...O COM LA TRAMUNTANA, LA LLUNA I LA MAR PODEN AFECTAR A LES PERSONES.

dimarts, 4 de setembre del 2012

L'AMOR...




L'amor 
no té paraules
té carícies
té gestos
té mirades
té deliris
dé gemecs.
Per això
potser
la poesia
ve després.

JOSEP PIERA

19 comentaris:

  1. És molt bonic, però... a mi em costa d'imaginar un amor sense paraules.

    Jo penso que sí, que sí que té paraules, l'amor. :)

    ResponElimina
  2. AMÉN!
    En Josep ho sabia prou bé.

    Gairabé com un suspir...un besset!

    ResponElimina
  3. i alguna escridassada també.....que si no no podriem fer les paus....

    ResponElimina
  4. no acabo d'entendre això de l'amor...

    ResponElimina
    Respostes
    1. es prou complicat de fet...
      pero..es bonic
      no t'ho perdis!!

      Elimina
  5. jo creec que l'amor sensa bonicas paraules no és amor.

    ResponElimina
  6. A mi només em queda la paraula ... Ja! Ja!

    Bona nit Sargantana :)

    ResponElimina
  7. Les paraules d'amor fan poesia. Són poesia.

    ResponElimina
  8. Tot alló i més i després les paraules d'amor, senzilles i tendres, no en sabíem més...et.et.
    Petonets sargantaneta.

    ResponElimina
  9. Diantres, en la imagen veo un oso de peluche que sale de la piscina... Y hoy no bebi nada...

    Voy a ver si leo...

    ResponElimina
  10. Sin duda, el amor es primero... La poesia vino despues, para cantar las guerras troyanas o el amor de quienes no tenian amor y lo suplian con palabras...

    El amor, sin duda, fue primero...

    Un abrazo, amiga

    ResponElimina

esplaiet tu també...però amb seny, eh...!