amb ulls de sargantana 2

L'ESCRIT...

2012-02-29T07:10:00.000+01:00

estavem sentats en una terrassa
varies persones varen marxar
i algunes altres van arribar
desprès de la *moguda*
va quedar a terra un paper oblidat..
estava plegat en quatre plecs i
escrit a ma...

Potser una carta d'amor oblidada?
potser els apunts de un nou post?
o la llista del super?
que diríeu que deia...?

ORGULL DE MARE...

2012-02-26T18:06:00.000+01:00

... QUAN VEIG LA TEVA FORÇA, QUE EMPENY I QUE ES REVOLTA...
T'ESTIMO...

EL MIRALL...

2012-02-25T18:52:00.000+01:00

Soc persona de pocs miralls
m'agrada veure que tot esta en ordre i poc mes
però si hi ha un mirall
que exerceix una fascinació especial en mi
es el mirall del ascensor
ja se que es tonto...

potser perquè es com intim
nomes ell i jo davant l'un de l'altre
per uns minuts justos
abans de sortir al carrer...

potser perquè no cal donar conversa insulsa
a l'imatge que reflexa...

potser per la bona il·luminació que hi ha...

allà tancada, per el petit espai de temps
que ell tarda en baixar els cinc pisos
no puc evitar mirar-m'hi,
pintar-m'hi els llavis,
retocar el pentinat
posar bé el mocador de coll
o tancar les arracades
i fins i tot de vegades
regalar-me un somrís abans de sortir al carrer...

LA ORQUESTA DEL TITANIC...

2012-02-23T22:31:00.000+01:00

clica sobre l'imatge si vols sentir la canço

Acuérdate de mí cuando me olvides,

que allí donde no estés iré a buscarte

siguiendo el rastro que en el cielo escriben

las nubes que van a ninguna parte.

Acuérdate de mí en tus plegarias

y búscame con los ojos cerrados

entre la muchedumbre solitaria

yo tampoco te quiero demasiado.

Como te tomo, me doy

como te busco te evito

como me vengo, me voy

como me pongo, me quito

como te falto, te sobro

como me callo, te digo

como te pago, me cobro

como te extraño, te olvido.

Por ver volar los veces de colores

hicimos agujeros en el agua

preocupados en los alrededores

siempre en la dimensión equivocada.

Mujer de sombras y de melancolía

volvamos al Edén que nunca has ido

a celebrar con las copas vacías

el gusto de no habernos conocido.

Como te tomo, me doy

Como te busco, te evito

Como me vengo, me voy

Como me pongo, me quito

Como te falto, te sobro

Como me callo, te digo

Como te pago, me cobro

Como te extraño, te olvido.

Como te tomo, te tomo, me doy

Como te busco, te busco, te evito

Como me vengo, me vengo, me voy

Como me pongo, me pongo, me quito

Como te falto, te sobro

Como me callo, te digo

Como te pago, me cobro

Como te extraño, te olvido.

L'HOME I EL SAURI...

2012-02-19T08:00:00.003+01:00

potser sigui fruit de la meva dualitat que m'impressiona aquesta mirada sostinguda i impertèrrita,
malgrat el fred del ferro o l'escalfor del sol ..

de que parlen els seus ulls??

CRISI...

2012-02-18T12:00:00.001+01:00

-mama..mama...
per quaresma no es pot menjar carn?

-no fill, per quaresma tampoc...

.......................................................

en llegir els vostres comentaris m'heu recordat aixo...
i com que mes val que hi posem humor...
aqui ho teniu...

JO NO SOC UN ROBOT...

2012-02-16T21:28:00.000+01:00

Sovint al entrar a comentar a alguns blog hi ha una verificació de paraules
fins aquí..normal
però en alguns surt una frase que a mes diu..confirma que no ets un robot
i per aixo tinc que escriure paraules inconnexes i sense sentit??
no podria fer un petó i prou
o deixar un somriure??

70 VEGADES 7...

2012-02-11T16:57:00.000+01:00

La tinc al cap i al cos..no ho puc evitar !!

ELS PRIMERS LLIBRES...

2012-02-09T08:24:00.000+01:00

He reempres l'habit de la lectura i me'n alegro
mamare me'l va inculcar de ben jove,

Suposo que el meu padrí també hi va tenir algo a veure
dons em va començar una col·lecció de llibres i sempre mes
en cada nadal..en cada aniversari n'hi afegia un volum
(quan vaig fer 18 anys, em va regalar una anell molt maca
amb el símbol de la pau, i va pensar que ja devia haver crescut prou
com per buscar les meves pròpies lectures...)

També el senyor Canet hi va tenir part de culpa segurament
potser em ve d'ell (que era impressor) l'afició als papers i les lletres
recordo que al anar a comprar a la seva llibreria amb els pares, m'ensenyava i
em regalava alguns llibres, em deixava entrar a l'impremta
que tenia a la rebotiga de la rambla .
Tornava a casa carregada de retalls de papers
de colors i textures diferents com si fossin un vell tresor
sense sapiguer que el verdader tresor era en els llibres

(en l'ultim reconta, varem superar els 3.000 llibres a casa,
...no era per falta de material que no llegia, s'ha de reconeixer...)

2012-02-07T07:28:00.000+01:00

CADA VEGADA QUE UN HOME RIU AFEGEIX UN PARELL D'ANYS A LA SEVA VIDA...

Curcio Malaparte

FINESTRES I CIA...

2012-02-04T11:02:00.010+01:00

(palabras obsequio de Kety)

A cal y canto

cerrada, impide expresar

los sentimientos

El dia que se abra

un estampido será

de emociones

*Más allá de las ventanas, cuando miran al cielo embobados, los gatos saben que en la noche ese cielo no es negro, como nosotros lo vemos, sino azul...

foto y textos Antiqva (clicar)

...son cosas que solo los gatos conocen...*

Hay ocasiones en que las lagartijas nos aletargamos, nos dormimos un poco..que solo es eso

y de repente..un amigo te zarandea y te dice..no te duermas, que hay que vivir!!

Hoy, Antiqva, estuvo conmigo y de su mano vengo...

...sentia añoranza

Os quiero !

DE BON MATÍ....

2012-01-20T01:04:00.000+01:00

Es aviat, deixo el cotxe als afores i m'endinso a la ciutat a peu
m'agrada caminar.hi a aquesta hora primera del mati;
quan encara sembla adormida
carrers recents escombrats...
botigues tancades,
tan sols el guirigall de la quitxalla,
em diu que soc aprop de una escola i que s'acosten les 9

Apreto el pas per carrers estrets, endoquinats
carrers de sempre, carrers estimats
canvio de ruta i camino per un raig de sol
que m'ofereix una cruïlla
sentir la seva escalfor es estimulant i relaxant alhora

Al creuar el mercat ple de pagesos enfredorits
i de focs dins de llaunes,
em compro una petita planta que em fasi companyia a la feina
Avui es un d'aquells dies amb una calma que sovint, es fa difícil assolir...

Bon dia!!

POESIA VISUAL ???

2012-01-16T13:53:00.000+01:00

L'altre dia vaig anar de acompanyant a una visita al oculista
desprès de recórrer els diferents aparells de la consulta
va tocar el moment de llegir unes lletres incoherents a la distancia fins aquí tot normal...

però al fer la lectura d'aprop vaig sentir com deia...
oh que cansat estic de la meva covarda, vella i tan salvatge terra....i em va cridar l'atenció dons normalment la lectura va de corneas i diòptries
desprès tafanejant vaig aprendre que era un poema de l'Espriu
te bon ull aquest oculista!!

Aixo deu esser poesia visual??

Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m'agradaria d'allunyar-me'n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: -Com l'ocell que deixa el niu,
així l'home que se'n va del seu indret-,
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l'antiga saviesa
d'aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo, a més, amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria."

VENIM DEL NORD....

2012-01-10T07:35:00.000+01:00

LA LLEY DE WURPHY...

2012-01-07T21:14:00.000+01:00

Es la llei inversa a la llei de Murphy i proposa..
*Aprendre a viure el misteri de la vida amb sorpresa i adonar-vos que el simple fet d'estar vius es , en si mateix, un regal meravellos*

AGENDA NOVA...

2012-01-04T00:00:00.000+01:00

Es primers d'any i toca canviar l'agenda

Hi ha crisi ja l'any passat es notava..
vaig aprofitar una del any 2005 que estava
poc feta servir i com que coincidia,
va fer la seva feina perfectament

Tampoc cal pasar-se i aquest any
l'estrenaré
venia de regal en una revista:
l'agenda i un llibre d'horòscops
i un potet de crema...
osigui...una voragineeee !!

Te l'aventatge que no la puc perdre
es de un color rosa
que mata !!
(n'adjunto document gràfic)
però te algo que m'ha matat nomes obrir-la

No té dies vermells !!!!!!

RAH...

2012-01-01T21:41:00.000+01:00

l'últim raig del primer dia

PRIMER D’ANY...

2012-01-01T10:54:00.000+01:00

He sortit aviat a voltar pels carrers

de la matinada, he mirat els horts

de la nit freda

que finalment ha deixat entrellucar el nou dia.

He pensat que faríem

alguna cosa junts:

inventarem un núvol

de foc? desviarem un riu?

Abaixarem muntanyes? Aturarem el mar?

Les mudes flors d’un altre

jardí, potser,

se’m tornaran paraules.

Aquest és el primer

dia de l’any:

et donaré dos llibres

que t’he comprat.

En un cafè

t’hi posaré minuciosament

endreces.

Beurem després alguna copa junts.

(Joan Vinyoli)

PER L'ANY QUE VE...

2011-12-29T11:46:00.000+01:00

Que no demani jo mai estar lliure de perills,
sinó intrepidesa per afrontar-los.
Que no vulgui jo que s'apaguin els meus dolors,
sinó que sàpiga dominar-los el meu cor.
Que no busqui jo amics
pel camp de batalla de la vida
sinó més força en mi.
Que no anheli jo,
amb afany temorós, ser salvat
sinó esperança de conquerir,
pacient, la meva llibertat.
Que no sigui jo tan covard, Senyor,
que vulgui la teva misericòrdia en el meu triomf,
sinó la teva mà apretada en el meu fracàs!

