Amics...
Aquest és el post que mai hagues volgut escriure; però després d'una llarga lluita i la pèrdua d'una de les persones més importants de la meva vida, si no la que mes, l'alegria i les motivacions que em van portar a fer aquest blog...han desaparegut
La sargantana sent com si li haguessin *amputat* quelcom mes que la cua, i tot i que sap que el temps és el millor dels bàlsams i que encara té moltes persones i coses importants que l'ajudaran a retrobar l'equilibri i la il·lusió de nou, ha decidit fer-ho des de la intimitat
Ús agraïm tot el que hem compartit i que ens deixa un grapat de bons amics i un pòsit enriquidor
Moltes gràcies a tots i fins aviat!
Ànims i fins aviat.
ResponEliminaUna abraçada.
espero un retorn bestial,a Reveure...!!!!
ResponEliminaDesitjo que et torni l'alegria, a poc a poc. Que el teu dol no sigui molt llarg, com llarg serà el record i el camí que et queda.
ResponEliminaEsperem retrobar-te aviat ... quan vulguis.
Bona nit Sargantana.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEl temps potser no cura, però amoroseix totes les ferides.
ResponEliminaDesitjo que trobis aviat el consol i l'equilibri necessari per tirar endavant, estimada.
De tot cor.
Em sap molt greu. Molts ànims, espero que aquest "fins aviat" sigui el més curt possible que això voldrà dir que has aconseguit retrobar l'equilibri i la il·lusió. Ho desitjo de tot cor.
ResponEliminaOstres, és cert que darrerament estaves poc activa, però sap greu que sigui per motius d'aquests. Molts ànims i molta sort en tot el que facis a partir d'ara, i ja saps que sempre que vulguis treure el cap seràs molt ben rebuda. A reveure.
ResponEliminaSargantaneta estimada, t'esperarem serem a prop per altres mitjans... tant com sabrem fer-ho...
ResponEliminaUna abraçada immensa i estic segura que la teva pau i dolcesa interior et duran a bon port malgrat el dol... Fins molt, molt aviat, ninona.
“Estenc la mà“
ResponEliminaEstenc la mà i no hi ets.
Però el misteri d’aquesta teva absència se’m revela
més dòcilment i tot del que pensava.
No tornaràs mai més, però en les coses
i en mi mateix hi hauràs deixat l’empremta
de la vida que visc, no solitari
sinó amb el món i tu per companyia,
ple de tu fins i tot quan no et recordo,
i amb la mirada clara del qui estimen
sense esperar cap llei de recompensa.
-M. Martí i Pol-
Saps que ens tens a prop, sempre.
Vos estim, t'estim ninona meva.
Ja ho saps, ja ho sents, els motius de l'escriure són molts. Ell et voldria seguint, endavant, i saps que, malgrat tot, ho faràs. Aquí hi som i no hi som, però ens sabem presents. Ara, reposa el cap, deixat anar un xic, i descansa. Ja saps que tens àngels al voltant. Molts àngels.
ResponEliminaQuanta raó té la GLÒRIA quan diu que el temps, encara que no curi, sí que amoroseix les ferides... Ja ho veuràs, veuràs com, poc a poc, els records més bons et fan tornar el somriure. Aquí estem, i per mail, i per on tu vulguis.
ResponEliminaUna abraçada immensa, companya!!
T' estarem esperant al mateix lloc. petons i abraçades.
ResponEliminaSé el que es perdre una part de tu mateixa.... No, el temps no ho cura i sembla que el dolor no hagi d’afluixar mai, però afluixa, poc a poc o va fent i ens deixa estones lliures per poder anar treien el cap a la vida, que malgrat tot continua...
ResponEliminaUn abraçada molt forta. Tot i que ens coneixem poc... ara mateix en sento molt a prop teu.
Ay, Sargantana, ho sento moltíssim. Sé pel que has passat. Res et pot donar consol ara, però no oblidis que tens tota la nostra llum perquè t'escalfi un poquet, sols un poquet. Torna quan puguis. Una abraçada molt forta!
ResponEliminaCom diu Bruxeita ,se molt be per el que estas pasant,pero temps que lluitar per tots els que te estmen.
ResponEliminaEn sap molt de greu i des de aqui et vui enviar tot el meu carinyo i dirte que tens una amiga per tot el que necesites.
Una forta abraçada i fins avia.
Paki
Em sap molt de greu i en aquests moments no sé quines són les millors paraules que et poden donar consol...Per això n'he manllevat unes que diuen: "no estiguis trista perquè l'has perdut, sinó agraïda per tot el temps que has pogut gaudir de la seva companyia"... I jo hi afegiria, plora sempre que ho necessitis, les llàgrimes amoroseixen el dolor...
ResponEliminaUna forta abraçada.
No tinc paraules. Una abraçada molt gran.
ResponEliminaMoments difícils, moments de ser valents i com veus aquí hi ha un munt de persones on recolzar-te. Una forta abraçada i molts ànims
ResponEliminaDoncs molts ànims en moments tristos. Una forta aquests abraçada de condol.
ResponEliminaUna abraçada ben forta.
ResponEliminagracies a tots per la vostre energia
ResponEliminaens veiem aviat !!
petons de sargantana
Abraçades, guapa!!
EliminaVaja... ho sento molt Sargantana.
ResponEliminaTot el meu ànim per tú.
Una forta abraçada.
Fins aviat. Una gran abraçada
ResponEliminaFita
ho sento en l'anima sargantana per la pèrdua i el dol ! i també em sap greu no haver-me adonat fins ara , espero que et refacis del tot i siguis feliç de mica en mica i si vols i hi desitges puguis tornar per aquí
ResponEliminaLo siento mucho, amiga... Lo siento... Ojala la vida tire de ti y, al menos, poco a poco, te sientas algo reconfortada...
ResponEliminaUn abrazo fuerte, Sargantana
Molts ànims, Sargantana. Una abraçada.
ResponEliminaDeixeble
No em diguis adéu,
ResponEliminaestiguis només a la vora,
si vols silent,
però no deixis
de respirar
a la meva vora,
m'agrada
sentir el teu alè,
i fas que el vent
movent
les branques,
el mar
pentinant les ones
o dos llavis pintant
un etern petó
siguin importants
al meu voltant.
La sang
dels sons
regalimant mots
que ens uneixen
mentre s'escriuen
en un cel invisible.
No em diguis adéu,
estigues,
si vols silent,
aquí a la vora.