Amics...
Aquest és el post que mai hagues volgut escriure; però després d'una llarga lluita i la pèrdua d'una de les persones més importants de la meva vida, si no la que mes, l'alegria i les motivacions que em van portar a fer aquest blog...han desaparegut
La sargantana sent com si li haguessin *amputat* quelcom mes que la cua, i tot i que sap que el temps és el millor dels bàlsams i que encara té moltes persones i coses importants que l'ajudaran a retrobar l'equilibri i la il·lusió de nou, ha decidit fer-ho des de la intimitat
Ús agraïm tot el que hem compartit i que ens deixa un grapat de bons amics i un pòsit enriquidor
Moltes gràcies a tots i fins aviat!
amb ulls de sargantana 2
...O COM LA TRAMUNTANA, LA LLUNA I LA MAR PODEN AFECTAR A LES PERSONES.
dissabte, 24 de maig del 2014
FINS AVIAT...!!
Etiquetes de comentaris:
desde la meva pedra,
gent especial
dijous, 1 de maig del 2014
MOTIVACIÓ...
quan el teu fill et fa arribar una cosa aixi
potser es el moment de replantejar-s'ho
;-)
Etiquetes de comentaris:
encara hi ha esperança,
humor,
paranoies
dijous, 17 d’abril del 2014
ESCRIURE VERSOS EN L'ARENA...
Al cim d'un promontori que domina
les ones de la mar,
quan l'astre rei cap al ponent declina,
me'n pujo a meditar.
Ab la claror d'aqueixa llàntia encesa contemplo mon no-res
contemplo el mar i el cel, i llur grandesa
m'aixafa com un pes.
m'aixafa com un pes.
Eixes ones, mirall de les estrelles, me guarden tants records,
que em plau reveure tot sovint en elles
mos somnis que són morts.
mos somnis que són morts.
Aixequí tants castells, en eixes ribes, que m'ha aterrat lo vent,
ab ses torres i cúpules altives
d'evori, d'or i argent:
d'evori, d'or i argent:
poemes, ai!, que foren una estona joguina d'infantons,
petxines que un instant surten de l'ona
per retornar al fons:
per retornar al fons:
vaixells que ab veles i aparell s'ensorren en un matí de maig,
illetes d'or que naixen i s'esborren
del sol al primer raig:
del sol al primer raig:
idees que m'acurcen l'existència duent-se'n ma escalfor,
com rufagada que s'endú ab l'essència
l'emmusteïda flor.
l'emmusteïda flor.
A la vida o al cor quelcom li prenen
les ones que se'n van;
si no tinc res, les ones que ara vénen,
digueu-me: què voldran?
Ab les del mar o ab les del temps un dia
tinc de rodar al fons;
per què, per què, enganyosa poesia,
m'ensenyes de fer mons?
Per què escriure més versos en l'arena?
Platja del mar dels cels,
quan serà que en ta pàgina serena
los escriuré ab estels?
Jacint Verdaguer
Flors de Calvari 1895
divendres, 11 d’abril del 2014
LA VELOCITAT DE LA LLUM...
Etiquetes de comentaris:
fotos,
sargantana contemplativa
dimarts, 8 d’abril del 2014
MANS QUE PARLEN...
Etiquetes de comentaris:
fotos,
sargantana contemplativa
diumenge, 6 d’abril del 2014
dissabte, 5 d’abril del 2014
dissabte, 29 de març del 2014
ON ES EL DUBTE...???
Diuen que gastant uns 2.600 milions d'euros es podria acabar amb la pobresa severa i rescatar les 700.000 famílies espanyoles sense ingressos (estrictament, 500.000 perquè la resta cobra rendes mínimes), mitjançant un «salari social», informa El Periodico
Etiquetes de comentaris:
encara hi ha esperança,
llegia...,
solidaritat
Subscriure's a:
Missatges (Atom)