R. Tagore
LA TEVA MÀ APRETADA

NADAL

2011-12-25T08:00:00.002+01:00

QUAN VE NADAL FEM EL PESSEBRE

AMB RIUS, MUNTANYES DE COLORS,

EL CAGANER, L'ESTRELLA, L'ÀNGEL,

EL NEN, LA MARE I ELS PASTORS,

CANTEM CANÇONS I I MENGEM NEULES,

TAMBÉ TORRONS I ALTRES LLAMINS,

I PER ARRODONIR LES FESTES

QUE OMPLEN DE JOIA GRANS I NINS

ENS ABOQUEM A LES FINESTRES

A ESPERAR ELS REIS QUE VAN VENINT.

MIQUEL MARTI POL

EN FUMERA...

2011-12-24T10:01:00.000+01:00

Avui explicava a un amic qui es en fumera..
vosaltres el coneixeu??

Segons la mitologia de la Catalunya nord i l'alt Empordà
en *fumera* es una mena de patge del Reis o del Pare Noel que vigila
que la mainada es porti be
i fa de xivato de totes les dolenteries fetes perquè en lloc de regals els deixin carbó

Te 7 ulls, quatre davant i tres al radera i un mes encara al seu dit index que s'allerguase per tot arreu
i quatre orelles, dos de cada banda per sentir-ho tot

Entra a les cases per la xemeneia i els cels oberts i en surt com el fum..per el mateix lloc; d'aquí el seu nom

Osigui que jo vigilaria be abans de fer cap entremaliadura...

PARANOIA...

2011-12-21T01:14:00.000+01:00

Segur que eren un bou i una mula??

LA MARATÓ...

2011-12-18T08:14:00.006+01:00

-es d'hora...que fas llevada sargantana?

-estic esperant per veure la marató...avui toca

-tens raó, de que va aquest any??

- la regeneració i trasplantament d'òrgans i teixits

-caram..que controlat ho tens..jajajaj

-es que jo he estat donat

-tu?? donant de que??

-si, 7 vegades

-7 vegades??? no siguis exagerada sargantaneta

t'estas tirant un farol, ara

-no...no...de debò

-no pot esser

-siiiiii

soc *donat de cua*, jo

no veus que em torna a créixer?

per 7 vegades n'he fet donació

-val..val...vist aixis ja pot esser..glups

es dolorós perdre un familiar, però

si saps que algú pot millorar la seva vida gracies a ell

també et dona satisfacció no et sembla?

i si son 6 persones molt mes

jo soc partidària de la donació d'òrgans

-ah mira..mira...ja comença !!

-si...ja sento la cançó....

truca...!!! 905 11 50 50

a les 11,12 hores.............. 406.631,00 €
a les 20,46 hores........... 3.495.000,00 €

ESTEU CONVIDATS...

2011-12-15T01:14:00.001+01:00

Oi que fan bona cara?
les ha fet l'Anna
L'Anna és la filla d'una meva amiga d'infantessa
és una persona deliciosa
no només sap fer galetes de Nadal
sap fer jerseis i uns peücs per mainada monísims
sap pintar i fer mil manualitats
és elegant, simpàtica
molt carinyosa,
a més de guapísima és divertida
té les mans d'un àngel
i els ulls desperts d'una nena
és una persona molt familiar
li agraden les bruixes i sovint
fa soroll de escallerincs

però per el que més me l'estimo
és per ésser la dona que fa feliç el meu fill

Anna, gràcies i per molts anys bonica

Feliç aniversari !!

HE LLEGIT...

2011-12-14T14:47:00.000+01:00

No deixis que el dia s'acabi
sense haver crescut una mica
sense haver estat feliç,
sense fer més grans els teus somnis.
No et deixis vèncer pel desànim.
No permetis que ningú et tregui el dret a expressar-te,
que és qüasi un deure.
No abandonis les ànsies de fer de la teva vida
alguna cosa extraordinària.
No deixis de creure que la paraula i la poesia
sí poden canviar el món.
Passi el que passi la nostra essència està intacta,
Som éssers plens de passió.
La vida és desert i oasi.
Ens fa caure, ens colpeix, ens ensenya,
ens converteix en protagonistes de la nostra pròpia història.
Encara que el vent bufi en contra,
la poderosa obra continua:
Tu pots aportar-hi una estrofa.
No deixis mai de somniar,
perquè en somnis l'home és lliure.
No caiguis en el pitjor dels errors: el silenci.
La majoria viu en un silenci aterridor.
No et conformis.

ho he llegit
...i m'ha fet bé.

QUINA????

2011-12-04T22:47:00.000+01:00

Les banderes d'Italia...
la nena bonica...
un de pelat...
les mamelles de la falgarona
nadal...
l'any de la fred
aquesta es la cantarella habitual de les quines
i te el seu encant
forma part de la màgia del nadal
el blat de moro, cartons plens de números
i l'atzar
una combinació que esdevé
fatídica si no tens el dia...

Es evident que jo dec esser de lletres i que no era el meu dia

Era tan aburrit que m'entrenia
fen sargantanes amb el blat de moro
mentre sentat devant dels cubells plens de regals
i amagat entre cuixots
seguia cantant...
el dos aneguets...
un de petit...
les dos cireretes...
un d'estripat...

i va bonaaaaaa !!!

MÓN DE FANTASIA...

2011-11-27T18:20:00.000+01:00

Hi han persones amb una sensibilitat especial

mamare n'era una d'elles

de petites sabia fer-nos somiar,

fer-nos jugar amb mil coses

i resultava divertit i tant convincent!!

Per molts anys vaig estar menjant taronges

i posan-me l'etiqueta que duien a sobre de la mà

creien que eren *forces cosmisques* que em protegien dels refredats

Mil vegades havien sentit els meus fills les seves histories

sobre quan estiuejava al castell del Montgrí

i els *enanitos* que hi vivien li donaven de veure en gots

petits com didals, o com havien tingut de junta fins a dotze mantes

però poder abrigar-la a ella

Ahir en anar a la platja de manera quasi involuntària en vaig trobar

buscant famílies de pedretes, si..ja se que sona estrany

però de petita n'havia tingut alguna

en una caixeta de fusta i amb la base de sorra

Tinc i una cosina petita i li volia ensenyar

però també us ho ensenyo a vosaltres...

Us presento la família Roca

El pare..el senyor Pere treballa de marbriste
el seu pare era pomez y treballava de polidor
i el seu oncle era afilador en una ferreteria de
Castellfollit de la roca
La mare..la senyora Àgata cuidava de la família
i sempre diu que la seva feina es molt dura
la seva mare era una pedra porosa de Begur
i al seu avi, se'l va menjar una gallina
la parella es va conèixer en una cala de la Costa Brava
ell sempre deia que s'havia enamorat d'ella perquè era molt polida
es van casar a Montserrat
i sempre que poden s'escapen de vacances al Pedraforca

El fill gran es diu Roc i esta estudiant FP.
vol esser indicador en una ruta del GR

La petita..es diu Rubí i els hi ha sortit una mica pija
diu que de gran vol esser pedra preciosa
i treballar a Cartier...

;-)

L'ULTIM RAIG DE SOL...

2011-11-25T22:18:00.001+01:00

El sol s'en va,

i encara veig

als cims

el seu últim adéu.

S. Espriu

MORAL NOVA

2011-11-20T07:58:00.000+01:00

Alliçonats per múltiples
anys d'experiència,
proclamem:
que els qui manen són sempre
els poderosos
i els qui creuen,
els altres;
d'hereu a hereu
es manté el patrimoni.
Que el món progressa de gairell
i que és aconsellable
d'evitar certes perspectives
per no fer-se malbé el do de la vista;
fins a la mort hem d'arribar-hi vius.
Que la bondat és una escombra vella
que proclama misèria.
Que l'amor
ah!, l'amor,
no és res més que l'anunci
d'una pasta dentífricia
i que, per postres, en alliberar-nos
de la feixuga càrrega del cor,
qui sap, mare de Déu, el que ens espera.
En conseqüència, germans,
val més tenir que penedir.

Miquel Martí i Pol

DESAYUNO CON DIAMANTES...

2011-11-19T11:41:00.000+01:00

De vegades no calen diamants per un bon esmorzar...

Desprès de molts dies sense veure el sol, llevar-se i trobar un lloc on menjar una mica de pa amb fuet i unes copes de cava tot llegint la premsa i conversar animadament amb bona companyia, mentre es gaudeix del cafè i el cigar relaxadament ha estat un regal, molt mes valuos que els diamants

Que tingueu bon dia!!

NO HI ENTENC RES...

2011-11-16T20:24:00.000+01:00

Em pregunto a qui serveix la campanya electoral
penso que si hi ha algú indecís (que l'entenc...)
no crec que res del que estic sentint o veien
l'ajudi gaire
d'altre banda..
qui va als mítings? els convençuts i declarats.?
o es que quan no ho tens clares les idees els recorre's tots
per veure qui et convenç mes?
a tot aixo..et pots creure tot el que t'expliquen
(si es que ho fan..) en aquesta època??
o mes val esperar als fets ? ( jijiji...)

un altre dilema..es perquè escollir?
desprès ells s'alien i pacten de maneres insospitables
i fan el que volen
sense encomanar-se a ningú
ni reparar en esforços

es cert que cal un cap..un lider
però si busquem el significat al diccionari diu...
Líder, es una persona que actua como guia o jefe de un grupo. Para que su liderazgo sea efectivo, el resto de los integrantes debe reconocer sus capacidades.
i encara hi afegeix...
El líder tiene la facultad de influir en otros sujetos. Su conducta o sus palabras logran incentivar a los miembros de un grupo para que trabajen en conjunto por un objetivo común.
pero jo...continuo sense entendre res.

com diria aquella..*por lider no me viene nada*

pd.
al fer aquest post no volia atacar ni ferir a totes aquelles persones publiques i polítiques que estan fent les coses ben fetes, que em consta que n'hi han ...(i per sort, ben aprop meu també)
però el que ells fan, queda sovint ensorrat per la merda que altres hi tiren al damunt.

NO CAL ESSER AIXIS...

