Aprofitant les vacances estic llegin varis llibres,
un d'ells es diu Esquerdes i es d'en Jaume Mesquida, un poeta de Mallorquí
em té fascinada !!
Us en deixo unes perles...
Un gra d'arena en els teus ulls.
Que arid és, però mira'l, s'ha convertit en una llàgrima.
I cada alè, mirant des del començament és un alè més,
i mirat des del final és un alé menys.
Quan més fortes son les meves debilitats,
més dèbil em sent.
Només es veu la vida de color rosa en els escasos
llampecs de lucidesa que deixa l'angoixa.
La música es la més bella agressió que pot
fer-se al silenci.
Qui no es capaç d'arribar a algun grau de follia,
només aconseguirà viure en la superficialitat.
Vida i mort son dos antagonistes que se complementen
Alló que no acaba de fer malbé una,
ho fa malbé l'altra.
La vida ens mata a poc apoc;
la mort de cop.
Dels meus pensaments en flames, ja no queden ni
els calius sota les cendres dels somnis.
El que fa únicament de vegades la mort és
certificar la nostre defunció.
L'home empobreix a mesura que perd les seves il·lusions.
Gracies Helena.
version en castellano
ResponEliminaESQUERDES, DE JAUME MESQUIDA
Aprovechando las vacaciones estoy leyendo varios libros,
uno de ellos se llama Grietas y ES de Jaume Mesquida, un poeta Mallorquín
me tiene fascinada!
Os dejo unas perlas ...
Un grano de arena en tus ojos.
Que árido es, pero míralo, se ha convertido en una lágrima.
Y cada aliento, mirando desde el comienzo es un aliento más,
y mirado desde el final es un aliento menos.
Cuando más fuertes son mis debilidades,
más débil me siento.
Sólo se ve la vida de color rosa en los escasos
relámpagos de lucidez que deja la angustia.
La música es la más bella agresión que puede
hacerse al silencio.
Quien no es capaz de llegar a algún grado de locura,
sólo conseguirá vivir en la superficialidad.
Vida y muerte son dos antagonistas que se complementan
Aquello que no acaba de estropear una,
lo estropea la otra.
La vida nos mata poco a poco;
la muerte de golpe.
De mis pensamientos en llamas, ya no quedan ni
los rescoldos bajo las cenizas de los sueños.
Lo que hace únicamente a veces la muerte es
certificar nuestra defunción.
El hombre empobrece a medida que pierde sus ilusiones.
Gracias Helena
No conec aquest poeta, però ... m'agrada molt tot això que diu.
ResponEliminaBona tarda Sargantana.
Bones perles que sempre ens fan pensar...
ResponEliminaUna abraçada, sargantana!
Quin descobriment! no el coneixia jo ha aquest poeta. Totes les "perles" són per paladejar i meditar.
ResponEliminaEstàs de vacances, quina il·lusió, les tens ben guanyades, hauries de ser al Carib amb un coco a cada pit i una palmera de tapaculs! Guapa!
ResponEliminaJAUME MESQUIDA, un poeta diferente, escribe como si su mirada estuviera decontando.
ResponEliminahttp://enfugayremolino.blogspot.com
Que pena que las poesias tristes resulten tan bellas... Inducen a pensar que la vida no es bella y eso no es cierto...
ResponEliminaUn abrazo fuerte, Sargantana
Gracies per l recomanació. Prenc nota.
ResponElimina