Aquest poema és unsol de palla trenada
collit al fons d'un pou
al punt de mitja tarda.
El pou temps ha que és sec,
la gent beu altres aigües.
De tant en tant, algú
hi treu el cap i marxa.
Al més pregon del pou
hi nien set aranyes.
Teixeixen, pacients,
sols de palla trenada.
Si bufa un xic de vent
els sols pugen enlaire.
Quan surten pel brocal
la tarda és molt més clara.
Aquest poema és un
sol de palla trenada. Miquel Martí i Pol
version en castellano
ResponEliminaUN SOL DE PAJA TRENZADA
Este poema es un
sol de paja trenzada
cogido en el fondo de un pozo
en el punto de media tarde.
El pozo hace tiempo que esta seco,
la gente bebe otras aguas.
De vez en cuando, alguien
se asoma y marcha.
En lo más profundo del pozo
anidan siete arañas.
Tejen, pacientes,
soles de paja trenzada.
Si sopla un poco de viento
los soles suben arriba.
Cuando salen por el brocal
la tarde es mucho más clara.
Este poema es un
sol de paja trenzada.
Miquel Martí i Pol
No saps com m'agrada llegir de tant en tant algun poema com aquest que gairebé, gairebé me'l sé de memòria. No, no podria recitar-lo sense llegir-lo, però, molts trossets sí. Gaudeixo d'acabar-lo de completar.
ResponEliminaUn poeta gegant.
ResponEliminaInmens.
Petons.
Un pozo lleno de vida, aunque parezca seco.
ResponEliminaBuen día ojos de lagartija!!!
El poeta del poble
ResponElimina