...O COM LA TRAMUNTANA, LA LLUNA I LA MAR PODEN AFECTAR A LES PERSONES.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris participacions. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris participacions. Mostrar tots els missatges

dissabte, 28 de setembre del 2013

PELS MEUS FILLS, PELS MEUS PARES...PEL NOSTRE FUTUR !



cal dir res mes??

si voleu informació actualitzada visiteu L'Assemblea de Docents



DONANT SUPORT A L'INICIATIVA DEL BLOG VIA CAP A LA INDEPENDENCIA
PER QUE ENCARA ENS QUEDA MOLTA FEINA A FER !!

dilluns, 9 de setembre del 2013

dilluns, 2 de setembre del 2013

EL BLOG VIA CAP A LA INDEPENDÈNCIA ...

Bon dia i bon dilluns a tothom !!

Ja soms a setembre, un mes que fa temps esperem, que fa temps que preparem els catalans
ja falta menys pel dia 11, el dia que em escollit un cop mes per parlar..per fer-nos escoltar
es respira en l'ambient un sentiment compartit de il·lusió, excitació i de llibertat a l'hora

A la catosfera passa algo semblant...les persones que soms radera els blogs també voliem manifestar les nostres aspiracions i varem obrir un blog (del que ja us hem parlat i molts coneixeu ) el blog via cap a la independència, que no pretén altre cosa que fer als blogs el mateix que farem als carrers; unir-nos, enllaçar-nos per la independència

L'iniciativa funciona, l'han visitat mes de 21000 persones tenim uns 250 blogs que entre els dies 9 i 12 de setembre farem un post relacionat amb la diada i que enllaçarem en una cadena que ens permetrà visitar la catosfera de un a l'altre extrem i compartir els nostres somnis i sentiments i mostrar-los a tothom

Estem ja en el compte enrere però volem esser mes, assegurar-nos que tothom qui vulgui en pugui participar, demanaria la vostra col·laboració una vegada mes perquè en parleu...en feu difusió de una o altre manera, participeu amb nosaltres, encomaneu aquesta sensació que ens mou i que ens farà mes grans encara




Nosaltres, mantenim el blog viu i actiu, amb exposicions de fotografies, de haikus i ara també amb jocs perquè en pugueu participar

Soms a les xarxes socials també..s'en parla al twiter, tenim pagines al facebook i alguns mitjans de comunicació ens han donat espais

No pretenc mes que encomanar-vos les ganes de fer-ho junts, no vull res mes que convidar-vos a participar, 
perquè mes que mai tinc la sensació que es l'única manera de fer...
JUNTS !!

...i volem que hi sigueu tots !!!!


glup!...he dit tots??
aii, mareta meva!!


divendres, 12 de juliol del 2013

LES AFERRADES DE SA LLUNA...






Ohhhhh..Mireia !!

quant temps sense sapiguer de tu...

com estas ??

deixem abraçar-te !!

si, si..i tant que en tinc moltes ganes, Lourdes

aquestes ulleres amb el cabell curtet et queden molt be !!

 estas guapisima !!

fem-nos una aferrada, amiga meva !!


dimecres, 10 de juliol del 2013

INVITACIÓ...

M'estimo la meva terra amb fal·lera i presenciar els darrers aconteixements que enfilen cap a un camí de llibertats, (que ja havia somiat el meu pare i que també jo he somiat pels meus fills) presenciar-los, tot i només esser una simple espectadora, m'ha...sacsejat

Ara, sento que d'alguna manera m'hi vull involucrar mes...necessito fer quelcom, per sentir que també formo part d'aquesta evolució, d'aquesta lluita assenyada

Crec que hi han moltes maneres de fer les coses i m'he preguntat si podia traslladar aquesta il·lusió que es respira als cors i als carrers, al món dels blogs

He trobat la companyia ideal per fer-ho: la Carme i l'Assumpta i ens hem posat mans a la feina

Us convidem a participar-ne també, de fet..us hi necessitem a tots els blogaires que sentiu i penseu com nosaltres


Ens veiem al... blog - via cap a l'independencia !!

