amb alegria a voltes, però amargament sempre,
amb una coentor des dels peus al cervell,
en carn viva, cremant-li les boles dels ulls.
Escrivint em sé lliure. Absolutament lliure.
i no té més remei que escriure certes coses,
i les diu, i les diu com les veu, com les sent,
o potser com les viu, amargament, amb presses,
pensant que va a morir-se demà o despús-demà,
amb alegria a voltes, però amargament sempre,
amb una coentor des dels peus al cervell,
en carn viva, cremant-li les boles dels ulls.
Escrivint em sé lliure. Absolutament lliure.
És indispensable, de tant en tant, anar fent una revisada a les lletres d'Estellés. Imprescindible.
ResponEliminaNi que sigui escrivint és bo sentir-se lliure, absolutament lliure...
ResponEliminaSempre és bo recordar Estellés!
"El meu secret, de què et fas confident
ResponEliminaés aquest gust general per la vida.
Res no és obscè i tan sols compta el bé..."
Bona tarda Sargantana.
I jo també (amb tot el meu respecte).
ResponEliminaPetons.
atès que la llibertat no és més que una sensació,quina diferència hi ha entre ser i creure´s lliure?
ResponEliminaQuant més llegeixo l'Estellés més m'agrada!
ResponEliminaJo el conec poc..per aixo m'hi aplico...
ResponElimina