2011-11-12T14:53:00.000+01:00

però segur que estaria be sentir-s'hi...

A LA TERRASSA, ESTUFA O MANTETA...??

2011-11-11T07:31:00.000+01:00

Jo soc de les que mai tinc fred...
i m'agrada estar a l'aire lliure
sentir la frescor a la cara em revifa
però quan es hivern i la temperatura
baixa i baixa..es un altre historia
i quan vols fer un cigarret i un cafeto la cosa es complica mes
alguns bar han esculli't l'opció de les mantetes
la veig divina..la veritat

d'altres..s'han estimat mes les estufes
que també te miga, tot i que t'has d'anar donat la volta
o quedes rostida nomes d'un costat
mentre que al altre se li fa escarxa

tot i que si hi afegim les emissions de co2,
el consum de combustible
que si son homologades o no...
em pregunto..

i perquè no fer braser??
podrien posar taules camilla
i fer un *dos en uno*

tot i que potser millor no donar idees
no us sembla??
vosaltres..sou mes d'estufa o de manteta??

20 ANYS SENSE MONTSERRAT ROIG - HOMENATGE

2011-11-10T05:17:00.002+01:00

L'agulla daurada

" Aquell hivern, la neu arribà d'hora a Leningrad. Els primers borrallons van caure el 14 d'octubre de 1941 i el 31 ja hi havia un gruix de deu centímetres. Els ciutadans per primera vegada no s'alegraven en veure el gebre a la matinada. A finals de setembre s'havien exhaurit el carbó i el petroli dels magatzems. En algunes zones, la temperatura arribà a quaranta graus sota zero. Grups de nois i noies van marxar als boscos del voltant per tallar la llenya dels arbres. Amb les mans enterques i els rostres congelats, s'enfrontaven al nevàs, al fred urent i a les bombes dels alemanys. Encara avui els cossos de molts d'ells jeuen enterrats en aquells boscos. Però no talaren ni un sol arbre dels parcs i jardins que creixen des que es fundà Leningrad. I començà un fet dolorós: la crema de llibres. La biblioteca -a casa hi havia molts llibres- serví per a escalfar-nos. La selecció va ser molt dura. Triàvem i tornàvem a triar. Primer vam llençar les revistes alemanyes a l'estufa. Després, velles revistes franceses de la Illustration, i, en acabat, les enciclopèdies. Més tard, els mobles. Però no ens atrevíem a llençar els llibres de literatura i, encara menys, els clàssics. La mare, per guarir-me de la tristesa, m'ensenyà francès. Les lectures em van salvar. Tot el dia m'estava sola amb els llibres i ara sé que la tradició culta és resistir. Jo tenia por de baixar al soterrani quan bombardejaven i m'arrapava a un llibre mentre sentia els espetecs i xiulets damunt meu. L'Alexandra Koss tenia vuit anys quan, un dia, la mare li va fer un regal. Entre la paperaza que havien salvat del foc hi havia un vell llibre, relligat de pell i amb il·lustracions al carbó. Era un Quixot en francès, una versió íntegra que havien llegit els avis i els besavis. El va llegir i va començar a entendre les darreres raons de la resistència al bloqueig. Les aventures del cavaller de la Manxa es convertiren en la seva mitologia infantil. Tots els soldats que anaven i venien del front eren esprimatxats i valents, austers i estirats, d'una moralitat absoluta, despullada de tota convenció. Com Puixkin, com Malaiovski, com Dostoievski, l'Alexandra trobava en el Quixot les raons d'un món irracional i absurd, les claus per a entendre què significa un setge en una ciutat moderna. Tots els soldats eren el Quixot. No hi podia haver capaltre model literari que es vinculés tan estretament amb la realitat russa. Puixkin havia dit que Brutus o Pèricles, transportats a Rússia, es convertirien''' en simples fatxendes. Però el Quixot, no. Al Quixot s'encaraven el món ideal i el món real, de la mateixa manera que dins la nena Alexandra convivien el món de les bombes que mataven i el món de l'hipopòtam [imaginari] que regalava pomes. Don Quixot era, segons la famosa frase de Coleridge, «la personificació de la raó i del sentit moral despullats de tot judici i comprensió». I és així com la seva mare salvà l'Alexandra de morir de tristesa. "...

EL CAFE DE LA IAIA...

2011-11-08T22:06:00.000+01:00

Els dilluns quan tenia festa, anava a casa seva a visitar-la, ella feia cafè i jo portava una mica de pa de pessic o un xuixo de nata que li agradava molt
Veure-la moldre el cafè amb l'antic molinet tot donat voltes lentament però amb força fins omplir el calaixet de fusta
Mai mes he pres cafè com aquells, els feia amb un pot que tot i esser net ja tenia el color del cafè i la senyal d'on tenia que arribar l'aigua, el colava amb un *xino* (aquells coladors de roba amb forma punxeguda i anse de ferro )
Retirava el pot del foc, protegint els dits amb la cantonada del davantal i el servia en unes taces de topos de color vermell i blanc de duralex que li havien portat de Perpigna, quan aquí encara no sabien ni que era
Era gran..molt gran pero sempre havia fet el cafè aixis...

CURT O LLARG...THAT IS THE QUESTION 2

2011-11-05T16:08:00.000+01:00

Il·lustració de Maja Veselinović

A l'ascensor:

- Bon dia, puja??
- Si niña, que hace un frio!!
- Uf, dons jo no en tinc pas gens, vinc de la pelu i allà amb els secadors...ja se sap
- De la pelu, chiquilla?? mentre em mira al cap amb incredulitat
- Si, si senyora..de la pelu
- Y a que peluqueria vas??
insisteix atònita, mentre jo recordo l'estona que la pobre Joana s'ha tirat per deixar-me *ben despentinada*
no se si faig bé d'explicar-li on es...( a ella tampoc li va el look cassual)

A tot aixo l'ascensor ja ha arribat al tercer...salvada!!

- Bien...buenos dias
- Bon dia senyora

I pujo els altres dos pisos diguen-me..
Missió complerta!
Hi he anat i no es nota...

Amb tot el meu reconeixement a la Lourdes, la Joana i el seu equip

CURT O LLARG...THAT IS THE QUESTION

2011-11-05T08:34:00.000+01:00

Avui tinc hora a la pelu i porto mes de 15 dies..
que si tallo..o que si els deixo créixer...

Els cabells curts tenen menys opcions
i a mi m'agrada variar el pentinat,
però per la fisonomia de la meva cara
em queda molt be
(bé...potser tampoc cal exagerar, en queda bé)

Però si es llarg, avui arrissat
demà estirat
i l'altre reculli't.
Encara que un cabell llarg necessita mes cuidados
i jo soc persona practica
i normalment hi dedico poca estona..

Vosaltres..tambe us hi trenqueu tant el cap??

EL CORAZON SE HA DORMIDO...

2011-11-03T22:43:00.000+01:00

El corazón se ha dormido.
Silencio, no le despiertes,
que asi, durmiendo, durmiendo
ni pena ni olvido siente.
Que no oiga el ruido del llanto.
No escuche los pasos leves
de la soledad del alma
cuando, sin llamarla, viene...
Ni las palabras heladas,
ni los mutismos que hieren,
ni la canción del amor
que veloz pasa y se pierde...
De tanto ver los desengaños
Cansados los ojos tiene,
por eso los ha cerrado.
Silencio..., no le despiertes...

Pilar de Valderrama

Es un poema que escuche en labios cercanos y me parecio bellisimo
Hoy reposaba en un libro entreabierto y mi curiosidad por su autora me hizo descubrir...