Us sembla bé??



dimarts, 28 de maig del 2013

NO SON GIGANTES, MI SEÑOR DON QUIJOTE, SINO....



Ulls de gegants
embadalits, que miren
menudes flors.

I elles s'alcen
pentinades de lila
ben presumides.

Carme


dijous, 21 de març del 2013

CAPTARD...

La tarda mor sense dolor
i mare-lluna plora estrelles,
un vent calmós gronxa poncelles;
en voleu més de serenor¡


Calla l'ocell i amb ploricó,
la font salmeja meravelles,
s'adorm el camp i les parpelles
obre l'amor somniador.


Cel d'hora baixa, empresonat
dins la pupil.la de l'aimia,
llums en conjur de bruixeria,


fetillera o veritat
que dura poc, i el cor voldria
que fos per una eternitat.

Miquel Martí i Pol,  maig de 1950


                            21 de març, dia mundial de la poesia 


diumenge, 14 d’octubre del 2012

divendres, 21 de setembre del 2012

LA BOMBOLLA ESTRESSADA...




amb una mare sabonosa, 
esser bombolla era una bona manera d'esser...

em van ensenyar a volajar amunt o avall amb calma;
tota la jornada reflexant la llum del sol
espurnejant amb força des de el cel blau 

però em van enganyar al no comentar
que a l'emporda bufava un vent tant fort;
ara no puc badar un segon , 
o puc esclatar en un no res !!!

(participacio en el 253è joc literari al que ens convida en Jesus, on no podiem fer servir la lletra i )

dimecres, 12 de setembre del 2012

EN MARC...

té pressa per arribar a l'escola, 
diu que aquest any li ensenyaran a llegir ...


... així podrà saber que expliquen 
els contes que veu escriure al seu pare.

dissabte, 1 de setembre del 2012

PAINTANT MANDALES...


ja  l'havia pintat amb retoladors i us la vaig ensenyar
desprès de les provocacions de l'assumpta la vaig voler tornar a pintar però amb el paint
i he descobert que no es lo meu
encara admiro mes a la Carme per els dibuixos tan macos que fa, però jo...piffffffff !!
i la Zel, avui, m'ha donat l'idea
per tant..aqui teniu la meva mandala paintada
jijijijij


divendres, 24 d’agost del 2012

DE PEDACITOS DE TI...



He anat recollint 
paraules de tots, 

amb lloguer d’instants, 

i bescanvi de mots, 

n’he cercat tants i tants, 

que m’he posat 
a enfilar versos, 
de vegades amb el que em sortia 
llegint dins dels vostres, 
de vegades amb les mateixes 
paraules, 
de vegades amb jocs, 
de vegades amb petons 
i algunes altres amb plors, 
eteris com els nostres cors.
Hi entrava de nit, 
ni furtiu ni lladre, 
aprenent del que sabeu 
o voleu saber, 
i allí us hi trobava a tots, 
pintant imatges, 
cargolant idees, 
escrivint quelcom volem llegir, 
ara si ara també, 
som una segona pell, 
adobada d’amor i de patir, 
de ganes d’escriure 
i de repassar que ens vulguin 
dir en aquest porxo 
obert al món.


qui sap si.. va deixar aquest poema com a comentari al meu post *com un trencadis d'amics* del
18 de gener de 2009 al blog amb ulls de sargantana
(Com que es estiu i temps de reposicions..el reciclo i l'actualitzo i avui si que la fotografia es meva, feta a una de les sargantanes obsequi d'una amiga)





diumenge, 22 de juliol del 2012

PERDENT PALLOFA...







