...O COM LA TRAMUNTANA, LA LLUNA I LA MAR PODEN AFECTAR A LES PERSONES.

dilluns, 22 d’agost del 2011

ESQUERDES, DE JAUME MESQUIDA



Aprofitant les vacances estic llegin varis llibres,
un d'ells es diu Esquerdes i es d'en Jaume Mesquida, un poeta de Mallorquí

em té fascinada !!
Us en deixo unes perles...

Un gra d'arena en els teus ulls.
Que arid és, però mira'l, s'ha convertit en una llàgrima.
 
I cada alè, mirant des del  començament és un alè més,
i mirat des del final és un alé menys.
 
Quan més fortes son les meves debilitats,
més dèbil em sent.
 
Només es veu la vida de color rosa en els escasos
llampecs de lucidesa que deixa l'angoixa.
 
La música es la més bella agressió que pot
fer-se al silenci.
 
Qui no es capaç d'arribar a algun grau de follia,
només aconseguirà viure en la superficialitat.
 
Vida i mort son dos antagonistes que se complementen
Alló que no acaba de fer malbé una,
ho fa malbé l'altra.
 
La vida ens mata a poc apoc;
la mort de cop.
 
Dels meus pensaments en flames, ja no queden ni
els calius sota les cendres dels somnis.
 
El que fa únicament  de vegades la mort és
certificar la nostre defunció.
 
L'home empobreix a mesura que perd les seves il·lusions.


Gracies Helena.

8 comentaris:

  1. version en castellano

    ESQUERDES, DE JAUME MESQUIDA

    Aprovechando las vacaciones estoy leyendo varios libros,
    uno de ellos se llama Grietas y ES de Jaume Mesquida, un poeta Mallorquín
    me tiene fascinada!
    Os dejo unas perlas ...

    Un grano de arena en tus ojos.
    Que árido es, pero míralo, se ha convertido en una lágrima.

    Y cada aliento, mirando desde el comienzo es un aliento más,
    y mirado desde el final es un aliento menos.

    Cuando más fuertes son mis debilidades,
    más débil me siento.

    Sólo se ve la vida de color rosa en los escasos
    relámpagos de lucidez que deja la angustia.

    La música es la más bella agresión que puede
    hacerse al silencio.

    Quien no es capaz de llegar a algún grado de locura,
    sólo conseguirá vivir en la superficialidad.

    Vida y muerte son dos antagonistas que se complementan
    Aquello que no acaba de estropear una,
    lo estropea la otra.

    La vida nos mata poco a poco;
    la muerte de golpe.

    De mis pensamientos en llamas, ya no quedan ni
    los rescoldos bajo las cenizas de los sueños.

    Lo que hace únicamente a veces la muerte es
    certificar nuestra defunción.

    El hombre empobrece a medida que pierde sus ilusiones.


    Gracias Helena

    ResponElimina
  2. No conec aquest poeta, però ... m'agrada molt tot això que diu.

    Bona tarda Sargantana.

    ResponElimina
  3. Bones perles que sempre ens fan pensar...
    Una abraçada, sargantana!

    ResponElimina
  4. Quin descobriment! no el coneixia jo ha aquest poeta. Totes les "perles" són per paladejar i meditar.

    ResponElimina
  5. Estàs de vacances, quina il·lusió, les tens ben guanyades, hauries de ser al Carib amb un coco a cada pit i una palmera de tapaculs! Guapa!

    ResponElimina
  6. JAUME MESQUIDA, un poeta diferente, escribe como si su mirada estuviera decontando.

    http://enfugayremolino.blogspot.com

    ResponElimina
  7. Que pena que las poesias tristes resulten tan bellas... Inducen a pensar que la vida no es bella y eso no es cierto...

    Un abrazo fuerte, Sargantana

    ResponElimina
  8. Gracies per l recomanació. Prenc nota.

    ResponElimina

esplaiet tu també...però amb seny, eh...!