Pilar de Valderrama Alday Martínez y de la Pedrera, nació en Madrid (27/09/1889), hija de Francisco de Valderrama Martínez, natural de Santurce (Bilbao), y Ernestina Alday de la Pedrera, de Santander. Su padre fue abogado brillante, diputado por el Partido Liberal antes de los 25 años, y gobernador de Oviedo, Alicante y Zaragoza. En la capital aragonesa, a los cuarenta días de nacer, la niña —de ahí su nombre— fue presentada a la Virgen del Pilar. Después la familia se fue a Mardid tras la muerte del padre. Pilar recibió allí la formación otorgada entonces a las muchachas de su clase social, y estudió como interna en el Sagrado Corazón de Chamartín, adquirió un buen conocimiento del francés y, según recordará en un poema, era considerada algo extraña por sus compañeras: “Cuando yo era niña —niña ya crecida— / me llamaban rara, / porque con las otras niñas, mis amigas, / apenas jugaba...”. Cuando Pilar conoce al palentino Rafael Martínez Romarate, amigo acomodado de Fernando(hermano de Pilar), es un flechazo. Se casan enseguida. Es junio de 1908. Ella tiene 20 años; él, 22. Son jóvenes, ricos, de gustos refinados. Según Valderrama, su marido no resultó, cariñoso con ella y con ninguno de sus tres hijos. A éstos no los acariciaba ni besaba nunca. Al marido le gusta el teatro, con afición especial a la escenografía y la decoración. Pilar escribe poemas, según ella “a escondidas como si cometiera un delito”, aunque Las piedras de Horeb llevaba ilustraciones de su marido, lo cual parece demostrar su aprobación.
Un día su marido le confiesa, que acababa de suicidarse una joven con la cual, a espaldas suyas, mantenía relaciones desde hacía dos años. Pilar conocía de sobra el carácter donjuanesco de su marido, pero esto era diferente. Se trataba de un “hecho trágico que me impresionó dolorosamente, marcando un cambio en mi vida íntima, alterando su rumbo como si se partiera en dos etapas: el antes y el después”. Su primer impulso fue huir de casa, alejarse de una persona que ya le era insoportable. Por fin dijo a su madre, ignorante de lo ocurrido, que estaba mal de los nervios y se marchó a Segovia—con la tarjeta de presentación para Machado— “en busca de sosiego”. Después de algunos días mandó a Machado, a través de un botones, su tarjeta, y aquella misma noche, el poeta se presentó en el hotel Comercio, Valderrama es ferviente admiradora de la poesía de Machado. “La leía con tanta frecuencia”, recuerda en su autobiografía Sí, soy Guiomar (1981), “que yo que nunca tuve en la memoria ni los versos míos, me sabía los suyos de tanto repetirlos en silencio”. Y sigue la musa: “No puedo expresar la emoción que tuve al encontrarme con él y estrechar su mano. Era el poeta tan admirado el que estaba ante mí, con su desaliño, sí, pero con un rostro bondadosísimo, una frente ancha y luminosa, una cabeza, en fin, admirable sobre un cuerpo alto, desgarbado y poco atractivo. Al verme, no supe qué pasó por él, pero advertí que se quedó como embelesado, pues no cesaba de mirarme y apenas habló para decirme cuánto sentía estar tan ocupado con los exámenes, que no podía acompañarme ni atenderme como sería su deseo.
La pareja comienza a frecuentar un café de Cuatro Caminos, el poeta había buscado allí un escondite para sus entrevistas con la musa. En sus cartas a la amada Machado lo llama “nuestro rincón”, o “nuestro rincón conventual”. Valderrama, por su parte, recuerda con nostalgia, en Sí, soy Guiomar, “un salón grande” donde se sentaban “en unas incómodas sillas ante una mesa de mármol, acompañados siempre de algunas parejas de empleados y obreros”. Desde el primer momento, si creemos a Valderrama, ella impuso las condiciones que debieron regir la relación, y le dijo al poeta que por fidelidad a sus creencias, a sus hijos y a sí misma “no podía ofrecerle más que una amistad sincera, un afecto limpio y espiritual, y que de no ser aceptado así por él, no se volveríamos a ver”. Y Machado, según ella, contestó: “Con tal de verte, lo que sea”. Valderrama reconoce que Machado, en virtud de tal pacto, padeció la tortura “de la barrera que nos separaba materialmente”, su posición frente a la diosa se parecía mucho a la del trovador medieval: amor cortés, sí; sexo, no.
Toda vez que, como dice Machado en un poema no publicado en vida, Pilar le había buscado a él, no al revés, las condiciones impuestas se podían considerar harto injustas: “Tú me buscaste un día / —yo nunca a ti, Guiomar, / y yo temblé al mirarme en el tardío / curioso espejo de mi soledad...”.
Valderrama calcula, en sus memorias, que Machado le escribió unas 240 cartas a lo largo de los siete años de su relación, de las cuales ella quemó todas menos “unas cuarenta” en vísperas de la Guerra Civil, escogidas “al azar las que estaban encima, sin releerla siquiera por la premura del tiempo”. De las dirigidas por ella al poeta no parece haberse salvado ninguna. La pérdida de esta correspondencia es una tragedia. Las de Machado constituían una especie de diario íntimo, y hoy serían un documento de inmenso valor para conocerlo mejor.
Para empeorar esta situación, las cartas de Machado salvadas de las llamas fueron manipuladas después por su destinataria cuando decidió darlas a conocer en parte. Se recurrió entonces a cortes e incluso a tratamientos con decolorantes para borrar pasajes considerados imprudentes o arriesgados. Gracias a Cartas a Pilar, la correspondencia existente, conservada en la Biblioteca Nacional de España, se puede leer ahora en su correcto orden cronológico.

Y buscando, buscando he descubierto este otro poema de Machado...

MI CORAZON SE HA DORMIDO?

¿Mi corazón se ha dormido?
Colmenares de mis sueños,
¿ya no labráis? ¿Está seca
la noria del pensamiento,
los cangilones vacíos
girando, de sombra llenos? No, mi corazón no duerme.
Está despierto, despierto.
ni duerme, ni sueña, mira,
los claros ojos abiertos,
señas lejanas y escucha
a orillas del gran silencio.

I DE POSTRES..GALETES !!

2011-11-01T14:53:00.003+01:00

al porquet amb carinyo

POST FUNEST...

2011-10-30T22:25:00.001+01:00

Sempre he dit que no em fa cap gracia pensar en que se'm mengin els cucs quan em mori, osigui que per mi, la millor opció es d'incineració i aixis n'he deixat constància.

Els cementiris em motiven molt poc, em costa retrovarme allà amb la gent que m'he estimat i que ja no hi son; però quan visito un cementiri que no em toca en res, per dir-ho d'alguna manera, la cosa canvia
M'agrada molt els cementiris que tenen la gent enterrada a terra, però avui, al contrari de altres vegades, he mirat enlaire i mireu el que vist...

imatges del cementiri de Colliure

Curiosament aquest dies m'ha caigut a les mans publicitat de una empresa de serveis funeraris, se'm fa estrany que et convidin a visitar les instal·lacions, que et puguis fer una joia amb les cendres del difunt, o que puguis donar el condol on line, aixis com que et regalin un encenedor publicitari on diu algo aixis com..*fuma tranquil, que no tenim cap pressa*

Dons si...aquest post esta sortint algo funest,pero els dies s'ho porten segurament
però ja posats...
Heu pensat mai que voldríeu que digues el vostre epitafi???

BENAURANÇA...

2011-10-30T16:42:00.000+01:00

Qui no tinga a la finestra

dos testos de flors germans,

un aucell dins d'una gàbia,

i un cor enamorat,

no sap lo que és benaurança

ni podrà saber-ho mai.

I a fe us dic que es bella cosa

el diumenge, al desvetlla's

veure en les flors la rosada,

sentir l'aucell refilar

i per gaudir-lo amb l'aimia,

un jorn de festa al davant:

Amb l'aimia que us espera

abocada al finestral

amb el vestit dels diumenges

que es aquell de colors clars.

Joan Maragall

AL MEU PAIS...

2011-10-29T08:37:00.000+02:00

Al meu país la pluja no sap ploure:
o plou poc o plou massa;
si plou poc és la sequera,
si plou massa és la catàstrofe.
Qui portarà la pluja a escola?
Qui li dirà com s'ha de ploure?
Al meu país la pluja no sap ploure....

Raimon

IMAGINA....

2011-10-28T11:13:00.000+02:00

....imagina't que cada gota es un petó
i somriu.

COL·LECCIONS....

2011-10-25T22:44:00.000+02:00

Hi ha qui col·lecciona cantis
d'altres pedres pintades
alguns vitoles, o plaques de cava
fins i tot n'hi han que col·leccionen moments...

Jo... col·lecciono targetes

D'adolescent vaig llegir un llibre on la protagonista
feia col.leccio de targetes i em va sembla tant maco..
que m'hi vaig posar enseguida
d'això ja fa temps,

En tinc moltes de guardades, però aixo..guardades i prou
sempre he dit que el dia que em jubili em dedicaria
a posar-hi ordre

Tinguen en compta que cada cop tinc mes lluny la jubilació
i que cada vegada hi han mes targetes...
tindre que prendre alguna determinació.

I vosaltres..que col·leccioneu??

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

2011-10-24T07:06:00.001+02:00

Sóc un home que no té més remei que escriure,
i no té més remei que escriure certes coses,
i les diu, i les diu com les veu, com les sent,
o potser com les viu, amargament, amb presses,
pensant que va a morir-se demà o despús-demà,
amb alegria a voltes, però amargament sempre,
amb una coentor des dels peus al cervell,
en carn viva, cremant-li les boles dels ulls.
Escrivint em sé lliure. Absolutament lliure.

3 ANYS MIRANT AMB ULLS DE SARGANTANA...

2011-10-23T15:07:00.001+02:00

Ens hem vestit amb les nostres millors gales per rebre les vostres felicitacions
gracies...
perquè tenir-vos amb nosaltres
a estones empenyent a estones estirant
però sentir-vos sempre aprop, es de lo millore't que ens pot passar...

Esperem seguir creixent i compartint aquest espai amb vosaltres

us estimem!

Àngels i sargantana

paseu, paseu i ho celebrarem !!

TRES

2011-10-22T17:03:00.000+02:00

tres porquets...

tres bessones...

tres reis...

tres negacions de sant Pere...

tres colors primaris...

tres oportunitats fins que va la vençuda...

tres punts de suport per mantenir L'equilibri...

tres mosqueters...

tres es l'edat en que comença L'educació infantil..

tres delícies té l'arros...

tres dimensions físiques aparents de l'univers...

tres es el nombre atòmic del liti...

tres costats té el triangle...

tres, representa la vida per als xinesos...

tres son les gracies...

tres tipus D'ànima segons Aristòtil...

tres,

tres..

tres....

ETA...

2011-10-20T21:34:00.000+02:00

eta..
eta..
eta...
...etamos contentos !!

UN FLASH...

2011-10-19T08:49:00.000+02:00

Avui al fer el dinar,
m'ha vingut l'imatge tendre de la meva mare repassant les llenties per treure'l-hi les pedretes,
passant-les dolçament i amb cura d'una mà a l'altre,
i de tant en tant bufant una mica...

LLEGIA...

2011-10-16T20:59:00.000+02:00

Avui llegia al punt, un article de Xevi Xirgo...i m'ha semblat maco el que deia, mireu....

"Brots verds" a la carretera

“No sé si s'han trobat per la carretera cap furgoneta d'Envialia. Quan ho facin,
se'n recordaran”

si clikeu a sobre l'imatge encara veureu mes d'envialia

...Anys enrere, darrere els camions de distribució d'una coneguda marca de cerveses hi havia dibuixada un ampolla amb el logotip de la marca i, a sota, una frase que deia “Pídanos paso. Usted primero”. Suposo que els publicistes de la marca pretenien posar-se a la butxaca els conductors que anàvem darrere del camió de manera que, si feien sonar el clàxon, el camioner ens deixés passar amablement. Un dia que anava darrere d'un d'aquests camions lents i atrotinats de la companyia se'm va acudir fer sonar el clàxon (insistentment perquè no s'apartava, també és veritat), i encara em ressonen els timpans de l'escridassada que em vaig guanyar. Vaig arribar a la conclusió que pintar segons què en els vehicles de repartiment és perillós. Fins que aquests darrers dies n'he vist uns quants de la companyia Envialia, que porta paquets amunt i avall. Si n'han vist algun segur que se'n recorden.

Dies enrere vaig veure una furgoneta que duia pintada –i ben gran– la frase: “Cada minut que passa és un minut menys perquè passi la crisi.” Fantàstic.