* no cridis ni t'engoixis,
despres et sentiras renovat i amb forces...
pero mudar la pell, té aixo. noi


fesme cas, se del que parlo..*


sargantana






La Zel del ara mateix ens convida 
a jugar amb ella i l'imatge que ha posat al seu blog
com fan normalment als relats conjunts
t'hi animes??

dimecres, 9 de maig del 2012

APADRINANT SARGANTANA....

aPARAULA'm  9 de maig de 2O12


Segons deia mamare, si els dons un espant a les sargantanes els hi cau la cua´Aixis es que... un dia anava per el bosc en vaig trobar una cua bellugadissa tota sola que anava d'aquí capa  allà sense descans, Repassant els voltants vaig veure uns ullets que des-de sota una pedra em miraven  amb curiositat Giro la pedra amb molta cura i al aixecar-la...veig una sargantana descuada,

-tens por sargantaneta?? pero ella no feia cara de fugir.
-No tinc por, tinc vergonya..que no ho veus que no tinc cua??
pintura de Juliana Marquez

Tenia la cua en una ma i la sargantana xerraire a l'altre i que he de fer?? Ara era jo qui tenia mitja por..les sargantanes parlen?? ai mareta meva!!

No queda altre que mirar de enganxar-li la cua, però no tenia res per poder fer-ho. Pensava i pensava com fer-ho i no me'n sortia,
-et sorTira  fum del cap de tant de pensar, va dir   .
-cap? has dit cap??

siiiii..ja ho tenia!..em vaig arrencar dos cabells i amb molt de cuidado vaig ajuntar la diminuta cua a aquell cos menudet .un parell de voltes amb els cabells i un llacet perquè fes maco

La sargantana finalment tornava a esser d'una sola peça

Apa que no estava contenta i agraïda ! des-de aquell mateix moment ens varem convertir en iNseparables i hem compartit moltes converses i estones divertides
diria que aquells cabells van unir mes que el cos i la cua, van lligar la nostra Amistat que ens ha portat fins aqui


si vols accedir al llistat de paraules i participants, clica aqui

dissabte, 31 de març del 2012

L'HORA DEL PLANETA

L'Hora del Planeta o L'hora de la Terra és un esdeveniment internacional promocionat pel World Wide Fund for Nature (WWF) que se celebra l'últim dissabte de març de cada any i que consisteix en una apagada elèctrica voluntari, en el qual es demana a llars i empreses que apaguin els llums i altres aparells elèctrics durant una hora. Amb aquest esdeveniment es pretén conscienciar la societat sobre la necessitat d'adoptar mesures enfront del canvi climàtic antropogènic i les emissions contaminants, així com estalviar energia i disminuir la contaminació lumínica. Segons els organitzadors de l'esdeveniment internacional, apagar o reduir l'energia en negocis, cases, i altres llocs, resultarà en la baixa de les emissions de CO2.





La Hora del Planeta o La hora de la Tierra es un evento internacional promocionado por el World Wide Fund for Nature (WWF) que se celebra el último sábado de marzo de cada año y que consiste en un apagón eléctrico voluntario, en el que se pide a hogares y empresas que apaguen las luces y otros aparatos eléctricos durante una hora. Con este evento se pretende concienciar a la sociedad sobre la necesidad de adoptar medidas frente al cambio climático antropogénico y las emisiones contaminantes, así como ahorrar energía y aminorar la contaminación lumínica. Según los organizadores del evento internacional, apagar o reducir la energía en negocios, casas, y otros lugares, resultará en la baja de las emisiones de CO2.


dissabte, 4 de febrer del 2012

FINESTRES I CIA...




(palabras obsequio de Kety)
A cal y canto
cerrada, impide expresar
los sentimientos

El dia que se abra
un estampido será 
de emociones








*Más  allá de las ventanas, cuando miran al cielo embobados, los gatos saben que en la noche ese cielo no es negro, como nosotros lo vemos, sino azul...


foto y textos Antiqva (clicar)

   
  ...son cosas que solo los gatos conocen...*



Hay ocasiones en que las lagartijas nos aletargamos, nos dormimos un poco..que solo es eso 
y de repente..un amigo te zarandea y te dice..no te duermas, que hay que vivir!! 
Hoy, Antiqva, estuvo conmigo y de su mano vengo...
...sentia añoranza
Os quiero !


