La tarda és molt clara,
l'aire té sentors de mar i
muntanya.
Fugim dels sorolls
i busquem la calma
on compartirem les nostres
paraules.
Poques en direm
i ben escoltades,
amb pau dins el cor
llum en les mirades.
Vols venir, amic?
La tarda és tan clara!
Joana Raspall
Donen ganes de venir, si
ResponEliminaVinc!
ResponElimina:)
Oh,quin mar! I tant que vull venir: ben acompanyada i en un lloc de somni...
ResponEliminaResponent a una invitació semblant van arribar a aquesta platja d'Empúries els grecs i més tard els romans. D'això ja fa més de dos mil anys, però avui encara podem dir: amic vols venir ... la tarda és tan clara.
ResponEliminaBona nit Sargantana :)
sembla un bon lloc per dir cosetes !! ;-)
ResponEliminaHi he vingut tantes vegades... Tornaré a venir, sí! És una foto preciosa i les paraules de la Joana una meravella. Vinc...
ResponEliminaQuin paisatge! Es per venir-hi corrent.
ResponEliminaJa que em convides amb unes paraules tan dolces, vindré prest, amiga.
ResponEliminaFita
Vinc per donarte una bona abraçada
ResponEliminaOhhhhhhhh
ResponEliminaQue bonica...
Petons.
Compartiríem somriures
ResponEliminaalgunes paraules
silencis ... també
compartiríem mirades
i el paisatge i més
si jo vingués.
Aferradetes, ninona :)
Preciós aquest poema de la Joana...Qui es pot resistir a la crida a una crida tan dolça? Sobretot si la tarda és molt clara i fa olor de mar...
ResponEliminaPetonets.
Gracies amics per esser-hi i per voler fer cami amb mi
ResponEliminapetons de sargantana per tothom !!