I ahir en vaig veure una altra que deia: “Si alguna cosa pot sortir bé, sortirà bé.” Ara que quan vas en cotxe escoltant l'informatiu no et poses a plorar de miracle, els asseguro que veure missatges com aquest per la carretera et canvien el dia. Tenen furgonetes que diuen: “Avui pot ser un dia perfecte, demà serà millor”; “No et fas més vell, et fas més savi” o “Després de la tempesta sempre, sempre, sempre surt el sol”. I aturat a les rondes te'n pots trobar una que diu: “Un embús és un bon lloc per fer amics.” Ara mateix no necessito enviar res. Però gràcies. De veritat.

LA MEVA BOSSA...

2011-10-15T13:22:00.000+02:00

Jo no sortiria de casa sense ella, tan se val que sigui mes glamurosa o menys
sport o motxilla, en pell o lona, negre o estampada ... però sempre amb la bossa

Es on portem totes les nostres pertinences imprescindibles
i unes altres que no ho son tan
i sovint també les de les nostres parelles que no en porten

A la meva bossa encara hi podríem afegir el tabac i un llibre si fos cap de setmana.

Us convido a ensenyar les vostres,
o totes aquestes cosetes que porteu sempre al damunt
i sense les que no sortiríeu de casa

Sempre m'ha fet gracia quan els meus fills s'en van
veure'ls fer la seva dansa al mes pur estil macarena
davant la porta del ascensor;
ma detra a la butxaca del pit esquerra
ma esquerra a la butxaca de radera dels texans
ma dreta a la butxaca dreta de davant dels pantalons,
ma esquerra la butxaca de la cama esquerra dels texans...
llavors ja es queden tranquils que porten el mòbil, les claus de casa, les del cotxe i la cartera
amb una bossa, seria mes fàcil...de debò

Us hi animeu??

LA MOCHILA...

2011-10-14T08:00:00.000+02:00

LEIDO EN LA VANGUARDIA...

El pleno de la Diputación de Barcelona del pasado mes de septiembre acordó incoar un expediente de revisión de un decreto de la presidencia de la institución del año 2004. El asunto, que figuraba en el punto diez del orden del día y que fue aprobado por todos los grupos, salvo el PSC, aparentaba ser un trámite de lo más anodino. Sin embargo, lleva camino de convertirse en un escándalo político.

El expediente implica la revisión del sistema de complementos salariales con los que la Diputación blindaba desde el 2004 los sueldos de los altos cargos empleados en esta administración. Un sistema que podría incurrir en diversas ilegalidades que ahora está estudiando la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat. Se trata de un asunto muy delicado, porque, una vez puesta en marcha la revisión, nadie sabe a ciencia cierta cómo acabará y a quién puede afectar.

En síntesis, desde el 2004 y en virtud de un decreto de la presidencia, que entonces ocupaba José Montilla, todos los trabajadores de la Diputación y sus organismos autónomos que cesaban en alguna responsabilidad pero seguían en nómina de la casa mantenían catorce pagas de su anterior salario, tanto si ascendían como si bajaban de categoría. A lo largo de los diez años, el complemento iba disminuyendo un diez por ciento cada año. Esta medida, conocida popularmente como la mochila, se ha seguido aplicando, con una ligera modificación realizada en el 2008, cuando el presidente era Celestino Corbacho, hasta que a finales del pasado mes de julio, el nuevo presidente de la Diputación, el convergente Salvador Esteve, decidió no seguir aplicándola y retener la cuantía de estas retribuciones complementarias hasta que se verifique su legalidad. El mismo decreto firmado por el presidente acordó llevar el asunto al pleno para abrir el expediente. La cuantía de estas retribuciones y el número de personas que se beneficiaban de ellas no se conoce, pero, con toda seguridad se trata de una cifra muy importante.

La nueva presidencia de la Diputación, que no ha querido hacer ningún comentario sobre el citado decreto, encargó, según ha podido saber La Vanguardia, un informe a los servicios jurídicos del que se desprende que los citados complementos podrían ser ilegales por diversos motivos, a saber: en primer lugar, porque fueron adoptados por la presidencia de la Diputación cuando el órgano competente era el pleno; en segundo lugar, porque se trata de unas retribuciones que escapan al marco legal de las administraciones locales del que la Diputación no podía desentenderse por su cuenta y riesgo.

El informe llega a sugerir que estos complementos podrían ser pagos realizados indebidamente. La mochila puede ser mucho más pesada de lo que creían quienes la llevaban a cuestas.

DE PENA...

A LLANÇA...

2011-10-11T08:32:00.000+02:00

PADRINES...

2011-10-09T07:12:00.006+02:00

En xexu em va dir padrina,
va esser un atac per sorpresa
per mi les padrines eren aquelles iaies fosques,
velletes i arrugades com una pansa
i ostres..jo no m'hi veig encara

Prou va costar quan van començar a parlar-me de vostè
i a dir-me senyora
però no fotem....padrinaaaaaa !!!!!
jaajjajajj

Tot i aixo callaré perque cada cop em queda menys
per esser-ho...

Però la meva reflexió es:
Te a veure l'edat amb el temps viscut...?
o es tan sols un estat d'ànim...?

aquestes podriem esser l'Assumpta, la Carme, la Zel, la Marta o la Mireia , no?? jajajjajaja

BESO...

2011-10-08T07:07:00.002+02:00

De los medios de comunicación
en este mundo tan codificado
con internet y otras navegaciones
yo sigo prefiriendo
el viejo beso artesanal
que desde siempre comunica tanto

Mario Benedetti

EM FAIG GRAN...

2011-10-07T06:58:00.000+02:00

Ara que començava a assimilar lo del bluetooth...

em parlen de whatsapp..

uffffff.....

SEVILLA...

2011-10-06T08:36:00.000+02:00

Ni cal dir que ahir no vaig pas anar de casament a Sevilla, nomes em faltaria!

Peró es cert que van venir a la meva memòria molts records..

la Giralda,

el passeig amb carruatge de cavalls fins als jardins de Maria Luisa,

els patis interiors, plens de flors

els passejos aprop del Guadalquivir

i els seus ponts

Triana,

el rebujito i el pescaito frito

ummmmm...Sevilla..mi arma !!

ELS POTS I LES OLLES...

2011-10-04T07:55:00.000+02:00

Deia en Serrat, que els fills eren aquells *locos bajitos* que es movien amb els nostres gestos
res mes encertat, crec
El meu fill te un blog i el visito habitualment, primer perquè soc la seva mare, jejje i desprès perquè m'agrada el que diu i com el porta
El que em sorpren es quan hi llegeixo coses semblant a les que jo he dit o fet (per molt que a ell no li agradi)
Potser en el dia a dia no se apreciar-ho amb la mateixa claredat que allà que ho llegeixo amb ulls d'estrany, de foraster; però no puc evitar que m'agradi i que em fasi sentir orgullosa

I es que ja ho diuen que els pots s'assemblen a les olles oi?

ARA QUE TINC 20 ANYS...

2011-10-03T07:44:00.000+02:00

Aviam, que son aquestes rialletes nomes llegir la capçalera?

Jo, diria que tots o la immensa majoria dels que passem per aquí tenim 20 anys, l'únic que alguns fa tant de temps que els vam fer que ja ni ho recordem..
Aquesta cançó sempre m'ha donat empenta i he pensat que avui dilluns es el que molts necessitem
Pensat fredament lo millor dels 20 anys era tenir tota la vida per davant, però..

Vosaltres voldríeu tornar-hi als 20 anys ??

PD. no val dir que si amb l'experiència d'ara...aixis es fàcil, jejejejj

M'HI NEGO !!

2011-10-01T23:51:00.000+02:00

Estic llegint dos llibres de l'Eduard Punset; *excuses per no pensar* i *el viatge a la felicitat*
Em semblen molt interessants . Diria que els ha escrit per mi, detalla mil situacions i reaccions iguals a les que he viscut.
Tot basat en la lògica i en l'estudi científic del cervell, les neurones o les hormones

Peró m'hi nego, no deixaré que cap científic i les seves *logiques explicacions* em negui el plaer de pensar en l'atzar, la màgia, l'il·lusion i situí al cervell el que realment neix al cor

M'hi nego !

RECORDEU...?

2011-10-01T08:16:00.000+02:00

PENSAVA...

2011-09-30T06:13:00.001+02:00

Si el paper el treiem dels arbres,
en arribar la tardor...
cauran les fulles dels llibres??

SI US PLAU....

2011-09-29T07:13:00.001+02:00

M'agrada esser educada, potser esta passat de moda, però m'és igual
No suporto quan sento:
-Annaaaa !
i l'Anna respon: queeeeeeeeeeeeee
No es mes maco dir: diguem o que vols,?

Avui dia la formula *SI US PLAU* esta totalment en desús
i algo semblant li pasa al *gracies*

Ja sabeu el que diuen...
feu el favor d'esser ben educats que no costa una punyetera m....

;-)

NO TE RINDAS...

2011-09-28T06:37:00.000+02:00

No te rindas, aún estás a tiempo
De alcanzar y comenzar de nuevo,
Aceptar tus sombras,
Enterrar tus miedos,
Liberar el lastre,
Retomar el vuelo.
No te rindas que la vida es eso,
Continuar el viaje,
Perseguir tus sueños,
Destrabar el tiempo,
Correr los escombros,
Y destapar el cielo.
No te rindas, por favor no cedas,
Aunque el frío queme,
Aunque el miedo muerda,
Aunque el sol se esconda,
Y se calle el viento,
Aún hay fuego en tu alma
Aún hay vida en tus sueños.
Porque la vida es tuya y tuyo también el deseo
Porque lo has querido y porque te quiero
Porque existe el vino y el amor, es cierto.
Porque no hay heridas que no cure el tiempo.
Abrir las puertas,
Quitar los cerrojos,
Abandonar las murallas que te protegieron,
Vivir la vida y aceptar el reto,
Recuperar la risa,
Ensayar un canto,
Bajar la guardia y extender las manos
Desplegar las alas
E intentar de nuevo,
Celebrar la vida y retomar los cielos.
No te rindas, por favor no cedas,
Aunque el frío queme,
Aunque el miedo muerda,
Aunque el sol se ponga y se calle el viento,
Aún hay fuego en tu alma,
Aún hay vida en tus sueños
Porque cada día es un comienzo nuevo,
Porque esta es la hora y el mejor momento.
Porque no estás sola, porque yo te quiero.