dijous, 10 de novembre del 2011

20 ANYS SENSE MONTSERRAT ROIG - HOMENATGE





L'agulla daurada 

" Aquell hivern, la neu arribà d'hora a Leningrad. Els primers borrallons van caure el 14 d'octubre de 1941 i el 31 ja hi havia un gruix de deu centímetres. Els ciutadans per primera vegada no s'alegraven en veure el gebre a la matinada. A finals de setembre s'havien exhaurit el carbó i el petroli dels magatzems. En algunes zones, la temperatura arribà a quaranta graus sota zero. Grups de nois i noies van marxar als boscos del voltant per tallar la llenya dels arbres. Amb les mans enterques i els rostres congelats, s'enfrontaven al nevàs, al fred urent i a les bombes dels alemanys. Encara avui els cossos de molts d'ells jeuen enterrats en aquells boscos. Però no talaren ni un sol arbre dels parcs i jardins que creixen des que es fundà Leningrad. I començà un fet dolorós: la crema de llibres. La biblioteca -a casa hi havia molts llibres- serví per a escalfar-nos. La selecció va ser molt dura. Triàvem i tornàvem a triar. Primer vam llençar les revistes alemanyes a l'estufa. Després, velles revistes franceses de la Illustration, i, en acabat, les enciclopèdies. Més tard, els mobles. Però no ens atrevíem a llençar els llibres de literatura i, encara menys, els clàssics. La mare, per guarir-me de la tristesa, m'ensenyà francès. Les lectures em van salvar. Tot el dia m'estava sola amb els llibres i ara sé que la tradició culta és resistir. Jo tenia por de baixar al soterrani quan bombardejaven i m'arrapava a un llibre mentre sentia els espetecs i xiulets damunt meu. L'Alexandra Koss tenia vuit anys quan, un dia, la mare li va fer un regal. Entre la paperaza que havien salvat del foc hi havia un vell llibre, relligat de pell i amb il·lustracions al carbó. Era un Quixot en francès, una versió íntegra que havien llegit els avis i els besavis. El va llegir i va començar a entendre les darreres raons de la resistència al bloqueig. Les aventures del cavaller de la Manxa es convertiren en la seva mitologia infantil. Tots els soldats que anaven i venien del front eren esprimatxats i valents, austers i estirats, d'una moralitat absoluta, despullada de tota convenció. Com Puixkin, com Malaiovski, com Dostoievski, l'Alexandra trobava en el Quixot les raons d'un món irracional i absurd, les claus per a entendre què significa un setge en una ciutat moderna. Tots els soldats eren el Quixot. No hi podia haver capaltre model literari que es vinculés tan estretament amb la realitat russa. Puixkin havia dit que Brutus o Pèricles, transportats a Rússia, es convertirien''' en simples fatxendes. Però el Quixot, no. Al Quixot s'encaraven el món ideal i el món real, de la mateixa manera que dins la nena Alexandra convivien el món de les bombes que mataven i el món de l'hipopòtam [imaginari] que regalava pomes. Don Quixot era, segons la famosa frase de Coleridge, «la personificació de la raó i del sentit moral despullats de tot judici i comprensió». I és així com la seva mare salvà l'Alexandra de morir de tristesa. "...




dissabte, 23 d’abril del 2011

ROSES, LLIBRES I BLOGS...



el nostre llibre de Sant Jordi a blogville es per.....

                                                                             GARBI24

            FELIÇ SANT JORDI A TOTHOM!!



que
desembolicat
resulta
algo
aixis....


 

dissabte, 16 d’abril del 2011

PISTA 1


A nosaltres ens toca regalar el llibre a un home 
                 que ja n'ha escrit un

Sargantana- Va no diguis res mes, que encara foteras la pota
Angels- Apa, sargantaneta...t'has llevat malament avui?? Sembles enfadada
S.- No peró et conec..i sempre xerres de mes
A- Que no !! Nomes es una pista...molt ja han posat les seves..i nosaltres...sempre als llimbs
S.- I ja saps que et regalara una rosa o que??
A.-Una o dues?? hahahahahha
S. -Alto!!! anem a mitjes...recordes??
A- Uffff...quin mal dia...Santa paciencia!!!....