...O COM LA TRAMUNTANA, LA LLUNA I LA MAR PODEN AFECTAR A LES PERSONES.

dijous, 29 de setembre de 2011

SI US PLAU....

M'agrada esser educada, potser esta passat de moda, però m'és igual
No suporto quan sento:
-Annaaaa !
i l'Anna respon: queeeeeeeeeeeeee
No es mes maco dir: diguem o que vols,?

Avui dia la formula *SI US PLAU* esta totalment en desús
i algo semblant li pasa al *gracies*

Ja sabeu el que diuen...
feu el favor d'esser ben educats que no costa una punyetera m....

;-)

16 comentaris:

  1. version en castellano

    POR FAVOR

    Me gusta ser educada, quizás esta pasado de moda, pero me da igual
    No soporto cuando oigo:
    -Annaaaa!
    y Anna responde: queeeeeeeeeeeeee
    No es más bonito decir: digame o que quieres,?

    Hoy en día la fórmula * POR FAVOR * está totalmente en desuso
    y algo parecido le pasa al * gracias *

    Ya sabéis lo que dicen ...
    haga el favor de ser bien educados que no cuesta una puñetera m. ...

    ;-)

    ResponElimina
  2. Diantres, una persona que ama la buena educacion... No, si seguro que ademas le gastara leer, e incluso el teatro, y quizas hasta la poesia...

    Uhm, no se si creerlo...

    Un abrazo grande, Lagartija amiga

    ResponElimina
  3. Doncs aquí l'has clavada! I jo mateix reconec que a vegades caic en el queeeeeeee. El que passa és que em passa una cosa curiosa. Amb la gent de casa, la més propera, responc potser d'aquesta manera més rudimentària (deu ser la confiança). En canvi amb les persones de la feina o amb gent desconeguda acostumo a desplegar tot l'arsenal de bona educació (perdoni, si us plau, podria vostè...).

    Ja ho diuen que sempre reben els de més a prop... :(

    ResponElimina
  4. Això del queeee, t'ho compro. Però les altres encara les faig servir comunament. No costa gens ser una mica educat, i sobretot agraït. Sols no fem res, i sempre hauríem de reconèixer les coses que els altres fan per nosaltres.

    ResponElimina
  5. O jo sóc molt despistada o molt passota, però no percebo que la gent del meu voltant hagin deixat de dir ni gràcies ni si us plau... algun brètol pots trobar... que no diu ni perdó si t'atropella per una vorera... però no sé... m'hi fixaré més.

    No han de passar de moda aquestes coses ... no. Jo ho trobo de pura necessitat ser educat i fins i tot amable amb tothom

    ResponElimina
  6. Amb el llenguatge dels petits sempre he fet servir, quan et demanen alguna cosa, la paraula màgica. Si no em dius la paraula màgica no hi ha res a fer ¡¡¡
    Potser hauriem de fer-ho servir per els més grans¡¡

    ResponElimina
  7. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  8. Ooooh, jo sempre, sempre, sempre dic el "si us plau" i el "gràcies" :-)

    Sóc igual que una anglesa amb els seus "yes, please", "no, thank you".

    El meu germà un dia feia broma de ma germana i jo perquè vàrem anar a un xiringuito a encarregar uns entrepans i vàrem contestar les dues al mateix temps, com si fóssim una sola veu, com si fos assajat.

    - Els voleu de pa amb tomàquet?
    - Sí, si us plau.
    - Voldreu alguna cosa per beure?
    - No, gràcies.

    :-))

    ResponElimina
  9. Jo quan sóc més educat és a l'hora de dinar, quan toca el telèfon i diuen: "Li parla el seu assessor de Votaypone ...." I jo li contesto: escolti faci el favor!! no són hores de tocar els co ....."

    Bon dia Sargantana:)

    ResponElimina
  10. Tens tota la raó del món. Jo el que noto és que a vegades quan dius si us plau i gràcies et miren com si fossis una aparició o com si ja no es "portés".
    Per sort no passa sempre, només en determinats llocs i amb determinada franja d´edat.

    Quan passa, hi ha qui respon d´igual manera, amb educació. I quan no , llavors és quan em reboto i depèn del dia que tinc , por lo bajini em surt un Bon vent i foc al c...
    .....

    No se t´ocorri trucar en Pere a l´hora de dinar!
    M´ha fet riure, és extrany que avui encara no m´haguin trucat els de Votaypone o el de Ja.com, els diré el mateix.

    ResponElimina
  11. Fins i tot els de Vodafone o similar quan truquen a l'hora de dinar es sorprenen si els engegues educadament...
    Muchas gracias por su atención ...diuen .)

    ResponElimina
  12. Ui, és veritat, el PERE m'ha fet pensar que amb els de JAZZTEL (els meus torturadors són aquests) sempre sóc terriblement mal educada.

    Per començar ells van parlant en castellà i jo en català, els hi deixo anar un discurset tipus "ja els he dit tres vegades aquesta setmana que no m'interessa, que m'agrada pagar més i estic molt contenta amb la meva companyia. Quantes vegades ho hauré de repetir? Començo a estar cansada. Adéu." (tot seguit i sense esperar resposta)

    ResponElimina
  13. No puc amb la gent maleducada.
    Per mi son pitjor que animals.

    Petons.

    ResponElimina
  14. Jo, altra cosa no tindré, però educadeta ho soc força. Fins i tot quan em tornen el canvi dono les gracies!
    Porquet, ja se sap: "On hi ha confiança fot fàstic"
    I amb els Votaypone també soc educada, tot i que em toquin el que no sona. Pot ser perquè vaig tenir la pega de tenir-ho que fer una temporada i no és gens gratificant, ho puc assegurar.

    ResponElimina
  15. sous un cas..

    a mes veig que a tots, en truquen els mateixos al migdia...

    ara em treu mes de les meves *casilles* un robot que diu: hablara con su asesor de telefonia movil..grrrrr, llavors puc perdre els papers de debó

    ResponElimina
  16. Jo tinc força paciència fins i tot amb les trucades de la telefònica i de Vodafone, encara que me'ls tregui de sobre.

    Però sargantana, nena, amb els robots! reclamo el dret a ser mal educada amb els robots i penjar-los-hi el telèfon sense dir ni si us plau, ni gràcies ni perdó, ni bon dia. Penjada ràpida i ja està... mare meva els robot em treuen de polleguera.

    ResponElimina

esplaiet tu també...però amb seny, eh...!