Mario Benedetti

PÀNIC

2011-09-27T07:35:00.000+02:00

Pànic, si..he dit pànic
Es el que em fan sentir aquestes persones que condueixen aquest cotxes petits per els que no cal carnet de conduir
Sovint o son molt joves (els menys) o son gent molt gran amb problemes per renovar el permís i amb la consegüent falta d'agilitat a l'hora de maniobrar i reaccionar
Que Deu ens agafi confessats!!

BLUES DEL DIUMENGE...

2011-09-25T18:05:00.001+02:00

fa una mica de musica??

La plaça du un bany extra de Sol.
Si jo ahir era un vampir,
per què no estic dormint?
Correus és tancat,
el dia ha començat havent dinat.

No vull que es faci fosc
quan el cor em canti el blues del diumenge.
Em moriré, tot taronja al meu carrer.
Sospir prop del teu pit.

No faré res perquè no vull ni que pogués.
Resposen les neurones del bonic ball d´ahir.
Ben quiet com un gripau
em miro els meus mitjons de color blau.

No vull que es faci fosc
quan el cor em canti el blues del diumenge.
Em moriré, tot taronja al meu carrer.
Sospir prop del teu pit.

I com que tu també seràs de gelatina
et menjaré amb una cullereta.
I tu, si vols, et pots menjar un borratxo,
que també fa diumenge, ooooh diumenge...

No vull que es faci fosc
quan el cor em canti el blues del diumenge.
Em moriré, tot taronja al meu carrer.
Sospir prop del teu pit.

Quan es fa fosc,
quan el cor em canti el blues del diumenge.
Em moriré, tot taronja el meu carrer.
Sospir prop del teu pit.

lax'n' busto

PARAULES...

2011-09-24T12:58:00.000+02:00

Nosaltres, ben mirat, no som més que paraules,
si voleu, ordenades amb aliva arquitectura
contra el vent i la llum,
contra els cataclismes,
en fi, contra els fenòmens externs
i les internes rutes angoixoses.
Ens nodrim de paraules
i, algunes vegades, habitem en elles,
així en els mots elementals de la infantesa,
o en les acurades oracions
dedicades a lloar l'eterna bellesa femenina,
o, encara, en les darreres frases
del discurs de la vida.
Tot, si ho mireu bé, convergeix en nosaltres
perquè ho anem assimilant,
perquè ho puguem convertir en paraules
i perduri en el temps,
el temps que no és res més
que un gran bosc de paraules.
I nosaltres som els pobladors d'aquest bosc.
I més d'un cop ens hem reconegut
en alguna antiquíssima soca,
com la reproducció estrafeta
d'una pintura antiga,
i hem restat indecisos
com aquell que desconeix la ciutat que visita.
Però la nostra missió és parlar.
Donar llum de paraula
a les coses inconcretes.
Elevar-les a la llum amb els braços de l'expressió viva
perquè triomfem en elles.
Tot això, és clar, sense viure massa prop de les coses.
Ningú no podrà negar que la tasca és feixuga.
Miquel Martí Pol

MÉS ESQUERDES...

2011-08-23T20:02:00.000+02:00

Per tal que bategui el teu cor no és necesari que estimi,
però si no estima el teu cor,
per a què batega?

La vida, a vegades, es cansa de viure'm
I jo, a vegades, fins i tot de no viure-la

Quan estic sol, no estic sol del tot.
Algú m'acompanya i aquest algú,quan no som jo,
és la meva soletat, que també som jo.

I si encara trobes un poc de llum en els meus ulls,
és que encara no s'ha fet tot de nit, a lameva ànima

El silenci té les seves pròpies paraules, callades,
i aixis les sent, callades.

Els meus grans naufragis mai no han estat en grans mars.
Ni tan sols en mars.
Vaig obviar ensenyar a nedar al meu cor en les llàgrimes

Quand vull escoltar el silenci, no escolto el silenci,
em faig jo mateix silenci i m'escolto a mi.

Quand mir l'infinit, no veig el que és proper.

I si nomes hi hagués estrelles,
qina d'elles seria el nostre sol?

Si escoltes, no si parles,
sabràs quin só més bell té la paraula comprensió

Quan m'atur, veig que totes les coses funcionen igual sense jo,
i que faig jo sense aturar-me si totes les coses
funcionen igual sense jo?

No t'esforcis.
El dolor creix sol, perque regar-lo amb llàgrimes ?

Quan em vas deixar de mirar, ja mai més
em vaig veure com em veia en els teus ulls,
cecs als meus defectes.

L'amor quan dol,
és amor o dolor?

Fart de viure com visc,
de tant en tant em regal un somni

Vaig tancar els ulls per no veure amb la ceguesa
en que de vegades miren els meus ulls oberts

Desitjable és anar en companyia d'algú,
no vora algú.

Cada vegada que em despert, torna continuar la vida,
perque en somnis no la visc;
m'atur per a somiar-la.

ESQUERDES, DE JAUME MESQUIDA

2011-08-22T19:33:00.000+02:00

Aprofitant les vacances estic llegin varis llibres,
un d'ells es diu Esquerdes i es d'en Jaume Mesquida, un poeta de Mallorquí
em té fascinada !!
Us en deixo unes perles...

Un gra d'arena en els teus ulls.
Que arid és, però mira'l, s'ha convertit en una llàgrima.

I cada alè, mirant des del començament és un alè més,
i mirat des del final és un alé menys.

Quan més fortes son les meves debilitats,
més dèbil em sent.

Només es veu la vida de color rosa en els escasos
llampecs de lucidesa que deixa l'angoixa.

La música es la més bella agressió que pot
fer-se al silenci.

Qui no es capaç d'arribar a algun grau de follia,
només aconseguirà viure en la superficialitat.

Vida i mort son dos antagonistes que se complementen
Alló que no acaba de fer malbé una,
ho fa malbé l'altra.

La vida ens mata a poc apoc;
la mort de cop.

Dels meus pensaments en flames, ja no queden ni
els calius sota les cendres dels somnis.

El que fa únicament de vegades la mort és
certificar la nostre defunció.

L'home empobreix a mesura que perd les seves il·lusions.

Gracies Helena.

LES ÀREES, MES ECOLÒGIQUES ...

2011-08-20T13:51:00.000+02:00

He viatjat, ja us ho aniré explicant, però algo senzill i que m'alegrat ha estat trobar en algunes àrees de servei de les autopistes servilletes de paper reciclat
perquè no a casa?? i el paper higiènic,o el de cuina?

L'estiu i els seus canvis de horaris, de rutines diferents....les vacances, ens mantenen ocupats i allunyats, però en el fons..tots soms aquí, oi?
ens anem llegint...aprofiteu l'estiu, que ja s'acaba !!

MORIR EN TRES ACTES...

2011-08-03T02:01:00.000+02:00

Ja sé que es tard i en realitat estic cansada, però vull escriure ara que tinc les sensacions a flor de pell encara
Tinc la sort de viure amb una persona que te la propietat de convertir en especial un dia que no prometia massa, i aixis ho ha fet avui un cop mes
Peró no patiu que no entraré en detalls, tan sols volia aconsellar-vos que si en teniu l'oportunitat veieu la pelicula *morir en tres actes* que es la radera cosa que hem fet avui
Encara no esta en el circuit comercial, però de moment en teniu possibilitat avui i demà a la Ciutadella de Roses on es projecta a les 10 de la nit al aire lliure.
L'escenari ja s'ho val, però la peli també, de debò
La majoria dels artistes pertanyen al Grup de Teatre de Roses, però al meu entendre no tenen res que envejar a artistes de primera fila, tot i esser aficionats
Califiquen la pelicula de comèdia seriosa, però a la fi..es una historia d'amor i realment te tots els ingredients per passar una bona estona
Osigui que ja ho sabeu....Morir en tres actes !!

UN SOMRIURE DE 170 €

2011-07-28T22:35:00.000+02:00

Ja fa temps que ens coneixem; ell... la meva matricula i jo...el seu numero d'agent
Peró encara aixis, no hi ha filing ho sento.
L'altre dia ens varem creuar al carrer i em va somriure.
Si, si..em va mirar i em va somriure!!
No m'ho podia creure...
fins que vaig girar la cantonada a on havia deixat el cotxe aparcat al matí
Apa....80 € de la grua i 90 € de la multa.

Millor una ortodoncia !!

EL SOSI...

2011-07-24T15:39:00.000+02:00

Tot i que era un elefant, ella li deia *el sosi*.
Li van regalar quan va néixer i no es van separar mai.
La recordo amb l'animaló agafat del coll, potes i cua penjant cansadament quasi tocant el terra,i ella fent la pipa amb l'altre mà.
Estava descolorit, recusi't i perdia el relleno per algun racó de la pota..pero era *el sosi*

LUCIEN FREUD

2011-07-22T08:49:00.000+02:00

MOR LUCIEN FREUD

DALI / FIGUERES

2011-07-19T13:44:00.000+02:00

Tanta gent que visita el Museu Dalí....

i tant poca que coneix la ciutat de Figueres.

Llastima!!

LLUNA...

2011-07-17T11:56:00.000+02:00

El far es creia que el seu parpelleig era el motiu de que tots miresim cap a la Meda Gran,
no veia que darrera seu hi havia lluna que ens fascinava amb la seva brillantor
i el reflexa sobre el mar que ens oferia

Potser es aixis com veien la lluna des de la mítica Cypsela...

LA BOTZINA...

