Potser sí que a vegades els arbres no deixen veure el bosc. La imatge genial,fins i tot en sento l'olor. M'entren ganes de seure'm a terra i mirar , i olorar, i escoltar...
Ara m'has fet pensar en com n'és de bonic el món dels blogs on cadascú hi deixa trossets de sí mateix, del que millor sap fer (i si no sap fer massa res bé, doncs fa una barreja de tot, com jo... hahahaha) però el tinc mig abandonat... M'he d'animar i tornar-hi... Mira... tot això m'ha dit aquest arbre...
Sobretot si estàs amagada darrere d'un!
ResponEliminaPitjor seria no veure els arbres.
ResponEliminaPerò jo sí que el veig aquest bosc, ben preciós!
ResponEliminaUn arbre sol mai farà un bosc! M'agrada passejar entre els arbres i recargar-me d'energia....
ResponEliminaUn bosc així, de pi bord, net i ben aclarit, és l'anunci un futur esplèndid.
ResponEliminaBona tarda Sargantana.
masses vegades......
ResponEliminaAixò diuen, sovint ens capfiquem per coses que no valen la pena i oblidem les importants...Un bosc preciós aquest.
ResponEliminaPetonets.
I tu ens ho portes tot, els arbres i un preciós bosc ... sense arbres tampoc hi hauria bosc.
ResponEliminaNanit, ninona.
A vegades, potser amb un pas enrere n'hi hauria prou... però ens passa ben sovint, això...
ResponEliminaPotser sí que a vegades els arbres no deixen veure el bosc. La imatge genial,fins i tot en sento l'olor. M'entren ganes de seure'm a terra i mirar , i olorar, i escoltar...
ResponEliminaPreciosa la foto! Ja m'agradaria ser-hi! És ben cert el que hi dius. A pics una cosa de no res no ens deixa veure altres fets que importen més.
ResponEliminaUna maravella de foto per disfrutar d'abres i bosc.
ResponEliminaPreciosa... preciosa, preciosa!!
ResponEliminaAra m'has fet pensar en com n'és de bonic el món dels blogs on cadascú hi deixa trossets de sí mateix, del que millor sap fer (i si no sap fer massa res bé, doncs fa una barreja de tot, com jo... hahahaha) però el tinc mig abandonat... M'he d'animar i tornar-hi... Mira... tot això m'ha dit aquest arbre...