2011-07-16T09:20:00.000+02:00

He sentit una botzina i el record m'ha portat a anys enrere quan mamare s'estava recuperant de una embòlia que la va tenir immòbil per un temps (i de la que desprès es va recuperar totalment)
Aquells dies vivia amb la meva germana, dons tot i tenir una filla petita, disposava de mes temps a casa i podia estar per totes dues; en sortir del treball jo hi anava i aixis l'alliberava una mica
La mare quasi no parlava, o no se l'entenia, que potser es diferent, tampoc tenia força a les mans.
Passava hores sentada en el seu balanci, que era d'on menys s'esmunyia
La seva angoixa mes gran era com fer-ho per comunicar-se amb nosaltres..per cridar-nos si volia res
Varem inventar que posant una botzina lligada a la pota de darrera del balanci, nomes li calia donar-se una mica d'impuls i l'andròmina sonava sense cap esforç; aixo la tranquil·litzava.
Varen esser dies complicats, però érem juntes..i avui aquella botzina me'ls ha recordat

Us estimo a totes tres... sigueu on sigueu

L'ILLA DELS SENTIMENTS...

2011-07-10T12:42:00.000+02:00

Hi havia una vegada una illa on habitaven tots els sentiments, un dia la Saviesa va cridar-los a tots per tal de donar-los una noticia molt important. Quan el Despiste es va donar per enterat i la Mandra es va desvetllar la Saviesa va parlar.
"Amics. Us he reunit en aquesta platja per donar-vos una noticia molt important. L'illa s'enfonsa i no hi ha marxa enrere. Us recomano que a partir d'ara comenceu a contruïr una manera per escapar d'aquest lloc ja que l'enfonsament es farà de mica en mic. Si m'ho permeten jo ara marxaré ja que la Prudència i jo em fet un avio y marxarem ara mateix"
Davant d'aquesta noticia tothom es va quedar parat mentre veien com la Saviesa i la Prudència marxavem en l'avio portant com a polissó a la Por que se les havia ingeniat per colar-se dins de l'aparell.
En aquell precis moments tots els sentiments es van ficar a treballar per construir-se un mitjà per sortir de l'illa el més aviat possible. Tots excepte un, l'Amor que no s'acabava de creure que l'illa s'enfonses. Per ell aquella illa había sigut el millor que li havia passat mai, va passejar per la platja recordant tots aquells moments en que es va estirar a la sorra per tal de disfrutar del sol, d'aquells dies en que va jugar a l'aigua i es va despedir de cada pedra, cada lloc important, cada palmera que estaba aprop de la platja.
En un moment determinat l'Amor va pensar que en realitat l'illa no s'enfonsaría del tot, no podia entendre com una cosa de la que ell n'estava tant desaparegués com si res, així que va començar a medir la profunditat de l'aigua per adonar-se que efectivament l'illa s'estava enfonsant. L'aigua el va obligar a endinsar-se a la selva i allà va despedir-se de casa bri d'herba i de cada arbre però aviat tot es va anegar i es va convertir en una zona pantanosa.
L'Amor va pensar que en realitat l'illa s'enfonsaria una mica però que després tornaría a resorgir. Ara estava en la part més alta de l'illa que si de fet no era la que més li agradaba era la més seca de totes. Però l'aigua pujava i pujava, només quedava un porci de terra i llavors l'Amor es va adonar que realment l'illa s'enfonsava i ell, en la seva ceguera, no havia construit cap mitjà per escapar d'aquell lloc.
Des de el porci de terra on estava va poder veure com els altres sentiment fugien amb diferents tipus de barques. Va poder divisar una balsa fosca i trista que s'apropava, era la Tristor que no parava de plorar...
"Tristor! jo que sóc germà teu, que sentim de la mateixa manera, deixa'm que pugi a la teva balsa i tots dos deixarem aquesta illa que s'enfonsa" la Tristor estava tant trista que va mirar a l'Amor amb llàgrimes als ulls i plorant va marxar sense dir res.
Una altre barca molt luxosa va passar davant d'ell, era la barca de la Riquesa
"Riquesa! la barca que tens es gran i sembla que hi pugui cabre, em portaries amb tu?"
"Perdona Amor, però t'has vist? no puc permetre que algú tant lleig com tu estigui a la meva barca"
Seguidament va passar una altre barca, la de l'Odi del que l'Amor va deixar passar degut a la mirada amarga i el gest del sentiment que no el va voler al seu costat.
La veritat es que la cosa no pintava gaire bé per l'Amor, es va seure en un tros de pedra rodejat d'aigua i va plorar per la seva sort, l'enfonsament de l'illa que tant estimava acabaria amb ell, seria la fi de l'Amor. Quan més malament estava algú el va cridar a la seva esquena, al girar-se va veure a un vellet en na petita barca que li feia senyals perque s'acostés.
L'Amor va pujar sense pensar-ho i van remar plegats mentre s'allunyaven de l'illa. Molt apenat l'Amor va mirar cap a l'illa i va exclamar.
"Ja no hi haura cap illa com aquesta"
"La veritat es que no, no hi haura cap igual" va contestar el vellet sorprenent a l'Amor que esperava una resposta que l'animes.
Van remar en silenci fins que van arribar a una nova illa on estaven tots els altre sentiments. L'Amor es va sentir molt content i va saludar a tothom, al girar-se per agrair-li tot al vellet aquest havia desaparegut. L'Amor va dirirgir-se a la Saviesa que ho savia tot, ella després d'escoltar la definicio del vell va pensar-hi una estona i li va dir.
"El vellet que t'ha salvat Amor es el Temps i es a ell qui li has d'agraïr el no haver desaparegut amb l'illa"

ELS FALCONS JA VOLEN...

2011-07-02T11:57:00.000+02:00

01/07/2011 - 10:26h Des del passat onze de juny, tres pollets de falcó pelegrí procedents del centre de Vallromanes viuen en un terrat de Figueres des del qual han començat a sobrevolar la ciutat amb un objectiu clar: reduir la presència d’estornells i coloms. La iniciativa ha partit del jove estudiant Arnau Sargatal, fill del conegut ornitòleg Jordi Sargatal, que ho va proposar a l’alcalde Santi Vila, que de seguida va donar suport a la idea.
Sargatal explica que “aquesta iniciativa ja s’ha estat aplicant a altres grans ciutats europees on l’aliment és abundant per als falcons -bàsicament mengen coloms i estornells- i tenen edificis alts que poden servir com a penya-segats on criar”. Afegeix que “el falcó pelegrí és una espècie totalment aèria, que menja únicament aus o ratpenats i amb una capacitat de vol increïble”.

he llegit aquesta noticia a L'HORA NOVA i la volia compartir amb vosaltres, se que us va agradar l'iniciativa i la seva resposta

Bon cap de setmana !!

EL SENYOR PERE...

2011-06-29T16:04:00.000+02:00

La calle Arquimedes en sombra. Ocultan los altos caserones
el sol que muere; hay ecos de luz en los balcones.
¿No ves, en el encanto del mirador florido,
el óvalo rosado de un rostro conocido?
La imagen, tras el vidrio de equívoco reflejo,
surge o se apaga como daguerrotipo viejo.
Suena en la calle Arquimedes sólo el ruido de tu paso;
se extinguen lentamente los ecos del ocaso.
¡Oh angustia! Pesa y duele el corazón... ¿Es ella?
No puede ser... Camina... En el azul, la estrella.

Si l'Antonio Machado l'hagues conegut, segur que l'hagues escrit aixis,

cap com el carrer Arquimedes i el senyor Pere !!

CADA MATÍ

2011-06-26T08:11:00.000+02:00

Cada matí, abans de sortir de casa teva,
renta't els ulls amb aigua destil·lada
i frega't les arrugues amb paper de vidre.
Com el peix que remunta tossudament el riu,
afua el gest, que l'aigua no et deturi,
i aprèn-te bé el contorn de cada pedra.
Cada matí, abans de sortir de casa teva,
glopeja vent per la finestra oberta,
mastega arrels d'herbes amargues,
perfuma't les aixelles amb llimones
i esmola't dents i ungles
que, quan mudi la lluna
-i mudarà, company, d'això no en dubtis-,
no t'hagis d'aplicar pegats ni untures
per suportat l'impuls de les noves marees

Miquel Marti i Pol

Faig servir paraules del mestre per esser aqui,
les meves estan encallades en algun arbre
des de l'ultima tramuntanada...
Tingueu un bon dia

PAPER...

2011-06-07T23:08:00.000+02:00

Sempre m'agradat el paper
Recordo quan de petita feia pals i ganxos en unes llibretes de la mare que tenien les inicials C.T.N.E. escrites en negre ,
despres a l'escola els quaderns d'en rubio eren els eterns companys,
els patufets.. *azucenas* o les *hazañas belicas*varen esser amb mi tot l'estiu quan em vaig trencar el braç
al anar creixent el *diari* es va convertir en el millor confident
voleu creure que recordo com era el estampat del paper que embolicava els meus primers sostens?
i tambe era de paper la meva primera nomina
despres les cartes d'amor..el certificat de casament, i el llibre de família, les esqueles i les noticies fresques
i tornar a començar..
els cromos dels nens, els embolcalls de les castanyes a la tardor, les nadales i les fotos

els butlletins de les notes, els programes del cinema i les factures del cotxe nou i els fanals de anar a esperar els reis, les explicacions dels medicaments

Paper amb cognoms... de estraça, de plata, pinotxo, de barba, de seda, d'arròs,kraft,de cotó, de diari, mache, de tela. d'avió, de vidre...
No sé imaginar un moment de la meva historia que no tingui paper aprop
i sempre l'he vist com algo especial i imprescindible

Ara ell, com nosaltres també evoluciona

S'ha tornat tan ecològic i cuidados amb el medi ambient con nosaltres i fins i tot potser mes

Heu sentit parlar del paper de pedra? del paper de llavors?

D'aquest ultim, se que ja us en ha parlat en Garbi24, pero sobre tot, no li feu cas si us plau

S'ha oblidat l'important proces de posar el paper el paper en remull uns dies perque germinin les llavors.

Ara no li quedarà cap mes remei que fer la dança de la pluja al mes genui estil xeroki, cada dia al alba i al capvespre, si vol recullir camamilla al seu jardi.(i aixo penso que els seus veins ja no ho podran soportar)

Pero tranquil, Joan..el blanc et quedarà molt be !!

Aqui us deixo una imatge de la meva experiencia personal amb el paper de llavors, la primera imatge es als pocs dies quan ja ha germinat i s'endevinen les fulles i tot

a l'altre imatge la camamilla en la actualitat

Ja nomes em falta que fasi flor...

No es magic el paper??

FIRA DE LA CULTURA ECOLÒGICA

2011-06-01T21:53:00.000+02:00

L'ESTRELLA DEL 2011

2011-05-28T16:03:00.000+02:00

Si voleu veure el nou anunci de ESTRELLA DAMM que l'Isabel Couxet ha gravat per terres empordaneses i que s'estrenarà el dilluns, nomes heu de clicar a sobre de l'imatge
Xulo, ehhh!!

SABÓ ...

2011-05-25T20:59:00.000+02:00

Ja se que nomes es una pastilla de sabó
però quan me l'han regalat m'ha fet il·lusió
sempre em diuen que soc una antiga
encara que a mi tenir la pastilla entre els dits
i la sensació que em deixa a la pell, em fa sentir be.

A mes es un sabó molt natural
i te totes les olors del camps
de userda, ginesta, xiprer
es com un passeig de diumenge
o com la pluja a la cara

Dec esser un *esperit petit* i per aixo..tot m'omple
Però us deixo que m'he de anar a dutxar...

SI NOSALTRES CALLEM...

2011-05-22T22:08:00.000+02:00

Si nosaltres callem, qui parlarà?
És cert que val ben poc la nostra veu.
Som gent de poca empenta,
massa frívols i tot perquè ens escoltin.
Tanmateix allò que resta
de més pur en nosaltres
val tant -ho sabem bé- com el neguit
de qualsevol hereu d'aquest insigne
llinatge de vençuts.
Cal que insistim,
com qui pidola, si voleu, davant
de cent portes barrades.

Miquel Martí i Pol

UNA CANÇO...

2011-05-19T20:10:00.001+02:00

Fa uns dies que aquesta canço em presegueix..i lo millor es que la segona part...m'exalta..em motiva...em...em...no se com dir-ho !

Hi ha fins i tot el dret a la rebequeria??

Aviam que us sembla a vosaltres...

Apostols i cabdills:
llenceu el crit d´alerta!
Savis, tècnics, obrers
forceu les vostres màquines.
Genis de totes les arts
embelliu la croada.
Homes, dones, infants,
de tota llengua i raça
i els misers i els vençuts
ramada innumerable.
espereu i engrossiu
el clam que ens agermana.
Encara hi som a temps,
encara, encara, encara.
Destruirem un món
estúpid i sense ànima.
Cavem els fonaments
d´una vida més alta !!

???

2011-05-17T20:26:00.000+02:00

segur que encara no es jornada de reflexió??

TRAMUNTANA MAVERICK

2011-05-16T14:16:00.005+02:00

Maverick Viñales, un Figuerenc,de 16 anys i poc mes, ha aconseguit aquest cap de setmana guanyar el Gran Premi de França de motociclisme que es celebrava a Le Mans.

Es admirable, cert..peró no us en fare pas una cronica esportiva, tranquils .

Peró m'agrada quan sento que diu que vol esser notari...que treu molt bones notes,

Tot aixo em fa pensar que a mes de tenir un campió..hi ha un home de seny i que per molt depresa que corri, toca de peus a terra

Li desitgem molta sort i molts èxits i li recordem que encara que desde el sofà de casa..tots l'empenyem.!

Maverick, (que per cert es diu aixis per l'afecte que el seu pare sentia per el personatge de la peliculaTop Gun ,interpretat per Tom Cruise) forma part de aquesta generació de gent jove que com l'Arnau i tans altres ens fa sentir orgullosos d'esser empordanesos.

Si es que la tramuntana...

web oficial..http://www.maverick25racing.com/

TOT S'HI VAL??

2011-05-15T16:41:00.000+02:00

Es època de eleccions, i tots sabem l'esforç, els diners i el temps que suposa aixo

Si prèviament hi ha un repartiment d'espais per col·locar la propaganda electoral,

com es que desprès no es respecta??

Jo en soc una simple espectadora,(gracies a Deu, prou creu tenim, ja!)

però considero que es poc ètic enganxar publicitat a sobre de la de un altre grup.

Si per aconseguir entrar a l'ajuntament fan aixo?? que podem esperar d'ells quan siguin dins??

O es que tota la seva campanya es basa en enfonsar la dels demés??

Tot si val en política en temps d'eleccions??

PREGUEM...

2011-05-12T08:28:00.000+02:00

Pare nostre que esteu en el cel,
Sia augmentat sovint el nostre sou,
vingui a nosaltres la jornada de set hores,
faci’s un xic la nostra voluntat
així com la d’aquells que sempre manen.
El nostre pa de cada dia
doneu-nos-el més fàcil que no pas el d’avui,
perdoneu els nostres pecats
així com nosaltres perdonem
els dels nostres encarregats
i no ens deixeu caure a les mans del director,
ans advertiu-nos si s’apropa.
Amén.

Miquel Martí i Pol,

Una multa contra tots: en solidaritat amb Acció Cultural

2011-05-11T07:45:00.001+02:00

El passat 17 de febrer, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) es va veure obligada a cessar les emissions de TV3 al País Valencià, després de 26 anys. Durant aquest temps, TV3 havia esdevingut una oferta televisiva normalitzada al País Valencià, on s’ha distingit per la seua qualitat i pel fet de ser una de les poques ofertes audiovisuals en català.

Malgrat això, el president Francisco Camps va decidir, ara fa quatre anys, obrir una sèrie d’expedients administratius contra l’entitat responsable d’aquestes emissions, Acció Cultural, cosa que s’ha traduït en una llarga persecució política i econòmica. El passat mes d’octubre, l’entitat ja va haver de pagar 126.943,90 euros per satisfer una primera multa, i ara s’enfronta a dues multes més que sumen vora 800.000 euros (dels quals ja n’ha pagat 130.000), una quantitat absolutament desproporcionada per a una associació cultural sense ànim de lucre la continuïtat de la qual pot posar en perill.

Durant aquests quatre anys, Acció Cultural ha fet patent l’amplíssim suport a TV3 al País Valencià, fins a arribar a l’èxit de la manifestació del passat 16 d’abril a València. En aquest sentit, cal també recordar les 651.650 signatures recollides per la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) “Televisió sense Fronteres” per legalitzar la recepció de totes les televisions en català en el conjunt del domini lingüístic, i que ara podria entrar a tràmit parlamentari al Congrés espanyol.

Tant el projecte de llei impulsat per la ILP com el recurs que Acció Cultural ha presentat davant el Tribunal Suprem poden acabar donant la raó a l’entitat en aquest conflicte artificial; però, de moment, Acció Cultural ha de pagar les multes que encara té pendents si no vol patir l’embargament dels seus comptes corrents i béns mobles i immobles. Davant aquesta greu situació, el nostre deure és col·laborar a fer front col·lectivament a una multa que en realitat és contra tots els que creiem en la pluralitat informativa i la llibertat d’expressió. Per això, avui, diferents mitjans publiquem aquesta crida pública perquè feu una donació solidària a Acció Cultural (http://www.acpv.cat/): així com junts vam aconseguir les 651.650 signatures per a la ILP, junts hem de reunir els diners necessaris per garantir la continuïtat d’Acció Cultural.

UNA TARDA QUALSEVOL...

2011-05-08T19:21:00.002+02:00

A voltes

una tarda qualsevol,

la tendresa s'instal·la a les paraules

i una pluja finíssima

fa esclatar flors als aiguamolls

i créixer gespa als rostos.

Llavors,

fa de bon rossolar

per un pendent de mots

degudament asseptitzats

i assabentar-se,

entre glop i glop de cafè,

que en algun país llunyà

la guerra encara persisteix

i la gent mort de fam.

Un, aleshores, fàcilment exclama:

quins malparits, els homes!

A voltes, ja dic,

la tendresa s'instal·la a les paraules.

Miquel Martí i Pol

BARRAQUES...

2011-05-01T23:50:00.001+02:00

A l'escenari un home gran d'edat i de mida,

ros com la rinxols d'or

i amb una faldilla escocesa que movia al ritme de la trompeta que tocava,

un bateria embogit i hiperactiu

i dos guitarristes endollats a la trifàsica

mes focus que una presó de alta seguretat

i un fum d'olor sospitosa que ho emboirava tot.

A baix, el jovent amb *pantalons cagats*, rastes i mes ferro a sobre que una *xatarreria*

carregats amb ampolles plenes de nèctars casolans o avituallats amb gots de plàstic reciclables

també hi lluïa alguna estelada...

De sobte, un soroll estrident, avisa que l'espectacle comença

l'intens *patrum-patrum* et posseeix i no et deixa estar quieta

la cançó m'és familiar i m'hi abandono (i'm singing in te rain )

la segona també es reciclada,*ines, ines..inesita , ines*... desprès ja em perdo

però m'hi sento bé...

i perquè no???

clicar per veure l'actuació

MARE...

2011-05-01T09:09:00.000+02:00

HIRO...la nostra gata.

2011-04-30T13:25:00.002+02:00

Aquest post esta dedicat a petita petitessa, per ajudar-me a creixer i per respondre sempre...

gracies, Angeles

Bon cap de setmana a tothom !!

RESSACA...

2011-04-25T22:53:00.000+02:00

FIGUERES EN FESTES

2011-04-24T19:53:00.001+02:00

Divendres comencen les fires de Figueres
Per primera vegada en varis anys...em va agradar el cartell nomes veure'l
a mes..es reversible!
Desprès vaig sapiguer que era una creació d'en Lluis Puigvert
Us el deixo perquè el veieu i també un enllaç fins el programa de fires, per si us decidiu a venir
Ens veiem per fires!

http://www.figueres.cat/santacreu2011

LA ROSA DEL PORQUET...

2011-04-23T13:59:00.000+02:00

Uns blogs trenats amb molta calidesa
com la rosa que acull el llibre o les lletres que acaronen els seus pètals.

No és roella,

no és flor de margera.

Roja primavera.

Moltes gracies porquet, el meu cavaller d'avui...mil petons

ROSES, LLIBRES I BLOGS...

2011-04-23T00:01:00.002+02:00

el nostre llibre de Sant Jordi a blogville es per.....

GARBI24

FELIÇ SANT JORDI A TOTHOM!!

que

desembolicat

resulta

algo

aixis....